Presentem el llibre “El Senyal” de Marta Meneu-Borja

13/3/2020

pres

igualtat

Lab de Feminisme

Joventut

Llengua

Feminisme

Economia

Fundació Nexe

Llibres

Identitat valenciana

A les 19.15 h de la vesprada del dilluns posterior al 8 de març de 2020, la gent s’anava atansant a les portes de la Murta, situada al carrer que li dóna nom fent referència a una de les joies més valuoses que tenim les valencianes, com és el Paratge Natural situat a Alzira.

Les persones assistents esperaven l’inici de la presentació del llibre “El Senyal”, en mans de la seua autora Marta Meneu-Borja, asseguda al centre d’una taula situada enfront de la porta d’entrada. A la seua dreta, Joanjo Garcia, l’escriptor que en paraules de l’autora és “un referent viu de la literatura en valencià”; mentre, a la seua esquerra, introduïa i presentava l’acte, Letícia Amigó, qui a banda de ser membre del Lab de Feminisme, és amiga de l’autora.

El simbolisme viu darrere d’aquesta presentació de “El Senyal” bé podria haver-se desenvolupat per les pàgines d’un altre llibre, doncs no sols l’acte tenia lloc a besar de l’escenari en què es desenvolupa el llibre, sinó que l’autora també ha viscut grans parts dels seus escenaris vitals al barri del que parlem: al seu Benimaclet que la va veure nàixer.

Filant més prim, l’autora recorda quan de xicoteta en eixir d’escola anava corrent a la llibrera la Traca a comprar-se un d’eixos llibres que indicaven a escola o a comprar pàgines que li ompliren les vesprades d’estiu de lectura i aventures apassionants. I de sobte, sense adonar-se, creix i es troba presentant un llibre propi a un acte que compta amb la presència de la Llibreria la Traca. El simbolisme de la lectura a voltes traspassa els límits de la ficció i es torna real.

“La prestatgeria de Marta” sembla ser alguna cosa més que el seu canal de Youtube, que ja és prou. Sembla ser també un lloc on tots els llibres que ha llegit, analitzat, estudiat i extretes notes, la fan ser el que és avui i la fan estar l’endemà del 8 de març, presentant al seu barri, entre les seues gents i carrers, un llibre que va de salvar-nos; un llibre que busca l’intercanvi continu d’idees, experiències i reflexions sobre les violències que com a dones vivim cada dia: les d’altres, les de la societat, les d’una parella, les de per vida, les estacionals, les nostres pròpies…

Perquè si d’alguna cosa en sap Marta, i ens ho presenta al seu llibre, és de la violència oculta i silenciada que patim cada dia les dones. Una violència oculta i ocultada que la vesprada del dilluns 9 de març es va desemmascarar un poquet més en cada paraula del públic. Escriure un llibre sempre és una tasca admirable, però molt més ho és que siga escrit per una dona, jove i en valencià. Marta, enfront de la societat, també ha estat tres voltes rebel i ho va compartir amb totes nosaltres entre una vesprada de sororitat; fent que aquesta violència oculta, es desemmascarara un poquet més.

L’acte, a més d’una escolta activa a l’autora del llibre, va permetre la reflexió i l’intercanvi d’idees, no sols sobre la temàtica del llibre en si, també sobre l’estat de les lletres valencianes, sobre el reconeixement que requereix que una dona publique un llibre en valencià al si d’una societat que ens silencia i ens margina doblement. També sobre una societat que exerceix violència continua… I com que el llibre va sobre violències, moltes i variades violències, el dilluns assegudes a la Murta decidirem estimar-nos, i prendre el propòsit inicial de l’autora i posar-ho en pràctica: per parlar, per entendre que el feminisme – com ella ben diu- és un altre tipus de filosofia per enfrontar els problemes de manera dialogada, per poder trobar espais on sentir-nos identificades i cridar al món totes i quantes violències ens fan sentir incòmodes.

Entre moltes altres coses que es van poder debatre i compartir amb l’autora, ens va confirmar que seguiria escrivint, ens va parlar de quant d’important és tindre referents en la literatura valenciana i, especialment, ens va remarcar que l’empatia és un dels eixos principals de la novel·la entre les dones, però també amb els homes, per fer-los coneixedors de totes aquelles coses que reprodueixen sense adonar-se i de totes les inseguretats a les quals s’enfronten per tal que el món siga un poquet més amable per a totes.

Joana, Dori, Ivonne, Val i Maria, com a personatges protagonistes del llibre, també van estar el dilluns en aquell emblemàtic bar de Benimaclet, i ens ensenyaren que totes estem exposades a veure com el senyal de la violència està present a les nostres vides de forma invisible. Visibilitzar-ho ara és un poquet més fàcil llegint les paraules de Marta Meneu-Borja.

 

 

Vull subscriure'm i rebre les novetats de la Fundació Nexe en el meu correu