L’impost turístic al País Valencià: dades per a la reflexió (*)

17/1/2020

Per Asensi Descalç Tormo i José Ramón Ruiz Tamarit

 

 

Al País Valencià hi ha una polèmica oberta sobre la conveniència o no d’implantar un impost turístic que grave específicament la pernocta dels turistes, internacionals i residents, i les arribades dels excursionistes de creuer. Aquesta proposta compta amb l’oposició de les patronals hoteleres i alguns grups polítics que consideren que l’impost tindrà un impacte molt negatiu en l’activitat turística i la societat valencianes. Per contra, hi ha altres grups polítics i associacions cíviques que defensen la seua aplicació per a tractar de corregir problemes associats al turisme, i que tenen a veure amb costos generats pel sector que no són suportats completament pels turistes a través dels preus que paguen i dels impostos habituals que graven el consum. L’objectiu d’aquest article és aportar elements de judici en forma de mesures quantitatives de les variables rellevants.

 

Segons les estadístiques de turisme de la Generalitat Valenciana, l’any 2018 el total de pernoctes al País Valencià de turistes internacionals i residents espanyols realitzades en allotjaments de mercat com ara els hotels, apartaments, càmpings i allotjament rural (s’exclouen les pernoctes en habitatges en propietat i de familiars i amics) va ser de 49,5 milions. Segons l’INE en 2018 només els turistes internacionals varen realitzar 90,9 milions de pernoctes en tot tipus d’allotjament (incloent-hi també les pernoctes al marge del mercat). És el resultat de la visita de 9,2 milions de turistes estrangers realitzant una mitjana de 9,88 pernoctes. En quant a les pernoctes dels residents espanyols en viatges al País Valencià, n’hi ha enregistrades 86,3 milions en tot tipus d’allotjament (32,5 milions en allotjament de mercat), resultat dels 19,5 milions de viatges amb una mitjana de 4,43 pernoctes. I segons el Ministeri de Foment 522.838 passatgers de creuer van arribar als ports valencians.

 

Durant aquest any els turistes internacionals van realitzar una despesa de 8,94 milers de milions d’euros distribuïts entre paquet turístic (9,5%), transport internacional (17,3%), allotjament (16,6%), manutenció (18,8%), activitats (24,8%) i altres (12,9%). Els turistes residents a Espanya van realitzar una despesa de 3,63 milers de milions d’euros distribuïts entre paquet turístic (4,7%), transport (19,5%), allotjament (26,9%), manutenció (27%), activitats (4,1%) i altres (17,9%). Si agafem la despesa en allotjament conjunta dels turistes internacionals (1,49 milers de milions d’euros) i dels residents espanyols (0,98 milers de milions d’euros) i la repartim entre els 49,5 milions de pernoctes en allotjaments de mercat, obtenim una aproximació al preu de l’allotjament turístic de 50 euros per persona i nit.

 

La teoria dels mercats turístics competitius ens diu que, en equilibri, el quocient entre l’elasticitat-preu (directa) de la demanda de béns i serveis turístics i l’elasticitat d’aquesta demanda respecte del preu de la pernocta (creuada), és igual al quocient entre la despesa en béns i serveis turístics (excloent la despesa en paquet turístic i en transport) i la despesa en allotjament. Les dades anteriors ens mostren que aquesta relació és de 3,4 en el cas dels turistes internacionals i de 1,8 en el dels turistes residents. D’altra banda, els estudis empírics sobre el turisme espanyol estimen que el valor absolut més probable de l’elasticitat directa es troba al voltant de la unitat, amb un variabilitat de ±0,8.

 

Hi ha per tant dues qüestions bàsiques a les quals cal donar resposta. En primer lloc saber si el trasllat de la càrrega d’un impost de 2 euros desplaçarà el preu mitjà de 50 euros la pernocta per damunt del preu més alt que el turista està disposat a pagar, provocant una reducció significativa de la quantitat demandada de pernoctes i de serveis turístics. I en segon lloc, saber si malgrat el valor tan baix de l’elasticitat creuada (entre 0,29 i 0,55), encara és massa gran com per a curtcircuitar la retroalimentació entre els dos mercats turístics, i evitar l’impacte negatiu de l’impost sobre els ingressos dels empresaris turístics i hostalers. Aquestes respostes s’haurien de buscar en l’entorn acadèmic i professional a partir del treball i el debat entre especialistes coneixedors del sector, però al marge dels interessos particulars.

 

 

(*) Altres contribucions dels autors sobre aquest tema que poden interessar al lector són:

Descalç-Tormo, A., 2019, “Sobre l’aplicació d’un impost turístic al País Valencià. Reflexions des de l’economia”, Publicacions de la Fundació Nexe, Col·lecció Àgora, nº 4, www.fundacionexe.org/publicacions 

Descalç-Tormo, A. i Ruiz-Tamarit, J. R., 2019, “Per què free lunch i “sinpa” sí, i un impost turístic no?”, ElDiario.es Edició CV, Opinión, 23/08/2019, https://www.eldiario.es/cv/opinion/Per-lunch-sinpa-impost-turistic_6_934466547.html 

Descalç-Tormo, A. i Ruiz-Tamarit, J. R., 2020, “A basic theory of tourist choice and the effects of a tourist tax on revenues”, versió preliminar, ponència, XXVII Encuentro de Economía Pública, Barcelona.

 

 

 

Asensi Descalç Tormo i José Ramón Ruiz Tamarit
són Professors de la Universitat de València i membres de l’EconLab de la Fundació Nexe

Vull subscriure'm i rebre les novetats de la Fundació Nexe en el meu correu