L’ESTUDIANTAT RARA VEGADA ES TROBA AL COSTAT EQUIVOCAT DE LA HISTÒRIA

Per Santiago Cerdà

Si alguna cosa hem aprés dècada rere dècada dels moviments estudiantils, és quel’estudiantat rara vegada es troba al costat equivocat de la història. Bé parlem de lesprotestes en contra de la Guerra del Vietnam als EUA mig segle enrere, de lesmanifestacions en rebuig a la intervenció espanyola en la invasió de l’Iraq arreu l’estat o deles estudiants als carrers de València durant la Primavera Valenciana fa no tant, lainfluència que hagut històricament el jovent pressionant a aquells en posició depoder és innegable.

Dècades després, este eix de moviments estudiantils antiimperialistes a banda i banda de l’Atlàntic torna a ser evident. Ho veiem tant amb les estudiants desallotjadesviolentament del Memorial Union de la Universitat de Wisconsin – Madison com ambels estudiants de la Universitat Politècnica de València exercint resistència pacífica contrauna llarga cua de furgons policials preparats per a llavar la imatge d’una universitat a laqual li importa més un fòrum d’ocupació que milers de vides al Mediterrani Oriental. Cada dia ens arriben notícies de més i més campus universitaris que es planten enfront delgenocidi del poble palestí i que decidixen impulsar un canvi, dins de les seuespossibilitats, des del món educatiu.

No hauria de suposar cap sorpresa que siga a les universitats, nuclis del coneixement, intel·lectualisme i conseqüent qüestionament de l’statu quo, d’on hagen nascut i nasquen encara hui bona part de moviments de protesta. Al cap i a la fi, a qualsevol individu que deixe les fal·làcies i la propaganda governamental a una banda li resulta senzill reconéixer que el que està tenint lloc al conjunt Palestina és una neteja ètnica duta a terme mitjançant una mena de colonialisme modern. Ara bé, com lluita algú en contra de les accions d’un estat sostingut per quasi la totalitat d’Occident i que ha estés una xarxa econòmica i empresarial amb ramificacions inimaginables?

De formes de protesta, n’hi ha moltes, i opinions sobre quina és la millor manera de lluitar contra una injustícia, més encara. Només feia falta donar una ullada als stories dels nostres cercles per trobar-nos amb la famosa imatge generada per intel·ligència artificial que va inundar les xarxes el mes passat. També trobem algunes que pretenen anar més enllà, numerant tant empreses de les quals no hauríem de comprar res pels seus lligams amb l’estat israelià com programes amb més o menys participació de la mà negra sionista. Així, sumem una rastrera d’indicacions de canvis en els nostres hàbits de consum que esperem que, en certa manera, ajuden a inclinar la balança del conflicte lleugerament cap al costat del poble agredit.

Tanmateix, cal no oblidar que cada vegada escoltem més a les converses del jovent l’impacte que té esta constant exposició a les tràgiques notícies que ens arriben i llegim a xarxes quasi les vint-i-quatre hores del dia. La salut mental del jovent malauradament ha hagut de fer un lloc per a conviure amb desgràcies. I és que el genocidi a Gaza se suma a una Guerra d’Ucraïna i una pandèmia que no ens han deixat desfer-nos d’eixe núvol gris que sobrevola els nostres caps des de fa quasi cinc anys. Per molt que no deixem de recordar-nos de l’enorme privilegi amb què contem vivint on vivim, no podem amagar com ens sentim.

Les joves som decidides, valentes i lluitadores. És per això que la conclusió que hem d’extraure de totes les protestes en les últimes setmanes és com cada una lluita en la mesura en què ens és possible, que totes les mostres de suport sumen, siguen en xarxes o estiguen reflectides en accions quotidianes. Boicots, segudes, acampades, pintades, reposts a xarxes… El que és més important és demostrar, siga com siga, que al País Valencià i arreu del món els joves tenim les vides palestines ben presents. Ja hem aconseguit que la Universitat de València trenque relacions amb Israel, sent la primera de l’estat en fer-ho. És només una xicoteta victòria per ara, però sembla que una vegada més tornem a estar al costat correcte de la història.

Santiago Cerdà és secretari de política internacional de Joves PV