La intensificació del poder punitiu de l’Estat en VOX

Brian Buchhalter Montero

Estudiant de Cienciès Polítiques de la UV

Resum:

En aquestes línies es pretén analitzar les principals línies polítiques de VOX respecte de la intensificació del poder punitiu de l’Estat, tractant qüestions com la presència de la víctima en el procés penal, el paper de la presó o l’expansió de la legítima defensa. Ens hem servit de diverses declaracions dels líders del partit, així com d’altres instruments de caràcter quantitatiu. La conclusió rau en reconèixer un autèntic recrudescència del paper de l’Estat castigador.

  1. Introducció

El discurs del populisme punitiu, com han assenyalat ANTÓN-MELLÓN et al., (2017: 8), es caracteritza per tres notes:

  1. “La transformació del paper assignat a la presó de rehabilitadora a exclusivament repressora;
  2. La magnificació de la importància de l’opinió de les víctimes; i
  3. La politització i l’ús electoral del tema de la inseguretat “

A cap avesat seguidor de la realitat política espanyola se li escapa el sorgiment d’un nou actor: VOX. Aquesta formació, que enfonsa les seves arrels en el descontentament de l’ala més conservadora del Partit Popular i en la desil·lusió d’un sector desafavorit de la població espanyola, durament castigat per la crisi de 2008 (FERNÁNDEZ-GARCÍA, i LUENGO, 2018), proposa un model de Dret penal autoritari que sense gran dificultat pot ser incardinat en la conjunció d’aquests tres supraesmentats.

  1. Transformació del paper assignat a la presó de rehabilitadora a exclusivament repressora: la penadesocializadora

L’anàlisi d’aquesta matèria passa per una diferenciació entre dues qüestions: d’una banda,

a) dos dels moments de la “vida de la pena” que assenyalés el penalista alemany ROXIN; i b) el règim de prescripció del delicte.

Així, tractant la primera qüestió, cal assenyalar que pel que fa a la fixació de la quantia de la pena, és possible advertir un clar enduriment en el Programa Electoral de VOX. En aquesta línia, el punt 90 de l’esmentat text assenyala que es pretén “restaurar tot el rigor penal per al terrorisme i els delictes més greus, incloent la cadena perpètua.” Molt clar ha estat sobre això el líder de VOX (Santiago Abascal) a afirmar, després de l’sonat assassinat de la professora zamorana Laura Luelmo (Okdiario: 19 de desembre de 2018), “que advoca per la cadena perpètua perquè els condemnats per certs delictes especialment greus ‘no tornin a trepitjar mai més el carrer”, per afegir en un mateix sentit que “exigim la cadena perpètua per als pitjors crims. Aquest tipus d’assassins i violadors no són reinseribles -ni ho mereixen- tot i el que digui el bonisme progre. “

Assumeix així Abascal, la postura de GAROFALO, que com recorda Zaffaroni, suposa que “als ulls del poble els codis, els procediments i el mateix poder judicial, sembla que s’han posat d’acord per protegir el criminal contra la societat, més aviat que la societat contra el criminal “(Zaffaroni, 2006). El criminal es transforma en un subjecte, que, despullat de la dignitat inherent a l’ésser humà, no és creditor de les garanties penals que la Constitució reconeix a tot home, només pel fet de ser-ho.

S’aprecia clarament, tant el rebuig de l’anomenat “Dret penal protector dels criminals” (DORADO MONTERO: 1915), com la preferència per un dret únicament tuïtiu de les

víctimes, que han de ser protegides dels “monstres”, com ha assenyalat el líder de VOX (Gaceta.es:14-3-2018).

