LA PARALITZACIÓ DE L’AMPLIACIÓ DEL PORT, UNA EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

Per Maria Giner Albiach

El passat divendres 22 d’octubre, la plaça Saragossa de València, reclamava una vegada més la paralització immediata del projecte d’ampliació del port de la ciutat. Una mobilització encapçalada pel veïnat de la ciutat i dels pobles del voltant, organitzacions, associacions i col·lectius joves preocupats per l’impacte ambiental que el desenvolupament d’aquestes infraestructures podria causar. 

Entre les diferents conversacions que es podien escoltar, i baix la xicoteta capa de pluja que ho feia tot un poc més difícil, es parlava de preocupació i d’emergència climàtica. Una preocupació que naix en 2006 quan el Consell Rector de Ports de l’Estat, aprova el Pla Director d’Infraestructures del Port de València i es realitza la seua pertinent avaluació ambiental, on aconsegueix la favorable Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), amb data de 2007. Aquest projecte constava de dues fases diferenciades per poder assolir l’objectiu final, la primera va consistir en la construcció d’uns dics d’abric que van costar a les arques públiques 203’6 milions d’euros. 

En novembre de 2008, l’Autoritat Portuària de València (APV) aprovava el plec i començava el procés de licitació, on tan sols “Terminal International Limited”, filial de la naviliera MSC, presenta oferta. D’aquesta manera, la famosa i desproporcionada ampliació del port, consisteix en la construcció d’una nova terminal de dos kilòmetres que es tradueix amb un augment de la capacitat del port de 5 a 12’5 milions de TEUs a l’any (contenidors). Tanmateix, el projecte inclou altra terminal, però en aquesta ocasió, una terminal ferroviària que continuaria augmentat el nombre de contenidors. 

El conjunt d’aquestes accions fa patent la necessitat d’una resposta col·lectiva per part de la societat i del teixit associatiu. L’acció conjunta de les diferents organitzacions polítiques i cíviques ha fet possible tornar a posar damunt la taula aquest tema candent i preocupant, i demanar una revisió en profunditat de l’avaluació de l’impacte ambiental que produirà aquest projecte. Hem de ser conscients que en tretze anys, la societat i el medi ambient ha estat en constant evolució, i una Declaració d’Impacte Ambiental de 2007, no pot reconèixer els efectes previsibles sobre la fauna i flora del territori valencià, i molts menys, incorporar els nous coneixements tècnics de la matèria. 

Han sigut molts els càrrecs polítics de l’esquerra valenciana qui han reclamat també la immediata paralització i la reversió de les obres executades. Començant pel nostre alcalde Joan Ribó, qui votava en contra de l’adjudicació de l’obra en el Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de València. També han sigut constants les intervencions de la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, on posava en dubte l’adequació de la Declaració d’Impacte Ambiental amb els apartats tercer i quart de l’article sisé de la Directiva Europea relativa a la conservació d’hàbitats naturals. 

Cal fer esment específic a l’argumentari tècnic dels experts en la matèria, qui són les vertaderes fonts de saviesa científica. Catedràtics de Geografia com Joan Romero, creuen necessària una nova DIA a través del Ministeri de Transició Ecològica, perquè malauradament, aquestes obres seran irreversibles en un futur. Josep Vicent Boira, altre catedràtic de la mateixa matèria, fixava la qüestió central en la importància de l’accés si s’amplia el port, i les conseqüències ferroviàries d’aquesta. 

Tot seguit, el catedràtic d’Explotació de Ports, Pascual Pery, elaborava un informe sobre els riscs actuals que poden patir les platges valencianes, concretament, a la zona sud de la ciutat, per les modificacions en les condicions de l’onatge, produïdes pel col·lapse en l’estabilitat dels dics del port. Així doncs, aquesta situació exigiria obres de contenció nova amb el sobrecost que açò produiria.

A més a més, l’expert coincideix amb la idea de sol·licitar una nova declaració ambiental a conseqüència de les variacions que s’han produït al projecte inicial. Recordem que el projecte actual contempla un volum de dragatge, 14 vegades superior a l’autoritzat per la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) de 2007. 

