LES GERMANIES, UNES LLUITES COMPARTIDES

Per Maria Margalida Perelló Pons

Les Germanies, per desgràcia, segueixen essent un dels episodis més desconeguts de la història de la Corona d’Aragó, almenys pel que fa a la societat en general i deixant a part el sector acadèmic. A grans trets podríem dir que les Germanies foren uns alçaments protagonitzats pels sectors humils de Mallorca, del Regne de València i alguns nuclis del Principat com és Ulldecona. Les motivacions que provocaren aquests alçaments es poden resumir breument en què aquests sectors humils o no privilegiats s’alçaren en contra dels poderosos i en contra d’una societat que creien injusta. Ara bé, m’agradaria fer una precisió en els termes Germanies-Germania i explicar la diferència entre un i l’altre. El terme Germanies, en plural, l’utilitzarem per fer referència als alçaments que es varen produir entre el 1519 i el 1523 a diferents territoris de la Corona d’Aragó. Ara bé, s’utilitzarà només el singular quan s’hagi de fer esment a un alçament agermanat en concret, sigui el mallorquí, el valencià o el d’Ulldecona.

Aquestes revoltes agermanades s’han de contextualitzar en una època molt convulsa per a la Monarquia hispànica. El jove rei i emperador Carles V, tot just arribat al tron va haver de fer front a tres alçaments pràcticament simultanis: la Germania valenciana (1519-1521/22), les Comunidades castellanes (1520-1521) i la Germania mallorquina (1521-1523), aquesta última s’inicià precisament quan els dos alçaments anteriors estaven ja pràcticament en declivi. Enguany, es compleix el cinc-cents aniversari de l’inici de la Germania que es va produir a Mallorca entre el 1521 i el 1523. Pel que fa a la cronologia de la Germania valenciana, no difereix gaire de la mallorquina, ja que foren coetànies, però sí que és cert que els dos últims territoris valencians agermanats, Xàtiva i Alzira varen caure el 1522, i tan sols uns mesos després, el març del 1523 ho feu també Mallorca amb la capitulació de la Ciutat.

És important destacar que malgrat que foren alçaments més o menys simultanis responen a tota una casuística pròpia de cada territori, tot i que són indubtables les relacions entre ells. De fet, els contactes entre els agermanats mallorquins i els valencians els trobem des dels inicis dels aixecaments. Pel que fa als contactes amb els comuners castellans, se sap també que un cop derrotats a Villalar, hi va haver comuners que varen fugir a Mallorca i lluitaren en el bàndol agermanat, concretament amb el setge a la vila d’Alcúdia que restava antiagermanada o mascarada.

Com s’ha esmentat anteriorment, les Germanies que es produïren als diferents territoris d’arreu de la Corona d’Aragó tenen punts en comú i semblances, però tot i això, les revoltes sorgiren per uns problemes i una casuística pròpia de cada territori, en moltes ocasions acumulada durant segles i sense resoldre.

La Germania valenciana s’inicià a l’estiu del 1519 enmig d’un brot de pesta que provocà que les autoritats i les principals famílies abandonessin la ciutat. Aquest fou el context necessari que va propiciar l’esclat i la consolidació de l’alçament, ja que hi havia un buit de poder que fàcilment ompliren els alçats. Ara bé, a diferència de la Germania mallorquina, la valenciana va ser autoritzada pel monarca, és a dir, va entrar – inicialment – dins la legalitat. El perquè de la legalització de la Germania valenciana es deu a l’alarma o perill que hi havia d’un imminent atac turc i la possible aliança d’aquests amb els moriscs que habitaven al Regne de València. Ara bé, ha de quedar clar que les causes que provocaren l’esclat de la Germania valenciana eren molt més complexes, venien d’enrere i giraven entorn del desig de participar en el govern dels sectors humils i el reclam de justícia. L’alçament agermanat valencià, així com el mallorquí va tenir dues etapes i dos líders. El primer d’ells, Joan Llorenç, és conegut per ser l’ideòleg de la Germania; el segon, Vicent Peris, per ser l’etern màrtir de la Germania valenciana.

Pel que fa a la Germania de Mallorca, aquesta esclatà a Ciutat el 7 febrer d’ara fa cinc-cents anys fruit d’un cúmul de problemes sense resoldre i acumulats durant segles. De fet, al llarg dels segles XIV, XV i XVI al Regne de Mallorca s’anaren reunint un seguit de condicionants que establiren les bases d’unes reivindicacions i demandes que es repetiran i ampliaran en tres moments claus per a la història baix medieval i moderna de l’illa: la Revolta de 1391, coneguda com l’Assalt al Call, la Revolta Forana de 1450 i la Germania en el 1521.

Entre la múltiple casuística que, com hem dit, ve d’enrere i es va acumulant perquè no es resol, trobem; els conflictes pràcticament endèmics entre ciutat i la part forana, l’augment constant de la fiscalitat, l’èxode cap a la ciutat, l’expansió del deute que provocà que la Universitat demanés constantment préstecs i la hisenda mallorquina hagués de pagar cada vegada més censals. Aquest és un petit tast de la múltiple casuística que provocà aquests alçaments, però si n’hem de destacar un de principal, seria el fet com els sectors més humils de la societat mallorquina es trobaven fora de l’aparell administratiu i en reclamaven formar-ne part. Així com les demandes constants de depuració d’aquesta administració dominada per una oligarquia corrupta.

Els agermanats mallorquins un cop que aconseguiren el poder intentaren aplicar unes polítiques favorables als sectors més humils de la societat illenca, i fins i tot, durant el govern de Joanot Colom s’alliberaren molts d’esclaus dels mascarats.

Com s’ha pogut observar, les similituds i punts en comú entre les dues Germanies són ben presents. Ara bé, les diferències també ho són i es demostren sobretot en la desigual repressió que patiren, deixant per Mallorca la més dura i cruel. Joanot Colom, el líder de la segona etapa de l’alçament – la més radical segons la historiografia – patí la repressió en primera persona. Totes les seves propietats foren expropiades, la seva casa fou enderrocada i el solar sembrat en sal perquè mai hi pogués tornar a néixer res. A més a més, la seva família fou condemnada fins a la quarta generació i ell fou sentenciat a mort. Ara bé, la seva mort amb la pertinent tortura demostren la gran repressió que patiria l’illa i els seus habitants a partir d’aleshores. Colom, primer fou esquarterat i parts del seu cos foren dipositats a sobre d’uns pilars nomenats els pilars d’en Colom que es posaren a llocs importants de la Ciutat. Ara bé, el gran símbol de la repressió de la Germania de Mallorca va ser tenir el cap de Joanot Colom dins una gàbia 299 anys a la porta principal de la Ciutat.

Si hi ha alguna cosa que avui dia hem de reclamar tant valencians com mallorquins és el coneixement d’aquest passat, d’aquestes lluites compartides i dels anhels polítics que gens d’enveja han de tenir dels actuals.

Maria Margalida Perelló Pons (1996) Graduada en Història per la UIB i Màster Universitari en Estudis Avançats i Investigació en Història per la Universitat de Salamanca actualment és doctoranda en Història Moderna en la UIB Autora de l’obra “La Germania mallorquina. Un estat de la qüestió”