No obstant això, la intensificació de la resposta del nou Dret penal que proposa VOX no s’esgota en la fase de determinació de la quantia de la pena, sinó que abasta els moments posteriors de la vida de la mateixa, com ara l’execució. Així, el punt 92 del programa electoral de VOX assenyala que es proposa la “eliminació dels privilegis penitenciaris (salaris, seguretat social) als presos condemnats per terrorisme i als immigrants legals”. Sobre aquesta afirmació cal fer dues consideracions:

  • En una primera instància cal posar en relleu la terminologia -per res aséptica-, això puix que expressament es degrada a la categoria de “privilegi”, a un dret, amb caràcter de fonamental, que la Constitució reconeix per a tots els condemnats ( art. 25.2 CE).
  • En un segon lloc, és important destacar que l’eliminació dels “privilegis” s’adscriu únicament a dues classes de subjectes: a) els condemnats per terrorisme; i b) els immigrants il·legals. En aquesta distinció es trasllueix una consideració d’aquests grups de subjectes com especialment lesius per a la seguretat de l’Estat; de nou es pretén constituir una categoria de subjectes, el ser (immigrant o terrorista), i no el seu fer, priva de la protecció d’un dret pretesament democràtic. Sembla ressorgir en aquest punt, allò que el penalista alemany JAKOB cridés “Dret penal de l’enemic” (Feindstrafrecht), que enfront del “Dret penal del ciutadà” (Bürgerstrafrecht) propugna la distinció entre dos grups de subjectes: aquells, indignes de les garanties que el dret penal democràtic ofereix, i aquests, que poden gaudir de tota la protecció que de la Llei es deriva.

D’altra banda, quan de penes desocializadoras per antonomàsia es parla, cal fer referència a la qüestió del manteniment de la pena de presó permanent revisable que, a més, sembla gaudir d’àmplia acceptació entre els simpatitzants de la formació verda.

Finalment, com s’ha dit anteriorment, la intensificació de l’exercici del poder punitiu de l’Estat no només pot observar-se en l’enduriment de la reacció davant el delicte, sinó també en altres qüestions de naturalesa diferent, com és el règim de prescripció. Així, el Punt 87 del Programa Electoral de VOX, proposa eliminació de “la prescripció dels crims de terrorisme separatista i islamista”. No hi ha concreció en aquest punt per part de VOX si en el concepte de “crims de terrorisme” s’inclouen únicament els resultats de mort -que són avui imprescriptibles en el nostre Dret (art. 131.3.II CP) – o si abasten qüestions diferents com el finançament del terrorisme o les lesions greus entre d’altres.

III. La magnificació de la importància de l’opinió de les víctimes: la retribució

La presència dels ofesos en el procés penal és una constant acceptada. No obstant això, en la magnificació de la importància de l’opinió de les víctimes subjau, al nostre parer, una certa tendència a l’retribucionisme i al càstig del delicte al marge de qualsevol altra classe de consideració resocialitzadora -que, per cert, ve imperativament ordenada per l’art. 25 CE.

Així, el rèdit electoral que produeix la sobrevaloració de la posició de l’ofès en el procés penal (El País: 2015.02.08) sembla explicar la inclusió en el Programa Electoral de VOX dels punts 89 ( “les víctimes seran escoltades a les diferents fases del procediment, i també en l’execució de la sentència “: i 85 (” creació d’un memorial de les víctimes del terrorisme “), entre altres.

La conseqüència que es produeix per la magnificació de la presència de la víctima és, creiem, un joc de “suma zero” entre resocialització i retribució, és a dir, a major retribució (corporificada en l’elevada presència física de la víctima en el procés) , menor marge de discreció per als jutges a l’hora d’aplicar una pena des d’una perspectiva resocialitzadora, quedant així contaminada la lliure formació de la convicció del jutge (art. 741 Llei d’enjudiciament criminal), que exigeix tot procés penal democràtic. D’aquesta manera, la convicció del jutge es pot veure distorsionada si hi ha una sobreexposició de la víctima en el procés penal.

A aquest ha arribat la intenció de VOX en aquest punt, que el seu primer senador, Francisco José Alcaraz Martos, va ser president de l’Associació de Víctimes del Terrorisme (Diari Jaén, 2019.02.01).

  1. Politització i ús electoralista de la qüestió de la inseguretat: l`expansió de la legítimadefensa

La utilització electoral dels fenòmens d’inseguretat no és nova. Així, la sentència de l’anomenat “cas Rajada”, va suposar la convocatòria pel Partit Popular de la Comissió General de Codificació, per tal de modificar l’art. 178 del Codi Penal, i acontentar un desig social d’enduriment de les penes, que ha suposat a ulls del catedràtic de Dret Penal Francisco MUÑOZ CONDE, un exercici “demagògia punitiva” (Europa Press: 2018.05.08).

