QUIN HAURIA DE SER EL PAPER QUE JUGUEN ELS HOMES DAVANT LA LLUITA PER LA IGUALTAT DE DONES I HOMES?

Per Fernanda Lapresta Gascón

Les dones fa molt de temps que portem lluitant per tal d’aconseguir que la societat esdevinga completament igualitària. Durant el procés moltes ens hem empoderat, hem aprés a posar en pràctica la sororitat, hem desconstruït els nostres aprenentatges imposats pel patriarcat, ens estem desfent de tots els micromasclismes que teníem normalitzats,… Però els homes en aquesta qüestió estan prou més verds, tant, que molts no saben ben bé com ubicar-se davant d’aquesta “nova” dona.

La societat continua educant-se en la seua visió patriarcal, continua reproduint els rols tradicionals, tant a casa, com a l’escola, com amb les seues relacions socials. Molta gent, especialment els homes cis-hetero, encara no han vist la necessitat de fer cap canvi. Però cal que més i més fent faça la mateixa desconstrucció que hem fet les dones i cal que els homes, com a companys de camí, esdevinguen els nostres aliats.

Hem incidit molt en les dones, en enfortir-nos, perquè ocupem el lloc que ens pertoca a la societat, en igualtat. Retornant-nos el nostre valor pel fet de ser dones i com a éssers humans.

Però, per a poder arribar a la fi d’aquesta lluita amb èxit, no podem deixar de banda l’assumpció per part dels homes del seu “nou” estatus en aquesta organització de la societat. Hem de treballar també amb ells, junt amb ells. Hem d’educar als nostres xiquets de hui, perquè puguen esdevindre en companys de les dones i que ens vegem com a iguals.

Aquesta és la feina que tenim pendent a les escoles, als instituts, als centres socials…, hem de posar l’accent en educar d’una altra manera, de la mateixa manera que les dones han pres consciència de les seues opressions i lluiten pels seus drets, cal que ajudem als homes, als xiquets a què reflexiones sobre el seu lloc al món. Sobre les seues vulnerabilitats i privilegis. Perquè els homes són una part necessària per a aconseguir aquesta societat igualitària.

Hem de treballar amb ells, junt amb les xiquetes i els xiquets, i per separat. Hem de mostrar-les com volem que siga aquesta societat i quin paper volem que ells ocupen en ella. Han de tindre les mateixes ferramentes que ara tenim les dones. Han de poder veure la societat amb les nostres ulleres, les de la igualtat.

És important que els donem l’oportunitat de desconstruir-se i d’assumir el seu paper en igualtat. I que els empoderem en el seu “nou” rol, aquell que tindran en la societat.

Gran part d’aquesta feina, com dic, l’hem de fer en l’àmbit educatiu. Com a educadors i educadores de xiquets i xiquetes hem de preparar-los per a la societat de demà. I per això, és imprescindible fer un pas endavant cap a la coeducació. Necessitem un professorat decidit a fer possible els canvis.

Sovint parlem de la manca de referents de dones per a les xiquetes (i els xiquets), però també necessitem i molt, nous referents masculins. Els xics (i les xiques) han de poder visibilitzar als seus referents masculins, ens els centres educatius, com a part d’aquesta revolució. És important que perden la por a fer un pas endavant i a desmarcar-se d’aquells altres xics que mantinguen el seu comportament masclista. No només els seus pares, sinó els seus professors, especialment ells, han de ser capaços de mostrar-les el camí que hauran de seguir cap a la igualtat.

Fer Lapresta Gascón és membre del Consell Nacional de la Fundació Nexe. Advocada i col·laboradora al Lab de Feminisme de la Fundació Nexe