L’entrevista a Amadeu Mezquida, el segon article més llegit de l’any a Nationalia

La revista Nationalia destaca una entrevista del periodista Antoni Trobat a Amadeu Mezquida, secretari general de Nexe, com el segon article més llegit de 2017. A continuació reproduïm alguns fragments d’aquesta entrevista*.

El politòleg Amadeu Mezquida (València, 1986) és una persona clau en el nou discurs que el valencianisme progressista ha fet eclosionar amb el fenomen Compromís. Militant del Bloc Nacionalista Valencià des de molt jove, és autor de l’assaig El valencianisme enfront d’Espanya (Fundació Nexe, 2015) que defensa un canvi de relat per al seu moviment polític i social. Va dirigir la campanya electoral de Compromís a les eleccions municipals de 2015 a la ciutat de València amb un èxit sense precedents (23% dels vots, nou regidors i l’alcaldia). És el secretari de l’Associació Cívica Valenciana Tirant Lo Blanc.

Nationalia:Les teves aportacions en el camp del valencianisme —segurament el teu llibre n’és la plasmació més evident— han capgirat moltes coses. Com explicaries les claus del nou valencianisme, que ha tingut com a conseqüència l’èxit de Compromís, a algú de fora del País Valencià?

Amadeu Mezquida:El valencianisme ha evolucionat en les últimes dècades en dos sentits. Ha evolucionat en el “què” i en el “com”, és a dir, en el què som i el què fem i en com ho fem i com ho expliquem. Si parlem del “què”, trobe que el punt d’inflexió es dóna a les darreries dels 90 amb les reflexions de Joan Francesc Mira a Sobre la nació dels valencians, on es planteja una distinció entre la nació o ethnos cultural i la nació política. És el principi del viratge del valencianisme cap a un tipus de nacionalisme més cívic que es va allunyant de la visió etnolingüística clàssica que fins aquell moment havia estat l’única per explicar el fet nacional. És un enfocament nou que permet un valencianisme autocentrat, on el País Valencià es col·loca en el centre de l’acció: més preocupat en oferir un discurs global i amb voluntat real de connectar amb el poble valencià.

Si parlem del “com”, estem parlant d’estratègia. En el meu treball El valencianisme enfront d’Espanya parle fonamentalment d’això, de com fer el discurs valencianista més accessible i permeable al conjunt de la societat valenciana, tenint en compte el pes del sentiment identitari espanyol en la nostra societat. És innegable com de positiu ha estat per al valencianisme fer bandera del discurs de la regeneració democràtica, col·locar-se clarament al costat de la nova política en el nou eix statu quo-regeneració.

“Compromís, com Anova o la CUP, sorgeix des de baix, des d’un treball previ en el territori, mentre que Podemos naix a la televisió estatal i creix de dalt cap avall”

N:Quin factor juga l’element generacional en el recanvi dins el nacionalisme valencià actual?

A. M.:Per a mi el valencianisme, com a moviment, és un contínuum en el temps i en l’espai. És a dir, cada generació és una continuïtat de l’anterior i això és el que manté viva la flama. De la mateixa manera, dins l’espai polític entenc el valencianisme com un contínuum, des dels independentistes convençuts fins als que entenen el valencianisme d’una manera més prepolítica, passant per regionalistes, federalistes, nacionalistes…[…] El valencianisme ha tingut molta cura dels seus espais de formació i politització, i això ha propiciat una joventut nombrosa i capaç, cosa que contrasta amb la situació dels joves en altres espais.

N:Compromís és, possiblement, un Podem a la valenciana avant la lettre. Ho veus també així?

A. M.:Sí i no. Compromís comparteix amb Podemos algunes coses: ambdós són fills del 15M. El primer, perquè se n’aprofita de la finestra d’oportunitat oberta per aquest moviment; el segon, perquè sorgeix directament com a conseqüència d’ell. A més, tant Compromís com Podemos han compartit espai polític: l’espai de l’esquerra regeneradora. La principal diferència, a banda de l’òbvia —la qüestió identitària i el marc polític de referència—, seria per mi el model de sorgiment i consolidació de cada projecte. Compromís, com Anova o la CUP, sorgeix des de baix, des d’un treball previ en el territori, mentre que Podemos naix a la televisió estatal i creix de dalt cap avall.