El ben cert és que VOX no ha estat aliè a aquesta tendència de servir-se de la inseguretat i de crims mediàtics per tal d’obtenir rèdit electoral. En aquest sentit, aprofitant la proposta del líder de la Lliga Nord italiana, Matteo Salvini, ha recordat Abascal el punt 86 del seu Programa Electoral, en el qual es pot llegir que “els espanyols podran fer ús de la força

proporcional per defensar la seva llar , per això s’ampliarà el concepte de legítima defensa “.

Es pot traçar en aquest punt, un ressorgiment de la postura clàssica del constitucionalisme conservador-liberal que s’erigia el domicili particular com un dels punts centrals de la vida de l’individu (my house is my castle). A tal punt ha arribat l’expansió de la legítima defensa, que en els últims dies ha advocat VOX perquè els ciutadans “sense antecedents i en ple ús de les seves facultats mentals puguin disposar d’una arma a casa”. D’aquesta manera, Abascal ha assenyalat que el que defensa el seu partit és que els espanyols “a casa, si són assaltats, tenen dret a defensar-se amb el cendrer, amb un pal o amb un ganivet, si veuen com assalten a la seva filla” (El Confidencial: 2019.03.23).

Al marge de la legítima defensa, l’ús electoral de la inseguretat ha derivat en la incorporació d’algunes víctimes d’aquesta. Així, Antonio del Castillo, pare de la jove Marta del Castillo, assassinada al gener de 2009, ha acceptat col·laborar amb VOX, assenyalant que “Vox tindrà el meu suport”; “Estic cansat de tantes tonteries, del llenguatge políticament correcte dels candidats” (Las Provincias: 2018.11.01).

  1. Conclusions

En definitiva, les principals conclusions que es poden extreure del que s’ha exposat, són les següents:

  1. Que VOX advoca per una clara intensificació del poder punitiu de l’Estat, que suposa en termes generals una retracció de les garanties processals per a alguns col·lectius concrets de ciutadans.
  1. Que les propostes electorals i les actuacions que pretenen un rèdit electoral relacionades amb la justícia no són qüestió menor en VOX. Sobre les propostes electorals ja s’ha pogut posar de manifest alguna qüestió; sobre les actuacions, sigui al nostre parer, la més rellevant, l’exercici de l’acció popular en l’anomenat “cas Procès”, en què les intervencions dels lletrats acusadors, un d’ells fet i fet número dos del partit (Ortega Smith ), semblen en ocasions arengues a les masses que exposicions tècnic-jurídiques. Notable és que l’acusació popular sol·liciti penes per més de 700 anys per als acusats (Escrit d’acusació VOX: 52), fet que suposa triplicar el gens menyspreable sol·licitat per la Fiscalia.
  1. Que hi ha sectors poblacionals -majorment conservadors- que són especialment sensibles a aquesta classe de reformes de la Llei penal, i que contemplen amb bons ulls l’auge de la retribució en detriment de la resocialització del delinqüent.
  1. Que és notable el contrast entre l’enduriment d’algunes reaccions de l’Estat en matèria penal, en detriment d’altres de la mateixa naturalesa com les que deriven de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de

Gènere, contra la qual VOX es ha manifestat repetidament en contra, com es desprèn del punt 70 del Programa Electoral del partit.

En definitiva, es pot concloure afirmant que el Programa Electoral de VOX constituiria, de materialitzar-se, una concreció en el nostre sistema polític, del ja esmentat “Dret penal de l’enemic” que es creia apartat dels ordenaments jurídics occidentals després de la caiguda dels règims totalitaris .

VI. Bibliografia

  1. Literatura
  1. Antón-Mellón, J. A., Álvarez, G. y Rothstein, P. A. (2017). Populismo punitivo en España (1995-2015): presión mediática y reformas legislativas. Revista Española de Ciencia Política , 43, 13-36. Doi: https://doi.org/10.21308/recp.43.0
  1. Dorado Montero, P. El Derecho protector de los criminales (1915). Madrid.

Librería General de Victoriano Suárez.

