Brian Buchhalter Montero

Estudiant de Cienciès Polítiques de la UV

Resum:

En aquestes línies es pretén analitzar les principals línies polítiques de VOX respecte de la intensificació del poder punitiu de l’Estat, tractant qüestions com la presència de la víctima en el procés penal, el paper de la presó o l’expansió de la legítima defensa. Ens hem servit de diverses declaracions dels líders del partit, així com d’altres instruments de caràcter quantitatiu. La conclusió rau en reconèixer un autèntic recrudescència del paper de l’Estat castigador. Continua la lectura de La intensificació del poder punitiu de l’Estat en VOX →

Silvey Riera Piñol

Estudiant de Ciències Polítiques de la UV

1. Introducció

El present assaig tractarà, mitjançant l’estudi del perfil dels votants i simpatitzants de Vox, d’aproximar-se a la concepció territorial de l’Estat espanyol que posseeixen els votants d’aquest partit que va irrompre amb força el passat 2 de desembre en el Parlamento andalús obtenint 12 diputats i aconseguint més de 395.000 vots, marcant una fita a l’escenari polític nacional, i aconseguint 24 diputats i més de dos milions i mig de vots a les eleccions generals del 2019. Continua la lectura de Els votants de Vox enfront l’Espanya plurinacional →

Joan Pelegi Torres

Estudiant de Ciències Polítiques de la UV

“El que és conegut i repetit per tothom”; aqueixa és la definició donada a la locució llatina “vox populi”, literalment “la veu del poble”. És ara conegut i repetit per tothom VOX, un partit relativament nou en la política espanyola que acaba de fer el salt a través del trampolí andalús al focus mediàtic i social. Un nou actor amb característiques pròpies que complica la ja àrdua tasca dels científics socials que tot just ara acabaven d’acostumar-se a un panorama polític amb quatre importants partits estatals. Continua la lectura de Comprar el poder o el lideratge de VOX →

La Fundació Nexe va celebrar divendres passat el IV Workshop de Democràcia i Participació, centrat a analitzar la nova dreta radical al sud d’Europa. La jornada, organitzada amb la col·laboració de Coppieters Foundation, va ser inaugurada pel vicepresident d’esta entitat, Josep Vall, i la secretària de la Fundació Nexe, Reis Gallego. Durant tot el dia va reunir persones expertes en extrema dreta a altres països del sud d’Europa, així com analistes del discurs i politòlegs que van desgranar l’electorat de l’extrema dreta a l’Estat espanyol o la seua evolució al País Valencià, entre d’altres.

Continua la lectura de La nova dreta radical, a debat en un congrés de la Fundació Nexe →

El Workshop de Democràcia i Participació de la Fundació Nexe arriba a la seua quarta edició i enguany el centrem en un tema que ens preocupa i que volem analitzar amb profunditat: la nova dreta radical al sud d’Europa. La jornada, que es porta a terme gràcies a la col·laboració del Coppieters Foundation, tindrà lloc el divendres 31 de maig a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. 

Les conseqüències socials i polítiques de la Gran Recessió de 2008, així com de les polítiques d’austeritat implantades a tot el sud d’Europa, encara són hui visibles. La desigualtat social s’ha disparat, la polarització ha augmentat i la indignació o el cabreig amb la política i els polítics està provocant profunds re-alineaments en sistemes de partits que havien estat estables durant dècades. En la part dretana de l’espectre polític, l’avenç d’Aurora Daurada l’any 2012 a Grècia va ser un primer senyal d’aquest nou fenomen que després es va estendre a França. Entre 2014 i 2017 el Front Nacional no només va aconseguir resultats extraordinaris en les eleccions europees i presidencials,  sinó que a més els principals partits de la dreta moderada pràcticament han quedat reduïts a posicions marginals. A Itàlia, el final de l’era de Berlusconi ha permés la mutació de la Lliga Nord des del regionalisme a un nou projecte de dreta radical liderat per Salvini. A l’Estat espanyol, la combinació de la crisi social i econòmica, els conflictes territorials i els intermitents bloqueigs polítics i institucionals ha alimentat el creixement de VOX i altres forces de la dreta. Fins ara, Portugal sembla ser la principal excepció d’esta tendència, però això podria acabar-se en les pròximes eleccions europees del 2019.

L’objectiu d’este Workshop del LAB de Democràcia i Participació és interpretar els resultats de les eleccions al Parlament Europeu de 2019 en el marc de les transformacions més generals que estan experimentant els sistemes de partits del sud d’Europa. Pensem que el Workshop és una bona ferramenta per a reunir acadèmics europeus, espanyols i valencians, periodistes, estudiants compromesos, polítics i altres grups d’interés per a analitzar les principals causes d’esta transformació i, sobretot, de les seues implicacions més àmplies.

La conferència es dividirà en tres panels delimitats per les respectives arenes polítiques en l’àmbit internacional, estatal i regional. El primer analitzarà el cas grec, francés, italià, portugués. El segon i tercer panels se centraran a l’Estat espanyol i el País Valencià i versaran sobre el paper marginal que històricament ha tingut la dreta radical així com les raons i implicacions del creixement electoral de l’extrema dreta en l’actualitat.