Les xarxes socials, aliades del feminisme

7/5/2019

xarxes socials

TIC

Lab de Feminisme

Feminisme

Per Reis Gallego Perales

Si per alguna cosa recordarem el 2018 serà perquè, arreu del món, les dones hem dit prou. Ara bé, què ha canviat per què el moviment feminista torne a ser el moviment que més gent trau als carrers de forma pacíficament reivindicativa? 

Si fem un poc de memòria, la lluita feminista ha tingut fins aquest moment com tres moments històrics anomenats “onades del feminisme”. L’última, “la Tercera Onada” esdevingué si fa no fa 30 anys. En ella, varen ser els feminismes decolonials el centre  del moviment implant-se amb força. Sense dubte els escrits de Simone de Beauvoir , que foren els seus textos de capçalera, continuen ressonant i inspirant a moltes dones, però sembla evident que el discurs havia d’evolucionar en un món molt diferent d’aquell, cada vegada més globalitzat i on les xarxes socials formen part fonamental de la vida quotidiana i de gairebé tots els debats, inclosos els que tenen com a eix els drets femenins.

Per tant, què ha passat  en estos darrers anys perquè el terme “feminisme” siga el terme més buscat en el món l’any 2017? Una cosa que es pot apuntar i què tothom coincideix és que en aquesta ocasió ha sigut entendre que cal teixir xarxes entre dones d’orígens molt diversos. 

Primer, la revolució que va comportar el moviment Women’s March als EUA, que va esclatar després que Trump fóra elegit president al novembre de 2016 i començara a implementar el seu discurs masclista sense pudor. Entre d’altres, varen ser la cara visible d’aquest moviment, dones amb prestigi social com Gloria Steinem, Harry Belafonte, Michael Moore, Angela Davis o altres celebritats com Scarlett Johansson o America Ferrara. S’hi realitzaren diferents actes arreu dels EUA, que culminaren en una marxa el 21 de gener de 2017, en què milers de dones eixiren als carrers amb els seus pushy hats  en protesta per la frase de Trump “agafeu-les per la xona”, que li pillaren dient en les infames gravacions destapades en la campanya de 2016.

Aquesta demostració de força va ser seguida a nivell mundial i en directe. Les xarxes socials com a eina expansiva de la sororitat entre les dones va fer que mig món estiguera pendent d’allò que passava a Washington el 21 de gener de 2017, de 2018 i de 2019.

Tot i que el seu objectiu principal no es va aconseguir, perquè Trump continua sent-ne president, però des d’aleshores la revolució feminista als EUA ha anat fent camí. Així en les eleccions legislatives, tan sols 2 anys després, les dones feren història a la cambra de representats. De les 476 candidates, la major xifra en tota la història, 239 hi aconseguiren escó, trencant així el rècord establit el 2016. A més a més, representaven una àmplia diversitat social: negres, nadiues americanes i membres de la comunitat LGTBI, entre altres. I el passat dissabte 19 de gener el moviment “Women’s March” tornà a eixir als carrers dels EUA.

Si en 2017 la marxa va inspirar a centenars de dones a postular-se, milions més a votar i dotzenes a guanyar el càrrec electe, la Women’s March de 2019 marca dos anys de resistència a la presidència de Trump, dos anys d’entrenament de noves activistes i dos anys de creació de poder”, diu la “Women’s March en el seu lloc web. “I aquesta vegada, tornarem amb una agenda”.

Aquesta demostració de força ha ensenyat a totes les dones que, si ens unim i volem, podem parar el món. Hipòtesi que ha motivat que, arreu de tot el món, les dones ens unim per a denunciar allò que portem anys patint en silenci: l’abús de poder dels homes cap a les dones, cristal·litzat en agressions sexuals de tota índole, gravetat, nivell, espais, moments, etc.

Primer va ser #METOO, en resposta a les agressions sexuals de Harvey Weinstein en Hollywood. Després, a l’Estat espanyol, #LASFEMINISTASQUEREMOS i el #CUENTALO serviren per a identificar-se, teixir xarxa i aconseguir l’objectiu comú de visibilitzar i denunciar públicament els homes que, de forma reiterativa i com un comportament integrat més en la seua personalitat, exerceixen el seu poder sobre el cos de les dones mitjançant els abusos sexuals.

Aquestes etiquetes han creat mecanismes d’identificació i de reconeixement dignes d’un estudi més profund, però podem apuntar que l’eix central ha sigut: la identificació, el reconeixement d’unes i d’altres i la sororitat. Aquest últim element és inherent a com les dones concebem el món i les relacions. Ve del llatí soror (germana) i reflecteix un lligam estret entre les dones basat en el compartiment d’experiències, d’interessos, de preocupacions, etc., en un context social de discriminació, a més de políticament patriarcal .

Les plataformes digitals s’han convertit en el millor aliat d’activistes en general, amplificant els moviments socials, però cal reconèixer que el moviment feminista ha sabut usar especialment bé aquesta via de comunicació. Blogs, perfils socials, pàgines i fins i tot mitjans de comunicació que han nascut amb l’objectiu de difondre la informació des d’un punt de vista diferent i contribuir a la conscienciació social. Però no només això, a més han sabut entendre cadascuna de les plataformes per a treure-li el major partit possible:

  • Els perfils i mitjans han convertit les seves pàgines de Facebook en la principal plataforma de debat.
  • Twitter és el mitjà de fer lobby que millor han integrat.
  • WhatsApp la xarxa perfecta de propagació de cartells i crides a l’acció.
  • Instagram s’ha convertit en la plataforma amb la qual crear, ampliar i fidelitzar a la comunitat.
  • Així, s’han convertit en importants campanyes transmèdia algunes com #MiPrimerAcoso, tot un èxit en participació i que ja supera els 78.000 tuits.

Sí, el moviment feminista ha sabut adaptar-se a les xarxes socials, encara que no es pot dir que també s’haja produït al revés. A Facebook segueixen sense agradar-li els mugrons de dona, però les feministes han trobat algun enginy que aconsegueix tornar boig fins el propi Zuckerberg.

No es tracta de vídeos de celebrities, actrius, models, cantants o artistes que es tornen virals només per unir la seva popularitat a una denúncia que crespa a la societat, sinó que el tema s’ha convertit en un trending topic constant des de 2016 mitjançant etiquetes de denúncia masclista. També es viralitzen amb una facilitat i rapidesa altres projectes i vídeos de denúncia a l’estil “El caçador caçat” d’Alicia Murillo, que ja es van difondre i van popularitzar en el seu moment. Perfils com @Barbijaputa que tot el que publica es converteix en focus de conversa o @MemesFeministas que en només els seus primers 3 mesos de vida ja superaven els 7.000 likes en Facebook i ja sumen més de 26.000.

Així doncs, podem concloure que, les plataformes digitals són una font de divulgació de la lluita feminista que ha permès la virilització del seu missatge. Açò, unit que les dones han entès que la unió fa la força i que mitjançant la sororitat aconsegueixen els seus objectius comuns, ha provocat un esclat de dimensions encara no analitzades en profunditat.

La lluitat feminista 2.0 és una realitat, estarem surfejant ja  la “Quarta Onada”?

 

Reis Gallego Perales és la coordinadora del Lab de Feminisme de la Fundació Nexe

Reis Gallego

Vull subscriure'm i rebre les novetats de la Fundació Nexe en el meu correu