Josep Rull, una referència per al valencianisme

Per Gonçal Andreu Grau Muedra

L’1 d’octubre de 2017 va canviar la vida de moltes persones i, sense dubte, una d’elles va ser la vida de Josep Rull, que en aquell moment era conseller del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Per a una generació de joves valencianistes de la dècada dels noranta, que intentàvem construir un projecte cívic i polític d’èxit, la referència a la situació catalana era clara. Mentre que al País Valencià el govern de la Generalitat passava de mans d’un partit estatal espanyol a un altre encara més centralista, a Catalunya s’encadenaven, l’un rere l’altre, governs catalanistes que posaven l’èmfasi en la capacitat de decisió sobre el seu futur de totes les catalanes i els catalans. Malgrat les diferències que hi havia en l’àmbit de les polítiques socials i econòmiques, la qüestió nacional era un punt de trobada per a la joventut catalana i valenciana que coincidíem en l’anhel d’exercir el nostre dret a l’autogovern. En aquest context vam conéixer Josep Rull i moltes altres companyes i companys de Catalunya, dels quals volíem aprendre les claus de l’èxit. Una amistat que ha perdurat fins hui en dia. Per això, un grup d’aquells joves valencianistes vam pensar que era bona idea convidar Josep Rull a València perquè presentara el seu llibre 1 dia d’octubre i 2 poemes. Quan l’esperança venç la por (Símbol Editors), de la mà d’Elies Seguí i amb la col·laboració de la Llibreria Fan Set i la Fundació Nexe.

El passat divendres, 22 de març, a l’edifici Octubre vam compartir records, vivències i esperances amb Josep, qui, amb sinceritat i complicitat, ens va contar la seua experiència en primera persona sobre tots els esdeveniments anteriors i posteriors a l’1 d’octubre (llegiu el llibre per a saber-ne més, vos el recomane). Va ser una vesprada carregada d’emocions compartides i també, com féiem als anys noranta, d’aprenentatges i reconeixements mutus.

La relació Catalunya i País Valencià des de mitjan segle XX ha estat complexa i ben carregada de turbulències malintencionades per part d’un nacionalisme espanyol que descaradament, cada vegada més, vol instaurar la seua visió uniformitzadora del Reino de España. En aquest context, la voluntat d’exercir el dret a l’autodeterminació per part del poble català ha desfermat les essències més ràncies i despòtiques de l’espanyolisme, que ha estat fins i tot capaç, com contava Josep, de desmuntar l’estat de dret per tal d’aturar qualsevol dissidència. L’actuació dels poders polítics i judicials, de les forces i cossos de seguretat i dels mitjans de comunicació estatals durant l’1 d’octubre no significà una derrota del catalanisme, sinó una derrota de la democràcia a l’estat espanyol. Catalunya representava en aquell moment l’esperança de les nacions sense estat d’arreu del món per tal d’aconseguir el reconeixement singular del seu dret a l’autodeterminació, del dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur. I, per això, als ulls de les elits espanyoles aquella gosadia mereixia una repressió exemplificant i contundent. Amb una brutalitat, com va reconéixer Josep Rull, fins i tot imprevisible i inimaginable en el marc d’un estat membre de la Unió Europea que, segons afirma a l’article 1 del Tractat de la Unió, es fonamenta en els valors de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les minories.

Aquell va ser un punt d’inflexió del qual encara patim les conseqüències a bastament i, no cal explicar-ho molt, amb especial crueltat al País Valencià. Potser hauríem de començar a repensar des del valencianisme la nostra estratègia de futur per a la consecució d’un estat propi. És el moment de reprendre amb alegria i unitat, com recomanava Josep Rull, la construcció d’un espai valencianista decisiu des de cadascun dels àmbits de la nostra societat: cívic, polític, econòmic, cultural… Hauríem de ser capaços de reconéixer quins han estat els nostres èxits i quins els nostres fracassos els darrers anys. És la nostra
responsabilitat.

Cal reconéixer persones com Josep Rull i moltes altres de més anònimes que a Catalunya han estat capaces d’arriscar-ho tot per un bé comú. Potser elles no en són conscients, però la seua lluita i dedicació ens hauria de servir d’inspiració a totes les persones que lluitem per una de les causes més dignes, el dret a decidir lliurement el nostre futur.

It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.
William Ernest Henley

Gonçal Andreu Grau Muedra és enginyer tècnic en Topografia, màster en Teledetecció per la Universitat de València.
Actualment és el vicepresident de la Fundació Nexe.