Una política de clústers per al País Valencià

Fa ja alguns uns mesos, allà per l’octubre del 2017, vàrem celebrar a la ciutat de Castelló el II Workshop de l’EconLab de la Fundació Nexe. Una de les línies de treball actuals tracta de conéixer, desenvolupar i crear opinió sobre la Política de Clústers que s’hauria d’implementar al nostre territori. Tinguérem el gust de sentir dos testimonis, el de Gloria Prats i el de Tomàs Iriondo, dues persones que dediquen el seu dia a dia a fer créixer una política de clústers en dos territoris on, avui en dia, podríem qualificar de casos d’èxit.

Entre tota la informació que compartírem i les reflexions que se’n deriven, la més important de totes, pense que és el fet que existisca una aposta a llarg termini per desenvolupar una política així. És, per tant, necessari el consens de tots els agents implicats, empreses, administració i polítics per a poder dur endavant un projecte d’aquestes dimensions. D’altra forma, naixerà ja tocat de mort.

Les polítiques de clústers d’aquests dos territoris daten els seus inicis als anys 90. Han passat ja més de 25 anys! Però no vull que us oblideu d’aquelles primeres polítiques industrials que liderava l’IMPIVA als anys 80, on teníem una Generalitat amb els seus primers anys de vida, però amb unes expectatives ambicioses per a respondre a la demanda de la seua societat… i on el País Valencià era un referent… fins que arribà la foscor… durant 20 anys…

Però els valencians, som tenaços, som treballadors, i a més a més, tenim desenvolupada una intuïció empresarial que ens avala des de fa molts anys. I és per això, que ara pensem que és el moment de reprendre de nou aquest projecte de política industrial per al nostre país. Haurem de treballar molt. Haurem de ser ambiciosos. Haurem de tindre el cap fred per a dissenyar cap on volem dirigir el futur que els nostres fills viuran i, esperem, continuen millorant.

Ens agradaria molt poder aprofitar l’experiència dels nostres veïns. Ja tenen un rodatge que avala la seua feina. Ara ens toca a nosaltres adaptar-ho al nostre territori.

Però… per on començar?

Com déiem abans, cal generar un marc estable. Es crearan una sèrie d’estructures de les quals no veurem el seu fruit fins al cap d’uns anys de funcionament, i haurem d’entendre que tenen eixe període de maduració.

• Caldrà fer una llei que determine eixe marc i que definisca què serà un clúster al País Valencià. Quines característiques concretes tindrà (a Catalunya, per exemple, hi ha 16 criteris d’admissió), quin serà el seu àmbit d’actuació, quina capacitat tindrà de generar creixement…
• Amb aquesta informació tindrem les ferramentes per a poder definir el nombre de clústers que hi ha al territori.
• Des de la GVA, i aprofitant l’estructura organitzativa que hi ha actualment, entenc que seria la figura de l’IVACE la que lideraria en les primeres etapes el procés de construcció d’aquesta política, tot i que açò caldria pensar-ho bé des del punt de vista estratègic a la GVA.

Cal pensar que el plantejament que es vol potenciar respon a una primera fase on el Govern lidera el projecte amb l’impuls de la creació de les institucions clústers i en una segona fase, el sector privat, les empreses pertanyents als distints clústers, agafen el relleu del lideratge, per a seguir creixent i generant el valor necessari per al progrés.

• Generada la subestructura a l’IVACE, seguint amb el raonament anterior, el següent pas és conéixer cadascun dels clústers que tenim. És a dir, entendre el seu negoci. Qui són els fabricants, qui són els proveïdors, podent diferenciar entre matèria primera i maquinària, qui són els clients, on es troben els instituts tecnològics que podrien donar-li suport. S’estima un període de 4 a 6 mesos per a desenvolupar i plasmar tota aquesta informació en un informe de situació.
• Impulsar el procés del canvi. Ací s’estima que es podrien invertir entre 1 i 2 anys per tal de poder determinar quines són les vertaderes necessitats.

Fins ací, podem apreciar que encara no existeix l’estructura Clúster. De moment, tenim un departament depenent del Govern que està actuant amb la figura del Clúster Manager.

• Caldria dissenyar el model de governança d’una institució “nova”. Serà un nou agent al clúster existent que tindrà com a activitat, la coordinació de tots els implicats, i com a objectiu, impulsar el desenvolupament i el creixement del sector que representa. En uns primers moments, podrà estar més vinculat al sector públic, per tal de fer la transició necessària, però que aspirarà a ser gestionat pel sector privat. Potser seria interessant marcar les pautes, ja des del primer moment, per períodes temporals, quina governança adquiriria aquesta figura, i que des de l’inici, es coneguera el moment on s’espera fer el canvi de lideratge.
• Per últim, s’haurien de crear els mecanismes per a planificar una execució sostenible en el temps i que garantira l’èxit d’aquesta política.

Darrere de tot aquest procediment, no hem de perdre un element bàsic per a maximitzar la probabilitat d’èxit de cada Clúster. La professionalització dels seus agents, i fonamentalment, la Direcció del Clúster. Poder tindre al capdavant una persona amb la determinació, experiència i saber fer és fonamental, perquè serà el responsable d’executar les estratègies de l’organització.

Si s’encerta en l’elecció d’aquests professionals, podrem sumar un agent a la cadena de valor que pot generar el clúster que a més a més, al mateix temps, podrà ser un promotor de noves vies de generar valor.

La figura del clúster manager tractarà de potenciar allò pel que se’l reconeix: activitat econòmica, riquesa, ocupació… i caldrà quantificar cadascun d’aquests aspectes. Es pot treballar també en l’especialització que també se’ns dirigeix des de Brussel·les. S’ha d’estudiar qui és bo en què i què s’aporta a la societat. I amb tot eixe coneixement, i sols així, és com potencialment es pot generar un bon rodatge de cooperació entre les empreses. Un múscul que haurem d’exercitar i enfortir, que passa per un entrenament constant.

Des de l’EconLab, continuarem treballant en aquesta proposta d’organització empresarial i explicarem noves reflexions al III Workshop d’Economia valenciana a la tardor del 2018, perquè sabem que tenim la substància necessària a través del teixit empresarial valencià, perquè tenim directrius i models en els quals ens podríem fixar en un primer moment i que ens servirien d’orientació per a implementar la política de clústers. És a dir, tenim la direcció en la que volem avançar… Ara ens toca fer un pas endavant, per poder generar eixe consens essencial entre tots els grups implicats i començar a caminar.

Helena Àvila i Cervelló
Analista de riscos d’empreses i membre de l’Econlab de la Fundació Nexe