MÉS ENLLÀ DE LA PANDÈMIA: UN APUNT RÀPID SOBRE ELS PRONÒSTICS ELECTORALS

Per Idoia Arreaza Aguilera

Desembre de 2021 podríem representar-ho com el mem en què hi ha un grup de persones que estan eufòriques i contentes i, de sobte, se’ls queda cara de decepció. Potser és una imatge que escenifica molt bé eixa mena d’eufòria compartida que teníem fa unes setmanes pensant que la pandèmia havia tocat quasi el seu punt final i que, de sobte, amb la nova variant òmicron, el repunt de les xifres de contagi i l’adopció de noves mesures de contenció, hem perdut. Potser és que la nova normalitat és això: tindre una certa cura dels contactes interpersonals, oblidar-se la mascareta en casa mentre en altres moments ens la deixem posada quan no toca, fer una revisió periòdica de com van els contagis en les nostres comarques i viure en un «ai» constant. Però és esgotador.

És esgotador perquè la pandèmia és present com el fred que, de sobte, ha arribat amb aquesta humitat tan característica de la nostra part de la mediterrània. Tan present com que els baròmetres del CIS de l’últim any i mig no han fet més que preguntar sobre aspectes relacionats a la pandèmia. De fet, el baròmetre de novembre de 2021 del CIS presenta unes preguntes bastant interessants respecte de la visió que la ciutadania té de la sanitat pública. I potser hem «d’agrair» a la pandèmia aquesta tendència tan positiva de valorar com toca una sanitat pública forta: així ho demostra aquest estudi amb un 83,3% de persones enquestades que consideren que s’han d’abordar reformes en la sanitat pública. De les persones que consideren que sí que s’haurien d’aplicar reformes a la sanitat, un 94,9% pensa necessari dedicar més recursos econòmics, un 95% creu que cal també augmentar les plantilles del personal sanitari, un 91,3% opta per un augment en la coordinació entre les comunitats autònomes i el 84,8% creu que a més s’hauria d’incrementar el nombre d’instal·lacions i recursos dedicats a previndre i abordar les pandèmies.

Però no vull tampoc centrar tot aquest article a parlar de pandèmia-pandèmia-pandèmia. No podem fugir d’ella però sí que podem analitzar com ha interactuat el context amb els pronòstics electorals i tendències de vot a casa nostra, al País Valencià. El pla polític ja comença a pensar en quines posicions de partida volen estar per a les campanyes electorals. «Queda massa per a eleccions, com estem ja pensant en campanyes electorals» pensareu. Més enllà que la política és una constant campanya, tampoc queda tant, especialment perquè abans de la campanya ve la precampanya. I ja està ací. Començarem a veuremés freqüentment enquestes, assistirem a campanyes internes i externes de les formacions que ajudaran a posicionar-se en el que són però sobretot, en el que volen ser amb un ull posat a la campanya i amb altre ull posat a la pròxima legislatura.

Els sistemes multipartidistes ens condicionen a l’hora de fer anàlisi. En aquest sentit, és important analitzar les tendències electorals de les formacions individualment però amb l’objectiu final també de saber quina possible coalició de govern es formarà a la legislatura 2023-2027.

Per a conéixer totes aquestes qüestions més en profunditat, al CIS Valencià de novembre de 2021 de La Comarca Científica, hem seleccionat tres últimes enquestes publicades a l’àmbit valencià per a saber com es posicionen les formacions i en quin estat es troben les del govern i les de l’oposició. Avancem ja que les tres enquestes tenen diferències significatives entre si. Recordem que a les eleccions de 2019 el bloc de les formacions del Botànic (Compromís, PSPV i Unides Podem) va aconseguir 52 escons dels 99 que té les Corts Valencianes. La resta se’ls reparteixen entre el PP, Ciutadans i Vox.

En la tradicional enquesta elaborada per Invest Group i que publica Levante-EMV (del grup Pensa Ibérica) pel 9 d’octubre, el Botànic eixiria enfortit i, per tant, continuaria al capdavant del govern. En concret, entre les tres formacions d’esquerra obtindrien 62 escons mentre que l’actual oposició (PP i Vox, perquè Ciutadans desapareix) n’obtindria 37 dels 99.

La major part dels 10 escons que el Botànic sumaria se n’anirien al PSPV. En concret 9 dels 10, passant de 27 a 36. Unides Podem, segons aquest estudi també incrementaria en dos la seua representació passant de 8 a 10 escons. I, en el cas de la força valencianista, Compromís, perdria un representant quedant-se en 16 dels 17 aconseguits a 2019.

