La Fundació Nexe presenta un llibre sobre dret civil valencià

El passat 7 de febrer la Fundació Nexe va presentar al saló d’actes del Consell Jurídic Consultiu, el darrer número de la col·lecció #Demos amb el títol El dret civil valencià. L’assignatura pendent de l’autogovern. Es tracta d’un llibre els autors del qual són Joan Tamarit Palacios, Rafael Verdera Server i Javier Palao Gil, que, d’una banda, fa una repassada a la situació històrica del dret civil valencià i, de l’altra, apunta els àmbits en què hauríem d’afrontar el seu desenvolupament. Arreplega, també, la proposta feta per la Comissió de Codificació del Dret Civil, de reforma de la Constitució que faça possible tancar l’etapa iniciada pel Decret de Nova Planta, recuperar de forma efectiva la capacitat de legislar en l’esfera civil i poder exercir de manera plena l’autogovern en els termes que preveu l’Estatut.

A la primera part Dret valencià. La maltractada dignitat nacional dels valencians, s’hi fa un repàs històric des del Decret de Nova Planta de 1707 amb què es varen derogar els Furs i, per tant, el poder que fins a eixe moment havien tingut les institucions forals valencianes de regular el dret civil, és a dir, aquell que regula les relacions familiars, mercantils i referides als actes fonamentals de la vida de les persones com el matrimoni i el seu règim econòmic o la successió i l’herència. S’analitzen també els successius intents legals per a recuperar-lo des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia valencià de 1982 i la seua posterior reforma l’any 2006. L’autor és Joan Tamarit Palacios, que va ser degà del Col·legi d’Advocats de Sueca i actualment és secretari general del Consell Jurídic Consultiu. El text és presentat per un pròleg d’Enric Solà Palerm, registrador de la propietat jubilat i que durant dècades va encapçalar la reivindicació de la recuperació del dret civil.

I ara què? La derogació de les normes del dret civil valencià i les possibles perspectives de futur,enumera i analitza les diferents institucions del dret civil que han estat objecte de regulació per les diferents lleis aprovades per les Corts Valencianes i que han estat successivament declarades inconstitucionals pel Tribunal Constitucional: les lleis de custòdia compartida, el règim econòmic matrimonial i les unions de fet. Detalla també altres institucions que podrien ser objecte de desenvolupament en el futur en el cas que s’assolira la capacitat efectiva de legislar en l’àmbit civil. Es fa, per exemple, un estudi detallat de la successió i les diferents maneres de transmetre l’herència. Els autors són Javier Palao Gil, professor d’Història del Dret de la Universitat de València i actualment degà de la Facultat de Dret, i Rafael Verdera Server, catedràtic de Dret Civil de la mateixa Universitat.

La publicació té un annex que inclou les conclusions de la Comissió de codificació civil valenciana aprovades el 23 de febrer de 2017, en què s’exposen les propostes legislatives adequades per a fer possible l’efectiva recuperació de la capacitat legislativa en l’àmbit del dret civil per a les Corts Valencianes.

Finalment, conté també dues aportacions de les diputades de les Corts Valencianes, María José Ferrer San-Segundo, del grup parlamentari del Partit Popular i Isaura Navarro Casillas, del grup parlamentari Compromís, que plantegen els arguments que conté la proposició de llei que han impulsat i que ha estat aprovada per les Corts Valencianes per a la reforma de la Constitució Espanyola que faça viable la recuperació del dret civil valencià.

L’acte es va iniciar amb la salutació de la Presidenta del Consell Jurídic Consultiu, Margarita Soler, agraint la presència dels autors i fent ressò de la importància del l’edició d’un llibre com este. Els tres autors van fer una repassada breu de la part corresponent i, per últim, la diputada Isaura Navarro va recordar el llarg procés que esàa fent-se des d’institucions com Les Corts Valencianes per resoldre el greuge de l’estatut d’autonomia.

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a una convocatòria de micromecenatge a través de la plataforma Verkami en la que han participat més de cinquanta persones.