Consegüentment la ciutadania ha de despertar, i en especial, els joves, qui tenim l’espenta i la força per transformar el present i aconseguir un futur millor. Un futur assenyalat pel repte ecologista, que no pot permetre’s el luxe d’aprovar grans construccions trepitjant el dret de gaudir d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, com així marca l’article 45 de la nostra constitució. No podem deixar que s’anteposen els interessos privats de les grans empreses, a l’obligació que tenen els poders públics de vetlar i millorar la qualitat de vida i defendre el medi ambient. 

El canvi climàtic representa un dels problemes més greus als quals s’enfronta la humanitat, però no només globalment, sinó prominentment a escala local, on els canvis podrien ser catastròfics si no s’actua amb celeritat. Per això, Joves PV – Compromís defensa polítiques ecologistes i mediambientals ambicioses, transformadores i justes. Cal posar-se a l’avantguarda d’aquestes polítiques, ser un referent i exemple en totes les nostres actuacions, com implica manifestar-se obertament contra l’ampliació del port.

Com a organització ecologista que som teníem el deure d’estar presents en la manifestació del divendres passat, defensant el nostre entorn amenaçat per l’especulació urbanística i exigint mesures que vetlen per la protecció de les espècies autòctones del País Valencià, dels paratges i, en general, del nostre territori. Apostem pel creixement econòmic del País Valencià, però basat en un sistema econòmic sostenible i compromés amb l’entorn ambiental i social. 

L’augment de la contaminació amb l’ampliació no solament ve marcada per la quantitat de transport marítim que entraria al port, amb la seua corresponent petjada de carboni, sinó també per les ampliacions que es realitzarien a les autovies – imprescindible recordar el Forn de la Barraca, símbol de les protestes contra l’ampliació de la V-21-, increment dels camions per transportar totes les mercaderies i inclòs l’augment desmesurat del turisme i la seua massificació. 

Algunes veus discordants aporten com una al·legació vàlida, l’augment dels llocs treball que crearia aquesta ampliació. Aquesta afirmació no és més que una cortina de fum que amaga darrere la precarietat de la temporalitat dels contractes de treball. Tanmateix s’ha de ser conscient que el desenvolupament de l’ampliació del port comportaria una automatització molt elevada dels treballs realitzats, com passa a molts ports europeus de l’envergadura del nostre. Al cap i a la fi, ni la temporalitat ni l’automatització laboral responen a les polítiques  laborals que demanda la joventut, unes polítiques basades en el denominador comú de la dignitat i la qualitat laboral. 

Hem de recordar la història del nostre poble, i així ho fèiem els assistents a la manifestació del divendres, on recordàvem i donàvem gràcies a les manifestacions produïdes als anys 70, per parar els peus al projecte que convertia l’actual llit del riu en una autovia de tres carrils de doble direcció. Però també cal recordar, per no repetir els errors formulats al passat, el desastre de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) situada a la Punta, les infraestructures innecessàries i especulatives de la Fòrmula 1, així com l’enderrocament del Cabanyal. 

En mig d’aquesta emergència climàtica, hem d’aconseguir revertir les polítiques antigues autoproclamades com a verdes per transformar-les en polítiques resolutives dels problemes actuals i apostant d’una vegada, per la transició ecològica i la protecció real dels drets mediambientals, drets reconeguts com a drets humans de tercera generació.

Cal dir: prou. Prou a l’ampliació del port, a la construcció de la CV-60 sobre l’horta de la Safor i prou a l’ampliació de la V-21. Prou a les barbàries que atempten el nostre entorn. Mentre alguns juguen amb la nostra terra i els nostres drets, Joves PV – Compromís ho té clar, treballarem per eliminar les noves infraestructures especulatives amb elevats impactes mediambientals, i exigirem nous models de cogovernança entre la ciutat i el port, com determina l’agenda 2030 de ciutats portuàries.

Maria Giner Albiach, graduada en la doble titulació de Dret i Ciències Polítiques a la Universitat de València. Membre de la coordinadora nacional de Joves PV i secretària d’organització de Joves PV – València.