MAZÓN SE N’HA D’ANAR

Per Amparo Piquer Carbonell

Quan escric aquestes ratlles fa just un mes, avui just un mes. Els dies i les setmanes avancen, i ja fa un mes. Encara que els dies i les setmanes no avancen de la mateixa manera per a tot el món. Per als centenars de milers de valencians i valencianes afectades per la catàstrofe de la DANA el temps sembla haver-se detingut, com si el dia 29 fora sempre el d’octubre. Perquè hi haurà un abans i un després, perquè la DANA ha arrasat comarques i s’ha endut moltes vides, perquè els seus efectes encara estan ací, encara estan i estaran, perquè les vides no tornaran, perquè molt del que s’ha endut el fang no tornarà.

Però no podem pensar, en cap cas, que està catàstrofe ha estat inevitable, o que no hi ha res que es poguera fer, abans o durant o després d’eixe terrible 29 d’octubre. Perquè el que va passar no es pot explicar sense tindre en compte els efectes del canvi climàtic que encara alguns neguen -alguns que donen suport incondicional al govern de la Generalitat, alguns que fins a ben poc ocupaven Conselleries-, com tampoc no es pot obviar que sense el model urbanístic depredador que durant dècades ha patit el País Valencià, gràcies al PP, no haguérem generat un territori tan propici per a desastres d’aquesta magnitud. I és que durant anys manaven els beneficis i les persones pintaven ben poc.

No era inevitable si tirem la vista enrere, i no era inevitable si valorem tot el que es va fer, i el que no es va fer, en les hores crítiques, quan les decisions mal preses costen vides, quan la incompetència, quan la negligència d’un govern pot resultar fatal, com per desgràcia va succeir. Una incompetència extrema, una negligència criminal que va pegar la volta al món mentre la desgràcia assolava el nostre País. I no va quedar ací: els dies posteriors, les setmanes posteriors, estem assistint a un seguit inconsistent però continu de mentides, de més negligència que continua costant vides, de, fins i tot, i com si qualsevol excusa fora bona -segurament perquè per al PP ho és- de diners públics que acaben en empreses que van entrar al joc de la corrupció que tan bé gestionen ells, que en això sí que excel·leixen. Negligència, mentides, i al capdavall deslleialtat al poble que els ha triat, perquè en últim extrem d’això es tracta, de faltar a l’obligació última que tenen envers el poble valencià, d’abandonar a la gent de qui tenen obligació de tindre cura.

I davant d’açò, i després d’una manifestació multitudinària com no es recordava a la Ciutat de València, on desenes de milers de persones ens vam aplegar per demanar, clar i ras, que Mazón i que tot el que ell representa han de plegar, que ja està bé d’indecència, que prou, i davant de la vergonyosa compareixença del propi Mazón, negant allò evident, mentint, eludint responsabilitats i acusant altres, tirant balons fora, aferrant-se al càrrec perquè per a ell el càrrec és treballar en benefici propi, fent passar vergonya però sobretot generant ràbia, des de Compromís vam voler fer un pas més.

Una moció de censura. Alguna gent deia, diu, que com és que plantegem una moció de censura si no tenim els vint diputats que calen per a poder registrar-la, i jo dic que diputats i diputades n’hi ha noranta-nou i que amb les quinze de Compromís ja només en calen cinc que tinguen un mínim de vergonya, un mínim de decència, i que estiguen disposades a signar-la. Perquè ara es tracta de donar-li la veu al poble, ara es tracta d’evidenciar la voluntat ferma de les Corts, de la cambra que representa la sobirania nacional del poble valencià, de demanar-li a Mazón el que ell no vol entendre: que se n’ha d’anar.

La ciutadania ho demana, i tots els partits polítics excepte el PP van coincidir en el fet que Mazón no està legitimat per continuar sent president de la Generalitat, perquè qui no va estar a l’altura ni durant els pitjors moments de la tragèdia ni durant els dies i les setmanes posteriors no està legitimat per gestionar tot el que ve per davant.

Els números són ben simples: amb cinc diputats més que se sumen als de Compromís n’hi ha prou per a presentar la moció de censura. Òbviament, el Partit Socialista és el primer interpel·lat, ho vam dir en el seu moment i ho mantenim; a més a més, la nostra proposta no té data de caducitat, perquè la dignitat i la decència no caduquen. Ho tenim clar: presentar la moció de censura és necessari, debatre-la és necessari, i votar a les Corts el cessament de Mazón és necessari. Prou d’excuses, prou de desviar el debat de manera immoral, prou de mirar de distraure. Ho direm una i mil vegades: Mazón se n’ha d’anar, i per Compromís no quedarà.

Amparo Piquer Carbonell és secretària general de Més-Compromís