LA CIÈNCIA, LES DONES, EL FEMINISME

Per Anna Perpinyà

Fa només 5 anys que l’11 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Xiquetes en la Ciència, però en tan poc de temps hem esdevingut un moviment incessant en la visibilització de les científiques. Enguany hem assistit a multitud d’actes impulsats per les dones científiques i «Tech» que tracten de fer visibles les que ja hi són i també d’animar a les joves que trien carreres STEM. Una altra mostra de la repercussió d’aquest nou moviment és que enguany el President ha anunciat que el govern impulsarà un Pacte per les Dones i la Ciència. Un pacte que, per ser transformador, ha d’incloure moltes potes de les institucions (innovació, infància, educació, economia, igualtat, universitats…), i també ha de comptar amb el teixit empresarial i associatiu, perquè la incidència més gran ha d’estar en l’economia i en les nostres empreses perquè esdevinga un avantatge i no un problema en la riquesa del País Valencià. Per últim cal recordar que és un dia que va dirigit a un públic concret: les dones joves i especialment les xiquetes, i, per tant, cal vigilar de no deixar-les fora del target ni de la presa de decisions.

Algunes evidències reforcen l’argument. Segons un estudi de les universitats d’Illinois, Nova York i Princeton, les xiquetes a partir dels 6 anys tenen la percepció de què les dones són menys brillants que els homes. L’estudi afirma que els estereotipus fan associar la capacitat intel·lectual d’alt nivell als homes i desincentiven la recerca de moltes carreres actualment prestigioses per part de les dones. No ens ha de sorprendre que en 6 anys de training ja hem aprés quin se suposa que ha de ser el nostre lloc al món. Si en 2 anys som capaces de caminar i parlar, què no n’aprendrem en 6! Com a mostra aquest senzill experiment en el qual totes i tots ens veurem reflectides: https://www.youtube.com/watch?v=7hBX7YUAx2I

Des del moment del naixement (molt abans, en realitat) el sexe determina com ens tracten, què s’espera de nosaltres i, en funció d’aquella cosa tan poc rellevant, ens delimiten la vestimenta, els cabells, el tracte, els joguets… els somnis, el futur. Malgrat això moltes xiquetes escapen a les constriccions dels rols de gènere i senten fascinació per les ciències i la tecnologia, però en arribar a l’adolescència es troben amb altre mur. Segons un altre estudi de 2017 de la UNESCO, «Craking de code: girls‘ and women‘s education in STEM», les xiquetes perden l’interés per les ciències en l’adolescència i en eixa -aparentment- lliure elecció resulten fortament influenciades pels rols de gènere. És a dir, que a poc a poc apartem les xiquetes del que podria ser la seua vocació. El mateix estudi però, apunta, al fet que quan les professores de les matèries STEM són dones, augmenta l’interés i la confiança que mostren les xiquetes. És per això que les darreres campanyes institucionals són «Vull Ser Com» i mostren dones valencianes com a referents femenins, per animar a les xiquetes a explorar altres camins i també per normalitzar i fer visible l’enorme talent femení. Tot i els entrebancs, les dones ens apropem a les ciències. A l’àmbit de les ciències més de la meitat de l’alumnat són dones, però només un 18% ho són de carreres STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). A més, als llocs de decisió, les càtedres i la investigació hi continuen liderant homes. Com a conseqüència i causa tot alhora, els premis també ho són per als homes de forma majoritària, generant el cercle viciós de la discriminació, la invisibilització i la desmotivació.

Finalment, a l’àmbit empresarial, també estem infravalorades i infrarepresentades. I això és perjudicial per al nostre teixit empresarial i econòmic. No sols ho dic jo, ho diu l’estudi del Peterson Institute for International Economics, que afirma que amb un mínim d’un 30% d’executives, es tenen un 15% més de beneficis. El 70% de les empreses tecnològiques i científiques no tenen a cap dona en el seu equip directiu i el «capital risc» inverteix menys d’un 3% en start-ups liderades per dones, tot i que, segons el mapa elaborat per Spain Startup–South Summit sobre emprenedoria en 2017, les start-ups liderades per dones fracassen menys que les d’homes: un 27% enfront d’un 59%. En canvi, les dones només liderem el 18% del sector. Les xifres ens diuen que malgrat ser més de la meitat de la població i estar més preparades, la taxa d’atur ens castiga més a les dones i també el treball a temps parcial i precari. La realitat és que tot i el nivell més alt d’estudis de les dones, els homes continuen sent els que tenen més possibilitats de promoció professional i ser millor remunerats. L’escletxa salarial continua, les xifres a la Comunitat Valenciana se situen al voltant del 25% en salari brut anual i en un 13,9% en salari/hora.

És a dir que d’una banda ser dona científica és una carrera d’obstacles invisibles que ens fa molt difícil arribar a mostrar tot el potencial que tenim i de l’altra les professions de «prestigi» (les millors remunerades) són les que estan ocupades per homes. O dit més clarament: a mesura que les dones arribem a les professions, aquestes perden el seu prestigi. Deixem per un altre moment la necessària reflexió sobre allò que prestigia versus les tasques invisibilitzades i la seua «assignació» per gènere. Semblen unes xifres molt dures, però cal ser conscients que no es tracta d’una qüestió individual, ni de vàlua personal, ni tampoc de què les dones no estiguen dotades per a certs coneixements. Es tracta d’un factor social complex i persistent: el patriarcat. I per això cal abordar-ho de forma col·lectiva.

La bona notícia -diguem- és que coneixem la situació, tenim el diagnòstic i per tant podem implementar mesures perquè la igualtat legal siga també real. Una altra «bona notícia» és que degut al gran èxit reivindicatiu d’aquestes fites, el «calendari feminista» s’avança un mes. S’inicia l’11 de febrer per passar al 22, dia en què es denuncia l’escletxa salarial (https://fundacionexe.org/articles/les-escletxes-laborals-i-la-crisi-de-les-cures/) i els moviments feministes, dones empresàries i sindicats fan mobilitzacions per conscienciar d’aquesta indigna desigualtat vigent i des del govern es busquen formules per reduir eixa bretxa que, com tot el model patriarcal, és una qüestió social, difícil de canviar sense la conscienciació de tothom. I així apropem al 8 de març, on proliferen les activitats, xarrades, curses, campanyes, declaracions…, tot per fer la societat valenciana més igualitària, més inclusiva, més tolerant, és a dir, més feminista. Després d’això, malgrat algunes activitats esporàdiques, entrem en mode festes (Magdalena, Falles i altres manifestacions de la primavera) i sembla que ens diluïm un poc fins al novembre, l’altra data clau del feminisme.

Certament ens queda molt per treballar i que cal estar atentes i no caure en els cicles reivindicatius. Però és innegable que el feminisme viu un moment d’avançada del qual hi formem part les valencianistes, que treballem pel feminisme tot l’any. Pareu atenció.

Anna Perpinyà és psicòloga.
Actualment treballa al gabinet de Vicepresidència i és membre del Lab de Feminisme de Nexe.