¿Què serà de l’economia valenciana després de les eleccions?

L’efervescència política pel possible canvi de govern a la Generalitat ha eclipsat la necessitat imperiosa de començar a plantejar un full de ruta per a construir un nou model econòmic per al País Valencià. Les propostes econòmiques de les principals formacions polítiques amb opcions de govern es caracteritzen per la seua superficialitat i manca de concreció. Enfront d’aquestes inèrcies, cal aprofitar el talent local per a generar propostes viables i de caràcter integral per a transformar l’economia valenciana.

Poc més de dos mesos resten fins a les eleccions del 24 de maig. Unes eleccions que poden alterar per complet el panorama polític valencià. Per primera vegada des d’aquell llunyà 1995, el canvi sembla factible i gairebé inevitable. L’emergència de nous actors i la decadència dels partits polítics tradicionals semblen assegurar l’obertura d’una nova etapa, amb grans reptes, però també amb grans oportunitats.

L’economia és un d’aquests grans reptes. Les polítiques econòmiques del Partit Popular durant dues dècades han aconseguit empobrir de forma sistemàtica els valencians i les valencianes. La caiguda relativa del PIB per càpita valencià ha estat constant i s’ha accelerat en els darrers temps, fins a arribar a suposar poc més del 80% de la mitjana estatal. En aquest sentit, podem identificar dues causes estructurals que expliquen aquesta decadència: en primer lloc, unes polítiques públiques que han afavorit el desenvolupament d’un model productiu vulnerable, centrat en estratègies competitives via preus, i amb una baixa productivitat; i, en segon lloc, una discriminació sistemàtica pel que fa al finançament i la inversió territorialitzada per part del govern central.

Davant d’aquesta delicada situació de l’economia valenciana, les eleccions de maig es presenten, potencialment, com un important punt d’inflexió. Una nova orientació en les polítiques públiques podria permetre posar en marxa tota una sèrie de reformes dirigides a resoldre els problemes estructurals que presenta l’economia valenciana. Per a fer-ho possible, però, resulta imprescindible comptar amb plans d’actuació concrets i amb polítiques sectorials específiques que permeten reorientar el model productiu valencià.

Dissortadament, la feina pel que fa al planejament d’un nou full de ruta per a l’economia valenciana no ha sigut, diguem-ne, brillant. El discurs econòmic de les principals formacions polítiques és dèbil, poc estructurat i excessivament superficial. Economia verda o economia del bé comú són conceptes paraigua amb un contingut real aplicable relativament limitat. Es parla d’innovació i de competitivitat, però no hi ha plans concrets ni vies d’actuació específiques que tinguen en compte les àmplies restriccions financeres que es trobarà el pròxim govern de la Generalitat. D’altra banda, pel que fa al finançament, ningú sembla tenir un full de ruta específic per a fer front al problema. Hi ha qui espera solucionar-ho amb un canvi de govern a Madrid; d’altres esperen que arribe un Varufakis que resolga el problema amb una vareta màgica.

La realitat és que bona part de la feina està per fer. Cal ser conscients —i com més prompte, millor— de la complexitat que tindrà la tasca de govern, i començar a treballar. La possibilitat d’implicar el talent local ens pot ser de gran utilitat: tenim notables professionals en diferents àrees de coneixement, que esperen asseguts en el seu despatx de la universitat una telefonada. Hem d’aprofitar els recursos que tenim al nostre abast, i fer-los servir de manera eficient. Perquè el canvi pel canvi no resoldrà res per si mateix, sinó que caldran polítiques públiques ben informades i coordinades estratègicament amb l’objectiu últim d’assolir un horitzó de vida digna per al País Valencià.