LA PROSTITUCIÓ I LES TIC: UN PROBLEMA SOCIAL TAMBÉ PRESENT AL PAÍS VALENCIÀ

Per Paula Madrid Herraiz

Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua la prostitució és “l’activitat de qui s’avé a mantindre relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners”. Es tracta doncs, d’una relació mediatitzada pel capital, un intercanvi econòmic d’un servei a canvi de diners. Però en aquest cas el que es posa en venda és el cos i la intimitat d’un ésser humà, d’una dona.

Aquesta relació està legitimada socialment, no únicament pels diners, està justificada pel mite de la masculinitat que defén que l’home té una necessitat sexual que ha de ser satisfeta per les dones. D’una banda, la dona es veu travessada per la sexualització constant del seu cos per la societat; a partir d’una determinada edat la dona és educada per a reconéixer el seu cos com un producte, com alguna cosa que pot utilitzar per a aconseguir estatus i poder i, d’altra banda, existeix una doble moral en la qual la dona és sent avergonyida o cohibida de viure la seua sexualitat sense la vigilància masculina.

La prostitució engloba diversos tipus d’activitats, jerarquitzades econòmicament i social, clandestines, públiques i semioficials, que van des de la prostitució al carrer a la prostitució de luxe (Martín Baute, 2021-2022). Per tant, per aquestes definicions s’entén que la pornografia també és una altra forma de prostitució, actualment molt generalitzada amb l’aparició de les TIC.

A partir de la revolució sexual que va sorgir als anys 70 i 80, va començar també un procés de digitalització de la prostitució amb l’inici del cinema porno; i anys després, a partir dels 90, amb l’arribada d’internet es van irrompre la creació de pàgines web de contingut sexual. Amb l’arribada del segle XXI, l’evolució del sistema d’internet i la intensificació de la producció de pornografia van començar a aparéixer pàgines pornogràfiques a les quals es podia accedir de manera gratuïta i pàgines web on es donava la prostitució de manera digital.

Actualment, existeixen multitud de pàgines web i plataformes on s’exerceix la prostitució digital com és el cas d’OnlyFans, on les dones exerceixen la prostitució des de les seues cases i sense estar exposades al contacte físic amb el client. En aquesta pàgina web les persones, el 95% dones, pugen contingut seu pornogràfic, a més de poder interactuar amb el client via en línia. Segon el model econòmic de la pàgina web els creadors de contingut obtenen el 80% dels seus guanys i el 20% restant s’ho queda la pàgina. (Martín Baute, 2021-2022).

Avui dia, existeix un debat sobre si aquest tipus de plataformes en línia empoderen la situació de la dona, assumint que d’aquesta forma elles tenen el control del seu cos i dels serveis que ofereixen. Però el que és cert és que les dones que exerceixen aquest tipus de prostitució continuen sotmeses a les demandes dels clients, cosa que no les fa lliures per a escollir el contingut que volen compartir a la plataforma. A més que elles mateixes concedeixen el seu cos com un producte que poden mercantilitzar, no com a ésser humans que han de ser tractats amb dignitat sense l’interés econòmic.

En el cas valencià Ariño, ens parla al seu llibre, “La Prostitució a la Comunitat Valenciana. Una mirada sociològica”, de l‘existència d’un corredor mediterrani, ja que l’11% de 443.151 anuncis visualitzats als sis portals webs amb més visites i més elegits per a la compra de sexe estan localitzats al País Valencià, específicament a les zones de costa i a Alacant. (Martínez, 2022). Ariño ens descriu el perfil de la persona prostituïda com una dona, jove, de nivell educatiu baix, entorn familiar vulnerable, de nacionalitat espanyola o estrangera en funció de l’àmbit. Mentre que el perfil del demandant el defineix, segons les enquestes realitzades al seu estudi, com un baró entre 15 i 40 anys, amb un baix nivell socioeducatiu, sense parella i amb una percepció masclista sobre les dones.

Per al sociòleg valencià internet és la plataforma on més cruesa es veu el funcionament del mercat, on les dones són tractades com a mercaderia, classificades per sexe, edat, talla i altres característiques. La mercantilització es fa en diversos sentits tenint en compte la informació, els diferents serveis i tarifes, l’especialització, etc.

En conclusió, direm que la prostitució és un problema social a resoldre, no es tracta simplement d’un intercanvi econòmic. Les persones prostituïdes responen a un perfil concret, són dones amb una situació desfavorable normalment, que els aboca a vendre el seu cos i la seua sexualitat com a últim recurs. També hi ha un perfil concret de consumidor, homes generalment amb un baix nivell educatiu i amb una imatge masclista sobre les dones. La prostitució és una activitat tan expandida i amb un mercat tan ampli que hi ha de diversos tipus, fins i tot a arribat a l’esfera d’Internet i les grans plataformes, activitat que es va incrementar amb la pandèmia de la COVID-19. A l’estat espanyol les estadístiques són altes, sobretot la de prostitució realitzada per immigrants; tanmateix, la situació al País Valencià no és gens tranquil·litzadora.

Paula Madrid Herraiz, estudiant del Grau de Sociologia a la Universitat de València, actualment fent les pràctiques curriculars a la Fundació Nexe