“Si el valencianisme defensa una postura d’identitat excloent i busca el xoc frontal amb l’espanyolisme acaba perdent”

N:Al llibre parles de la valencianitat líquida. Un concepte molt interessant. Comenta’l per favor.

A. M.:La valencianitat líquida és l’aplicació pràctica de la identitat líquida de Zygmunt Bauman al cas valencià. La meua tesi de la valencianitat líquida és bàsicament que el valencianisme no ha de ser qui negue o amague esta pluralitat existent sinó qui la traga a la llum i la pose en valor. Si el valencianisme defensa una postura d’identitat excloent i busca el xoc frontal amb l’espanyolisme acaba perdent, sempre, perquè l’espanyolisme té més força, més acceptació i més mitjans de nacionalització. Per contra, agafar la bandera de la pluralitat i la diversitat identitària és ser conseqüent amb la realitat de la nostra societat i és lligar-la a l’àmbit individual a l’hora que planteges l’àmbit col·lectiu com una qüestió deslligada de sentiments on prima la racionalitat i la utilitat.

N:El valencià que se sent identitàriament espanyol, com pot participar de la construcció d’un nou valencianisme?

A. M.:S’ha deslligat la identitat nacional de la comunitat política, s’ha deslligat el sentiment de la utilitat. Si hi ha catalans que se senten espanyols que estan a favor del referèndum i fins i tot de la independència, poden existir valencians que sentint-se espanyols estiguen a favor d’un millor finançament autonòmic o de l’aprenentatge del valencià a les escoles? Jo crec que sí. Per tant, en el que ens hem de posar d’acord no és en els sentiments de pertinença de cadascú sinó en el projecte comú com a valencians i quines coses ens interessen com a societat.

N:Quin lloc té Fuster en la construcció discursiva actual del valencianisme? Què significa per a tu?

A. M.:Joan Fuster va ser el despertador de consciències. Ell va posar el dit en la nafra, les cartes sobre la taula. És, per tant, el referent més destacat. Fuster és, com tots, un fill del seu temps i hi ha que llegir-lo i entendre’l en el seu context.

“En el que ens hem de posar d’acord no és en els sentiments de pertinença de cadascú sinó en el projecte comú com a valencians”

N:Per als sobiranistes de la resta de territoris de parla catalana, el País Valencià és ACPV, Escola Valenciana, el Bloc, Mira, Ventura, Marquès o Guia. Quins noms o organitzacions que no he esmentat i no estan en l’imaginari col·lectiu dels nacionalistes catalans i illencs no hauríem d’oblidar a l’hora de fer-nos un mapa mental de què és, nacionalment parlant, el País Valencià?

A. M.:A més, de les persones i entitats que has nomenat, crec que cal posar en valor el treball que s’està fent en diferents àmbits. Abans et parlava del planter. Organitzacions com el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) o Joves del País Valencià-Compromís garanteixen la continuïtat del moviment entre el segment jove, que és on electoralment el valencianisme es mostra més fort. En el terreny de les idees i la reflexió, des de Fundació Nexe s’està treballant per enfortir i enriquir el discurs per tal d’oferir un discurs global i complet: el valencianisme ha de poder parlar de tot i tindre postura en tots els àmbits que afecten a la ciutadania, des de la sanitat a la política internacional, des de l’economia a les noves formes de participació. També considere claus moltes de les coses que s’estan fent des de les institucions: l’aposta del conseller Marzà per remarcar la qüestió de l’aprenentatge del valencià al sistema educatiu, la tasca pública en defensa dels interessos valencians a Madrid per part de Joan Baldoví o el treball que fem a la regidoria de Cultura Festiva de València, amb Pere Fuset, en un món com són les Falles, importantíssim per entendre la idiosincràsia valenciana i que fins ara no havia estat suficientment considerat. Aquest són alguns exemples, però podria posar-ne molts més. A l’acadèmia m’agrada molt el que estan fent persones com Vicent Baydal, explicant l’origen de la valencianitat, o Vicent Flor, exposant amb dades la greu situació de l’estat del benestar valencià.

* Aquesta entrevista ha estat originalment publicada el dia 09/03/2017 per la revista Nationalia. Llegiu l’article original complet a: https://www.nationalia.cat/entrevista/10949/si-el-valencianisme-busca-el-xoc-frontal-amb-lespanyolisme-perd-sempre