  1. Fernández-García, B. y Luengo, O. G. (2018). Diferentes vías, un mismo resultado: el éxito electoral de los partidos populistas en Europa Occidental. Una propuesta de análisis. Revista Española de Ciencia Política, 48, 45-72. Doi: https://doi.org/10.21308/recp.48.02
  1. Jiménez de Parga, M. y Vallespín, F. (eds) (2008): España Siglo XXI – La política.

Madrid: Biblioteca Nueva.

  1. Mir Puig, S. Derecho penal (2016). Reppertor, Barcelona.
  1. Ramírez Nárdiz, A. (2018). Propuesta de definición del populismo desde el pensamiento de Karl R. Popper. Revista Española de Ciencia Política, 48, 153- 179. Doi: https://doi.org/10.21308/recp.48.06
  1. Torres Albero, C. (ed) (2016): España 2015. Madrid: CIS
  1. Vittori, D. (2017). Re-conceptualizing populism: Bringing a multifaceted concept within stricter borders. Revista Española de Ciencia Política , 44, 43-65. Doi: https://doi.org/10.21308/recp.44.02.
  1. Zaffaroni, R. El enemigo en el Derecho Penal (2006). Madrid, Dykinson.
  1. Premsa
  1. El País, “La mayoría de los españoles avala la cadena perpetua revisable”, 9 de febrero 2015. http://politica.elpais.com/politica/2015/02/08/ actualidad/1423425189_291517.html.
  1. Okdiario, “Solo PP y VOX exigen prisión permanente para el asesino de Laura Luelmo: C’s no se pronuncia”, 19 de diciembre 2018. https://okdiario.com/espana/2018/12/19/solo-pp-vox-exigen-prision- permanente-asesino-laura-luelmo-cs-no-pronuncia-3489733

– El Español, “un 67% a favor de la prisión permanente revisable, incluida la mayoría de votantes de Podemos”, 13 de enero de 2019. https://www.elespanol.com/espana/politica/20190113/prision-permanente- revisable-incluida-mayoria-votantes-podemos/367963604_0.html

  1. RTVE, “el decálogo ideológico de Casado para traer al votante de Ciudadanos y Vox”, 20 de enero de 2019. http://www.rtve.es/noticias/20190120/decalogo- ideologico-casado-para-atraer-votante-ciudadanos-vox/1871820.shtml
  1. La Vanguardia, “los abusos sexuales a menores no prescribirán hasta que la víctima cumpla 30 años, 28 de diciembre de 2018. https://www.lavanguardia.com/vida/20181228/453789780006/abusos-sexuales- menores-prescripcion-30-anos.html
  1. Diario Jaén, “De voz de las víctimas de ETA a senador gracias a Vox”, 1 de febrero de 2019, http://www.diariojaen.es/jaen/de-voz-de-las-victimas-de-eta-a- senador-gracias-a-vox-AY5133354
  1. El Plural, “Vox también utiliza la muerte de Laura Luelmo para ganar votos”, 19 de diciembre de 2018.https://www.elplural.com/fuera-de-foco/vox-abascal- utiliza-muerte-laura-luelmo-ganar-votos_208369102
  1. El Confidencial, “Vox vuelve a defender la posesión armas para emplearlas en caso de asalto”, 23 de marzo de 2019. https://www.elconfidencial.com/espana/2019-03-23/vox-elecciones-armas- posesion-asalto_1900090/
  1. La Sexta, “Vox pide cadena perpetua para los violadores pese a defender la Ley de violencia de género”, 19 de diciembre de 2018. https://www.lasexta.com/noticias/nacional/caso-laura-luelmo-vox-pide-cadena- perpetua-para-los-violadores-pese-a-defender-la-eliminacion-de-la-ley-de- violencia-de-genero-video_201812195c1a35b20cf281447b3caba4.html
  1. Huffington Post, “El tuit de Vox Zamora sobre Laura Luelmo que ha indignado a miles de españoles”, 18 de diciembre de 2018. https://www.huffingtonpost.es/2018/12/18/el-tuit-de-vox-zamora-sobre-laura- luelmo-que-ha-indignado-a-miles-de-espanoles_a_23621676/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *