No és un adéu…

«No és un adéu! La plenitud serà constant.
Crear fa etern cada record, ni el temps ens podrà separar.
Hem fet camins de pas per oferir mons de gratitud,
com la sort d’una oportunitat per conèixer-nos tu i jo.
Recorda que aquesta veu sap recordar!»

«No és un adéu», Malgrat la pluja, Andreu Valor

Abans de l’estiu celebràvem, des d’aquesta mateixa Tribuna, el primer lustre de la Fundació Nexe parlant del número 7 de la col·lecció #demos, Un país nou. Valencianisme, prosperitat i democràcia, on es recullen articles publicats en aquesta secció al llarg dels últims cinc anys. Cinc anys dels quasi 25 que està a punt de complir l’entitat fundadora i patrona de Fundació Nexe: l’ACV Tirant lo Blanc. Vint-i-cinc anys aprofundint en el valencianisme, 25 anys fent país.

Al llarg de tots aquests anys, hem fet país des de la societat civil, amb una clara vocació política: enfortir la societat valenciana per a garantir la presència pública de la ciutadania. Una societat forta (ben articulada) és un instrument poderosíssim per a defensar les aspiracions col·lectives de les persones, i les entitats cíviques tenen alhora la capacitat de canalitzar aquestes aspiracions i d’influir en l’àmbit polític. En un sistema democràtic que es vante de ser-ho, el poder polític no pot, al seu torn, prescindir del vigor procedent de l’àmbit cívic, més aviat al contrari: la seua participació en la vida pública és un factor indiscutible d’enfortiment institucional. Les noves maneres de fer política arran de les eleccions del proppassat mes de maig així ho demostren: obrir les portes de les grans institucions d’aquest país no és més que el símbol d’aquesta necessitat d’enfortir la presència pública de les ciutadanes i dels ciutadans en l’esfera pública.

Sempre des del consens i des de la humilitat, en l’entitat i la fundació que he presidit fins ara ens hem esforçat perquè tots plegats esdevinguérem, cada dia més, ciutadans amb una mentalitat més oberta, un bon esperit crític, una clara consciència ètica i un compromís cívic amb el país, amb l’objectiu d’avançar cap a una societat més justa, equitativa i democràtica.

Com a sòcia fundadora del Tirant sempre m’he sentit molt orgullosa de la tasca de la meua entitat en el valencianisme. Però em permetreu que, d’entre tots els socis de l’entitat i tots els patrons de Nexe, m’haja sentit en els darrers quatre anys la més privilegiada: l’oportunitat de representar-los m’ha reportat la satisfacció immensa d’estar donant la cara per una gent que treballa altruistament per fer del nostre un país millor.

Però ha arribat l’hora d’encetar nous camins, d’assumir altres responsabilitats incompatibles amb la Presidència de l’ACV Tirant lo Blanc i de Fundació Nexe. De manera que aquesta és l’última ocasió en què tinc la sort i l’honor de dirigir-me a vosaltres des de l’editorial d’aquesta Tribuna. Me’n vaig, però els meus companys en el Consell Nacional hi continuen amb el mateix compromís, constància i dedicació que fins ara: 25 anys bé que ho demostren!

M’acomiade contenta, orgullosa i agraïda. Contenta que els meus companys i companyes confiaren en mi per a representar-los. Orgullosa de formar part d’un projecte que ha donat ple sentit a la meua vida de militància cívica i política. I agraïda, tremendament agraïda, a tots els socis i a tots els representants d’altres entitats i associacions amb qui compartim tantes coses que m’hagen fet un lloc entre ells. Ha sigut un plaer treballar i estretir lligams amb Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, el BEA, el Tempir d’Elx, Ca Revolta, Intersindical Valenciana, la Societat Coral El Micalet i tantes altres que ens han permés difondre el nostre treball i compartir inquietuds i trajecte.

Ha sigut un privilegi compartir treball diari amb Ferran Puchades, Elies Seguí, Vicent Guillamón, Jaume Ortolà, Pere Fuset, Vicent Flor, Elisa Signes, Natxo Cosa, Maria Josep Amigó, Gonçal Grau, Clara Ferrando, Susanna Pardines, Carlos Villodres i Virgínia Santamaria. Gràcies per ser tan generosos amb mi.

Ha sigut i és un honor formar part d’aquest col·lectiu de persones que fa 25 anys començàrem a somniar plegats el nostre País Valencià: el Tirant lo Blanc. Gràcies, de tot cor.