Set raons decisives per les quals votaré Compromís
3/10/2018
Política valenciana
En les eleccions a les Corts Valencianes (i, en el meu cas, a l’Ajuntament de València) del dia 24 de maig votaré la Coalició Compromís. I ho faré, entre d’altres, per les set raons següents que estime que he de compartir, en aquesta conjuntura tan difícil, públicament:
1) Votaré Compromís perquè considere molt necessari un canvi de govern en la Generalitat Valenciana i imprescindible un nou Govern valencià compromés amb l’estat de benestar. I això per molts motius que ací no puc detallar, entre els quals només apuntaré que més d’un cada tres valencians estan en situació de pobresa o d’exclusió social, significativament per damunt de la mitjana espanyola i, en qualsevol dels casos, una xifra descomunal. Per a poder assolir-lo, trobe essencial deixar en l’oposició el PP i, també, Ciudadanos. I, si més no per a això, seria particularment útil votar Compromís, tot i que molts altres ciutadans també poden votar Acord Ciutadà (Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Republicana-Alternativa Socialista) i Podemos (el nom oficial de les llistes està només en castellà). Qualsevol altra opció dubte que tinga possibilitats d’obtenir algun escó. Alguns podrien pensar que també podria considerar-se en aquest cas votar el PSOE (es presenta oficialment així i no com a PSPV-PSOE; i ho ha fet així no d’ara sinó històricament). Això no obstant, abans d’optar per aquesta papereta caldria considerar dues coses. La primera és que, amb la davallada del bipartidisme, no es pot descartar un pacte a Madrid d’unitat nacional PP-PSOE (és a dir, de supervivència entre tots dos) per a després de les eleccions generals, que tinguera conseqüències en províncies (facilitar el govern a la llista més votada seria fàcilment una de les clàusules d’aquest acord, cosa que al País Valencià segurament duria a governar el PP). Igualment de preocupant és la segona: que el PSOE optara per pactar amb Ciudadanos, una formació dretana contrària als interessos de les classes socials majoritàries i, en particular, de les més desfavorides. El secretari general del PSPV-PSOE Ximo Puig ha explicitat aquesta possibilitat.
2) Votaré Compromís perquè considere imprescindible un nou Consell que aposte decididament per l’autogovern dels valencians, tan atacat pel PP. I no oblidem que són eleccions a les Corts! Per a aquest objectiu, amb possibilitats d’èxit, només em genera confiança Compromís: té el seu àmbit de decisió al País Valencià i no depén jeràrquicament d’estructures amb seu a Madrid com, de manera descarada, li ocorre al PSOE i a Podemos i, en menor mesura, és cert, a EUPV. Considere que és una greu contradicció votar uns representants que en el programa electoral defensen un increment de l’autogovern però que a dins de l’estructura política per la qual es presenten no frueixen d’aquest autogovern. Vull diputats i diputades lliures per a reclamar que el govern espanyol no interferisca les competències de l’Estatut, per a exigir un finançament just i per a legislar i practicar una defensa real de la cultura i la llengua minoritzades dels valencians per a avançar en la igualtat en l’esfera pública. I ho vull perquè només així podrà ser efectiva la reivindicació. Certament, entre les dèneu candidatures a la circumscripció d’Alacant, vint de Castelló i vint-i-tres de València, hi ha, a més de Compromís, unes altres candidatures amb seu a les comarques valencianes, però sense possibilitats reals d’entrar en les Corts.
3) Votaré Compromís perquè crec que cal premiar, particularment a hores d’ara, el bon treball fet des de l’oposició. A parer meu, en aquest vessant han destacat els diputats de Compromís. Cal no oblidar que, per exemple, fou Mònica Oltra qui denuncià en l’hemicicle la corrupció d’un tauró de la política valenciana com Rafael Blasco o que Enric Morera ha estat probablement el diputat més incisiu exigint un finançament adequat per a la dignitat dels servicis públics de la Generalitat Valenciana. També cal reconéixer la tasca d’oposició dels diputats del grup d’Esquerra Unida i alguns del grup socialista. Contràriament, els candidats de Podem en aquest aspecte són una incògnita. Que jo sàpia, ningú dels qui es presenten en llocs d’eixida té cap experiència parlamentària i, en aquesta conjuntura, en què el PP, si està en l’oposició, des del minut u començarà a atacar sense miraments el govern amb tota mena d’arguments (i acompanyat d’un seguit de mitjans dòcils), no em mereix la millor garantia un grup parlamentari de diputats a priorivoluntaristes però poc preparats per a generar estabilitat i confiança.
