LA FÓRMULA PERFECTA DE L’EXTREMA DRETA: POLARITZACIÓ, DESAFECCIÓ I INCERTESA

Per Idoia Arreaza Aguilera

El passat mes d’abril, a La Comarca Científica, publicàrem El CIS Valencià. Una edició molt carregada de dades: dades i pronòstics electorals a les principals ciutats valencianes, dades sobre l’ús de les tecnologies entre els adolescents valencians, informes sobre l’ús de transport públic i, fins i tot, una enquesta sobre polarització al País Valencià. En aquest article, ens quedem concretament en l’anàlisi d’aquest últim punt.

La legislatura 2019-2023 està vivint el seu últim alé. Si tot avança com indica el context actual, les eleccions autonòmiques i locals valencianes tindran lloc una setmana com aquesta però d’ací un any. Un any per a concloure legislatura, precampanya, campanya i eleccions. Amb moltes incògnites i poques certeses, especialment en relació als possibles resultats i pronòstics. Una legislatura difícil: amb pandèmia, DANA i temporals, notícies falses que acaben semblant certes i un context de polarització a diferents nivells. Les persones expertes apunten: la correlació entre un alt nivell de deteriorament polític, major polarització, crispació social i èxits de l’extrema dreta és quasi exacta. L’extrema dreta alimenta la polarització i crispació social perquè sap que és una de les principals i fàcils estratègies per guanyar vots; i és una correlació que es pot veure de forma certera amb els pronòstics electorals: malgrat que cap enquesta és capaç de percebre amb exactitud – o per aproximació- quines formacions ocuparan els governs la pròxima legislatura, totes apunten que en qualsevol dels escenaris l’extrema dreta multiplicarà els seus resultats. 

No recorde altres contextos previs a eleccions en què els blocs de possibles governs estigueren tan parells: inclús hi ha agències d’elaboració d’estudis que un mes publiquen enquestes on la dreta guanya i al mes següent canvia la balança. Els factors són múltiples, però els més concrets: la pèrdua de votants – i representació- per part de Ciutadans i Podem deixa moltes incògnites i tot dependrà de la capacitat que tinguen les formacions més pròximes per a capitalitzar aquests vots perduts. Ara, l’extrema dreta, sembla que és la formació que més fàcil ho té per seguir recollint les molletes en uns pronòstics electorals amb percentatges de vot dividits quasi en un 50/50.

S’identificava adés la importància de la variable de polarització per determinar els possibles guanys i rèdits de l’extrema dreta; recentment, l’Institut Català d’Internacionalització per la Pau (ICIP) i el Centre de Polítiques Econòmiques d’ESADE han realitzat una enquesta sobre la polarització política, social i territorial a l’estat espanyol, centrada en sis comunitats autònomes: Andalusia, Catalunya, País Valencià, Extremadura, Galícia, Madrid i País Basc. En els resultats que presenta l’enquesta, s’observa que la valenciana és la societat més procliu a la recentralització i que mostra una major identitat espanyola – per damunt, fins i tot, de Madrid-. Quan es parla “d’una major identitat espanyola” es fa referència a si les persones enquestades tenen un sentiment d’identificació més tendent al propi de la seua comunitat autònoma, més al de l’estat espanyol o, fins i tot, si aquest és dual. Els valencians i valencianes, sembla, que tendim més cap a un sentiment d’identitat espanyola. Açò ja s’apuntava en el llibre Pensar el País Valencià 3, Identitat(s) a la cruïlla: Valencianitat i reptes territorials, concretament al capítol que elabora Antoni Rico i Garcia: «Aquellos de quienes no hablamos». El ‘factor castellà’ en la narrativa del valencianisme polític (1962-1992),

En l’enquesta es pregunta, també, sobre la polarització política i la polarització afectiva partidista. I sembla que, en aquest cas, també ens diferenciem: som la comunitat amb un índex més baix de polarització política i partidista. 

En relació a la confiança en cadascun dels nivells o arenes territorials de govern, l’enquesta conclou que el 32% confia bastant o molt en el govern autonòmic valencià però, no obstant això, si aprofundim en els resultats, veiem una mostra bastant dividida: un 34,2% té una baixa desconfiança en el govern autonòmic. Posant la lupa sobre altres esferes, la municipal per exemple, trobem que un 29,8% té un alt índex de confiança però un 32,4% no confia pràcticament res. De nou, una mostra dividida. En la resta d’arenes es dona un efecte semblant: en l’europeu confia molt un 26,2% de la mostra i en l’estatal un 21,7% té un alt grau de confiança, però en l’altra part de l’eix trobem que un 28,1% no confia absolutament res o molt poc en l’europeu i, atenció, un 46,6% dels valencians i valencianes tenen un baix índex de confiança en l’estatal. Per tant, sembla que el nivell territorial en què més desconfiança tenim els valencians i valencianes és en l’estatal. No tindrem massa polarització política i/o partidista, però a l’hora de respondre certes preguntes no ho demostrem massa bé amb uns resultats de mostres tensades i dividides.

Sobre el model de repartiment de les competències, es percep una tendència cap a la recentralització, com s’apuntava al principi de l’anàlisi: un 43% de les persones enquestades es mostren favorables a una menor autonomia o la seua eliminació directament. En comparació, un 23% deixaria com està l’actual model i un 20% dotaria de més autonomia a les comunitats en la gestió de competències. El 7% aposta per l’autodeterminació. 

Amb un escenari en què els valencians i valencianes ens reconeixem com a poc polaritzats però tenim mostres dividides a l’hora de pensar models de repartiment de competències, confiança en les institucions i identitats… Qualsevol escenari és possible a les eleccions autonòmiques de 2023.

Idoia Arreaza Aguilera elabora El CIS Valencià de La Comarca Científica. És tècnica de projectes de l’ACV Tirant lo Blanc i secretaria d’estudis i demoscòpia de l’Executiva Nacional de Més Compromís.