Tenim motius

Per Roser Viñoles. 

Tu i jo tenim molts motius per pensar que el 8 de març son els 365 dies de l’any. En tenim mil i sols un.

El divendres, la societat valenciana va inundar els carrers dels nostres pobles i ciutats per cridar fort contra el patriarcat, contra l’estructura jeràrquica, social, política, econòmica, cultural, sexual i emocional que té a la meitat de la població sotmesa en una lluita de poder incessant, a l’explotació, a la violència. 

Perquè no estàvem totes les que havíem d’estar. 

Perquè ens assetgen, ens agredeixen i ens violen. 

Perquè ens assassinen per ser dones.

Perquè tenim dret a viure en una societat lliure de violència econòmica, laboral, institucional, psicològica, física, sexual, simbòlica, obstètrica i mediàtica. 

Perquè no volem tindre por. No en tenim.

Però volem sentir-nos segures amb una legislació eficaç. Amb una justícia i una administració que no qüestionen el nostre testimoni. 

Perquè estem fartes que la cultura masclista seguisca alimentant el monstre a través de relats ficticis, mites i estereotips que envaeixen tots els mitjans de comunicació i xarxes socials. 

Perquè ens estem qüestionant. Perquè estem deconstruint-nos. I és un procés que ningú ni res aturarà.

Perquè les dones racialitzades, migrades, amb discapacitat física, intel·lectual o psíquica i LGTBI estan doblement discriminades, i volem que la seua veu siga escoltada. 

El canvi social que necessitem no pot esdevenir al marge del jovent. Som el futur, però també el present, i per això totes nosaltres vam eixir al carrer el 8 de març. Per una educació pública, de qualitat, en valencià, laica, lliure de LGTBIfòbia, racisme i feixisme, que eduque des de la transversalitat de la perspectiva de gènere, en igualtat i llibertat, amb valors i llenguatge inclusius. Volem una educació afectivo-sexual de qualitat, dins el currículum escolar, no heteronormativa i coitocèntrica i que contemple els nostres cossos i la nostra sexualitat des del plaer i no des de la por. Només nosaltres manem sobre els nostres cossos, i només nosaltres tenim dret a decidir sobre ells.

Volem una societat on no hi haja discriminació laboral per raó de gènere, ni escletxa salarial, ni sostres de vidre. On la igualtat d’oportunitats acadèmiques i professionals siguen reals i efectives i on la precarietat i la pobresa no tinguen rostre de dona. Volem una societat que prioritze les cures, que situe en el centre de l’organització política, econòmica i social aquest treball que acostuma a estar invisibilitzat i desprestigiat, i dotar-lo del valor que li correspon.

El divendres passat totes i tots teníem algun motiu per eixir al carrer. Alguns personals, altres per responsabilitat col·lectiva i social. 

Hui tenim mil motius i sols un per fer del feminisme un mode de vida.

Roser Viñoles és membre del Lab de Feminisme de la Fundació Nexe i estudiant del Máster en estudis de gènere, de la dona i ciutadania per la Universitat de Barcelona.