4) Votaré Compromís perquè em sembla una de les propostes més netes i honrades que es presenten. Després d’anys de militància valencianista conec a un bon grapat de persones honestes i íntegres (alguns són amics) que integren els centenars de llistes municipals que presenta la coalició. Gent que entén la política com a vocació de servici i no per a aprofitar-se’n. I això no sols m’agrada: em fa enorgullir. Comparem la corrupció entre Compromís respecte del PP i del PSOE. No dic que no puga haver-n’hi algun cas en Compromís. El que sí que dic és que la cultura política de Compromís està impregnada de transparència i de refús de la corrupció. D’aquesta manera és molt més difícil corrompre’s. Algú podria argumentar que Compromís no ha tingut el mateix poder i que ja li aplegaria la temptació. Ara, però, crec que ens interessen més els fets que els futuribles (tot i que, posats a futuribles, sembla més probable que els partits amb més corruptes continuen tenint-ne més). Desenes de governs municipals, en solitari o en coalició, avalen els hòmens i les dones de Compromís.
5) Votaré Compromís perquè calen més governs municipals al servici de la gent i no per a servir-se de la gent. Que comparen, per posar un cas, els valencians de l’àrea metropolitana de València el que pagaven per l’aigua en el 2011 i el que paguen a hores d’ara (l’aigua potable, caldrà recordar-ho, és un servici bàsic). En els rebuts estem pagant factures d’un brutal balafiament i corrupció i fins i tot de presumpta prostitució. I els responsables d’aquella gestió, Rita Barberà en particular, volen continuar governant! És un imperatiu ètic intentar que això no passe. En el cas de la ciutat de València, a més a més, estem davant de la primera vegada amb possibilitats reals d’optar a l’alcaldia una formació valencianista. Per molts motius, també simbòlics, seria una magnífica manera que el país es retrobara amb la seua capital i que el seu cap i casal es retrobara amb el seu país.
6) Votaré Compromís perquè, mentre que no desapareguen de l’ordenament jurídic, cal regenerar les diputacions provincials, nius a hores d’ara de clientelisme, de corrupció i de mala gestió. Votar Compromís, i també AC i, segons com PSOE, contribuirà a un canvi en les diputacions, de les quals depén també la qualitat de vida dels nostres conciutadans. Contràriament, votar Podemos no servirà per a aquest objectiu, ja que, com que tan sols es presenten a les locals en alguns municipis i amb marques blanques (València en comú a la ciutat de València), els vots que obtinguen no computaran per a un sistema de votació indirecta com el de les diputacions, i afavoriran, per tant, la continuïtat del PP al capdavant d’aquestes institucions.
7) I votaré Compromís perquè crec que, entre tots els candidats a la presidència de la Generalitat, Mònica Oltra és, amb molta diferència, la millor per a ser presidenta, és a dir, per a ser la portaveu, la primus inter pares, la defensora de la majoria dels cinc milions de valencians. Estic fart de representants que són febles amb els forts i forts amb els febles. Fart de Francisco Camps, per exemple, que guanyà les anteriors eleccions del 2011 i fou submís amb el govern espanyol, però no volgué ni rebre les víctimes del terrible accident del metro de València. Tinc l’avantatge que conec Mònica personalment. I sé que, a més de valenta amb els poderosos (ho ha demostrat reiteradament), és tendra i sensible (literalment) amb els qui més pateixen (i ancians, xiquets, dones i immigrants són els grups que més pateixen la pobresa). Ella estarà al seu costat. I això em genera esperança en el futur. Jo vull que siga la meua presidenta, la nostra presidenta.
Per tot plegat, i per més coses, jo votaré Compromís el dia 24 de maig. Igualment que unes altres desenes de milers de ciutadans del nostre país. Ho faré amb esperança en el futur. I ho faré perquè sent que és una obligació desallotjar dels governs a aquest partit de lladres i d’incompetents que tant de mal ha fet a la qualitat de vida de la majoria de valencians. Ens mereixem una vida millor.