LA NECESSITAT DE CREAR CONTINGUTS (SOBRE LA LECTURA) DES DE L’ESCOLA

Per Gemma Lluch

En novembre de 2018, en el Simposi Educació i Lectura, organitzat per la Direcció
General de Política Educativa, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ja vam reivindicar la necessitat de crear continguts en valencià des de l’escola valenciana.

Citàvem llavors la investigació presentada en el Estudio Anual de Redes Sociales en
España IAB 2018  que confirmava un descens del 37% de l’interès dels usuaris de xarxes socials a penjar-hi continguts. En l’edició de 2021, aquesta tendència ha pujat al 57% tot i que cal preguntar-se què entén la persona entrevistada quan tria la resposta «publicar/penjar continguts» en qualsevol xarxa social, des de WhatsApp fins a Instagram o TikTok.

Són continguts en valencià? A qui van adreçats? Són de qualitat? Això té res a veure amb el món de l’educació en valencià? Tot.

Si no creem nosaltres els continguts, els creen uns altres. I renunciem a la possibilitat de fer visible la nostra manera privativa de mirar la vida, la lectura, la cultura o l’educació.

Per exemple, els continguts en el món de la lectura els crea majoritàriament Amazon,
sobretot a través de la seua plataforma de recollida de dades Goodreads. Com a conseqüència, la conversa a internet es fa en anglès i en castellà i sobre una lectura comercial, que segueix els mateixos patrons narratològics i que no representa cap cultura.

Quan defenem la necessitat de generar continguts, ens referim a crear continguts des
dels centres educatius valencians, per i per a tots els actors del sistema educatiu valencià. Amb el nostre llenguatge. Des dels nostres interessos. Des d’una pluralitat de mirades i perspectives.

Les eines i plataformes ja les tenim. Moltes escoles tenen llocs web. Ara bé, els aprofiten per crear una comunitat fidel i prosumidora? O només són un aparador de dades, de fotografies inconnexes que s’arxiven sense cap comunicació amb l’usuari?

Les dues opcions són possibles. Però, ja que fem servir recursos econòmics de l’administració i personals del col·lectiu del centre, no paga la pena transformar aquest lloc en un espai virtual per a compartir experiències, propostes o lectures? Per a construir un diàleg sobre els continguts relacionats amb les assignatures i amb les famílies, els docents i els escolars?

Ens agrade o no, els continguts en internet són els que creen opinió i valors culturals.
Des dels centres educatius, plataformes com els blogs i els llocs web permeten aquesta
projecció ambiciosa. Les newsletters o butlletis d’informació permeten la comunicació
de continguts amb un grup triat per nosaltres. Si aquests continguts són escassos en
valencià és perquè no els creem. Som la comunitat escolar (famílies, docents i
estudiants) els responsables de generar-les.

M’agrada sempre recordar una de les frases més repetides en un dels millors discursos polítics de la història recent. El que va pronunciar John F. Kennedy el dia de la seua investidura, el 20 de gener de 1961. És una frase que podem parafrasejar i adaptar al nostre entorn:

No et preguntes què pot fer l’administració per generar converses interessants, continguts que perduren en el temps, que canvien la mirada sobre la lectura en valencià i des de la societat valenciana. Pregunta’t què pots fer tu i fes-ho!

La proposta que hem llançat en diferents moments és crear un lloc web des de l’escola, la biblioteca del centre  o la pública del barri o el poble. Però, com ha de ser aquest lloc web?

Us proposem algunes recomanacions:

1. Identifiqueu l’espai de comunicació de manera clara.
2. Presenteu el centre al públic immediat (els estudiants, els pares i els docents) però també al públic virtual, perquè amb ells podem establir un diàleg o crear-hi una comunitat.
3. No penseu de manera analògica, és a dir, penseu en diferents formats, genereu nivells de lectura amb hipervincles per a les persones que volen ampliar-ne el contingut, proposeu converses amb els usuaris del lloc web. I sobretot, escolteu-los.
4. Diversifiqueu els formats per comunicar-ne continguts i useu tant l’escrit, com l’oral i les imatges.
5. Decidiu com n’organitzeu la informació, quines dades destacareu, quin n’és l’objectiu de la comunicació virtual.
6. Utilitzeu de manera eficaç els mitjans socials per comunicar-vos amb tots els usuaris.
7. Comuniqueu-vos de manera acadèmica i respectuosa en un valencià clar i precís. El llenguatge (oral i escrit) és una eina més poderosa si la usem correctament i adequada.
8. Escriviu i parleu des de l’honestedat i l’empatia: fugiu de la vanitat, el personalisme i l’egocentrisme.
9. Avalueu el vostre treball i presenteu-ne els resultats de manera transparent i clara.

I el més important:

Cal convertir el lloc web en un espai de comunicació amb l’usuari i capaç d’obtenir-ne retroalimentació per a la millora de les activitats dels centre. Si ho aconseguim, generarem una comunicació eficaç, generarem un contingut valencià i en valencià, des dels centres escolars valencians, adequat a les nostres necessitats, creat per tots els actors de la comunitat educativa.

Gemma Lluch, ERI-Lectura. Universitat de València