NOSALTRES LES DONES

Per Anna Perpinyà Saragossà

Nosaltres les feministes sabem molt bé que una de les nostres lluites és la sobirania del cos propi, perquè el patriarcat se l’apodera, ens cosifica i només ens mira amb ulls luxuriosos, com un tros de carn del qual presumir, consumir o treure profit. Per això una de les lluites feministes passa per l’empoderament de les dones, que significa estimar-nos, ser ames dels nostres cossos, que ningú ens diga com hem de ser, vestir, comportar-nos, ni ajustar-nos a cap cànon de bellesa o estereotip, això és, estimar-el propi cos en la seua unicitat, en un món de diversitat.

Volem ser sobiranes, decidir com ser, sentir i estimar, a qui, com i quan. Les feministes, tenim clar que els nostres cossos són nostres i formen part del nostre subjecte. Lluitem per no ser considerades objectes o “coses” per agradar, per no viure atrapades en la mirada estereotipada del masclisme i també lluitem per tindre drets sexuals, dret al plaer, a gaudir lliurement i conscientment de les relacions, a no tindre por en els espais públics. Volem ser.

Nosaltres les valencianistes patim les lluites de mantindre la llengua (materna) i la cultura i la identitat de poble. Sabem que el feixisme ens vol trencar l’esperit, que ens vol submises, uniformes, que detesta la parla i la cultura valenciana igual que ho fa amb les dones. Ens volen subjugades com a dones i com a poble. Sempre hi ha un qüestionament, una crítica, un menyspreu. Quotidianament escoltem centenars d’argument en contra, per pragmatisme, per ridícul, per antic, per… sempre algú vol que abandonem les nostres arrels i que formem part d’un tot gris, igual, sense passat… ni futur. Nosaltres sabem com d’important és defensar la sobirania popular, la que ens fa poble, la que ens humanitza, la que ens fa ser, la que ens fa estimar-nos tal com som, juntes i diverses. Per això les feministes valencianistes sabem que una cosa sense l’altra no pot funcionar.

Nosaltres les ecologistes sabem que el canvi climàtic i les seues conseqüències (la pandèmia, la guerra d’ucraïna, l’habitacional…) fa que la terra i el territori, siguen més que mai les nostres lluites. El neoliberalisme vol apropiar-se dels nostres camps, valls, muntanyes, aigua, camps de secà i regadiu, marjals i platges. 

Sabem que la sobirania alimentària i energètica són cabdals per a la nostra supervivència, com a persones i com a poble. Per això hem de protegir la terra d’especuladors, dels fons voltors, de ponent, de tots aquells que volen comprar-la per no res, per treure’n diners i deixar-nos ermes. El colonialisme que no té fi. Els PAIs del passat ara tenen forma de macro-plantes energètiques, que ni tan sols donaran servei al nostre país, que, com no tenen prou en voler destrossar el paisatge i els aqüífers, també es volen carregar, el secà: ametllers, vinya, … terra cultivada que ens dóna de menjar. Terra que hem de cuidar i a qui la treballa, perquè sense ella no som res. 

En plena crisi, alguns, els de sempre, volen privatitzar i asfaltar el territori, posar-lo al servei de l’enèsima multinacional dient que això és progrés. Però la realitat és que l’amenaça de destrucció i privatització és més greu que mai, més gran que mai. Els que ho volen tot per ells sense pensar en res més no deurien decidir les nostres vides. Cal posar per davant la vida, la sostenibilitat i les necessitats de les persones. 

Les dones que ens estimem tant la terra i sabem el que val, seguirem posant els nostres cossos en la lluita per protegir-la, igual que tantes altres feministes ho han fet abans com Carme Miquel, Carmen Gonzàlez o Trini Simó o Berta Càceres i Greta Thunberg. Sols des de la sobirania de la terra podrem garantir el dret a cultivar i a menjar i també tindre dret a l’energia, fent que les plantes fotovoltaiques siguen de la gent, de les comunitats, de les institucions, de les cooperatives i d’empreses que posen les persones per davant dels guanys. 

Per totes les injustícies, nosaltres les dones, les que venim d’ací i d’allà, les que som i sentim, les de tots els colors, capacitats, edats, aspectes… totes juntes, seguirem eixint als carrers cada 8 de març i cada dia, per defensar els nostres drets, els de totes les persones, perquè sense igualtat no hi ha ni democràcia. I sense feminisme no hi ha igualtat.

Nosaltres les ecologistes, valencianistes i feministes sabem que hem d’estar al capdavant de les lluites, d’eixes lluites que ens travessen, que són compartides amb les altres, i segurament per tot això, que divendres passat vaig acceptar ser la Secretària General de Tirant, perquè necessitem estar en l’esfera pública tant com en la privada, perquè cal que les dones ocupem els espais visibles i de presa de decisions, perquè cal portar el feminisme a tots els racons possible. Perquè ens cal un feminisme inclusiu, que siga l’eina que travessa i uneix totes les lluites pels drets humans. Pels drets de totes.

Anna Perpinyà Saragossà és secretària general de l’ACV Tirant lo Blanc i membre del Lab de Feminisme i del GreenLab de la Fundació Nexe