En el bloc de l’oposició, Ciutadans seguint la tendència general es quedaria sense representació; però aquesta pèrdua de vots i representació sembla que no romandria en la dreta, en concret no es donaria un traspàs significatiu de votants ni al PP ni a Vox, tot i que ambdues formacions creixerien. El PP passaria de 19 a 24 i l’extrema dreta, Vox, creixeria de 10 a 13. En total incrementarien en 8 la seua representació però no absorbirien els 18 escons que perd Ciutadans. Una radiografia ràpida del traspàs de vots indicaria que el PSPV capitalitza bona part dels perduts per Ciutadans, i la resta d’aquest se’ls repartirien entre PP i l’extrema dreta. Entre Unides Podem i Compromís podria donar-se també un traspàs reduït de vots de la segona a la primera.

Una altra enquesta publicada recentment és la de SyM Consulting. En aquesta la distribució de vots i de posicions seria diferent: el PP quedaria primera força amb una forqueta d’entre 30-33 escons, incrementant la seua representació actual de 19 seients i quedant per davant del PSPV. Aquesta formació quedaria en segona posició, mantenint la seua representació actual i amb un pronòstic d’escons d’entre 26 i 28. Compromís mantindria també la seua posició amb 17 escons, els mateixos que té a hores d’ara i amb una tendència d’estabilització electoral; i l’extrema dreta, Vox, passaria de 10 a 17. Unides Podem, la força minoritària del Botànic, perdria un i es quedaria amb 7 escons. I Ciutadans, de nou, no entraria segons aquest pronòstic a les Corts Valencianes.

En aquest pronòstic sí que veiem una dreta que capitalitza la pèrdua de votants i de representació de Ciutadans, absorbint bona part dels escons perduts. Mentrestant, l’esquerra mantindria la posició actual, un punt positiu tenint en compte el context de crisi que ha colpit la legislatura.

L’última enquesta que reflectim és la d’Electocracia publicada a finals d’octubre de 2021. El PP, de nou, seria la força més votada amb un pronòstic molt semblant a l’anterior, aconseguint entre 31 i 33 escons. Vox creixeria de forma desmesurada fins a arribar als 18 o 19 escons. Per a les formacions del Botànic, aquesta enquesta no és massa tranquil·litzadora. El PSPV, amb aquest pronòstic, mantindria  l’actual posició amb 27 o 28 escons; Compromís podria quedar-se amb la seua representació o perdre un escó, obtenint-ne 16 o 17 i Unides Podem podria estar prop del precipici: el pronòstic apunta a una representació d’entre 5 i 6 escons. Tot i que aquesta enquesta mantindria a Unides Podem a les Corts Valencianes, és cert que de perdre un poc més de vots no aconseguiria superar el llindar electoral del 5%. Ciutadans, de nou, desapareix de les Corts Valencianes.

En definitiva, a trets generals, trobem alguns punts en comú entre les tres enquestes que ens permeten fer algunes conclusions ràpides. La disputa pel primer lloc es troba entre el PP i PSPV: en el cas del PP totes les enquestes apunten a una tendència creixent en representació, també en part gràcies a la desaparició de Ciutadans, tendència molt semblant a la de Vox; el PSPV manté la posició actual en dos dels tres pronòstics i en un d’ells creix, un creixement que es donaria per la pèrdua de representació de Ciutadans. Compromís sembla que mantindria la seua posició actual, un punt positiu doncs podria indicar que ha tocat el seu sol electoral i ha estabilitzat el seu electorat actual. Concloure la situació d’Unides Podem és més complicat perquè segons quina enquesta prenem de referència podria guanyar, mantindre’s o perdre posicions. Ciutadans, en totes les tendències és una formació desapareguda. I amb els seus actuals 18 diputats i diputades és on es trobarà la major disputa intrablocs però també entre els blocs: els capitalitzarà la dreta o absorbirà una major part el PSPV? Se n’aniran a l’abstenció? Haurem d’estar alerta dels pròxims pronòstics electorals per fer un històric de tendències que ens permeta tindre conclusions més concretes a mesura que vagen apropant-se les eleccions.

Idoia Arreaza Aguilera elabora el CIS Valencià de La Comarca Científica i és membre de l’executiva nacional de Més-Compromís amb estudis i demoscòpia. Forma part del Lab de Democràcia i Participació de la Fundació Nexe.