València, 26 d’octubre.- Acadèmics, experts i empresaris valencians han alertat aquesta vesprada sobre la necessitat d’incrementar el nombre d’empreses innovadores per millorar la competitivitat territorial de la Comunitat Valenciana. La CV concentra poc més del 11% del total d’empreses innovadores a Espanya, un nombre encara molt baix que cal incrementar a través de noves pràctiques públiques i privades que reorientin el model productiu cap al sector industrial, l’únic capaç de crear de forma constant ocupació estable i de qualitat.

Sobre aquesta idea ha girat la segona jornada del III Workshop d`Economia Valenciana, que s’ha clausurat aquesta tarda a la Universitat Politècnica de València. El Conseller Delegat de Dulcesol, Rafael Juan; el Controller de Bierwinkel, Francesc Valls; el gerent de la companyia cervesera Zeta, Carlos Ramada i el coordinador de l’Estratègia Europea d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana (RIS3-CV), eix central de les polítiques d’innovació de la Generalitat, Roberto Parres, han coincidit a assenyalar la innovació i la cooperació com a elements necessaris per assolir l’èxit en l’empresa.

UNA INNOVACIÓ “COOPERATIVA I SOCIAL”

En la seva intervenció, Roberto Parres ha dit que la innovació és avui la principal eina que poden utilitzar les empreses per incrementar la seva productivitat: “A la CV el PIB per treballador és de 44.500 euros, la mitjana espanyola és de 51.000 i al País Basc és de 70.000. Necessitem generar més valor i fer-ho ràpid “, va afirmar. En la seva opinió, sense un augment del valor afegit gràcies a l’ús intensiu del coneixement aplicat serà difícil consolidar un creixement econòmic i incrementar la productivitat i els salaris. Per Parres, la innovació ha de ser cooperativa perquè “la major part de les empreses són tan petites que necessitem involucrar tot el Sistema d’Innovació per a aconseguir que les pimes es pugin al carro i això només es pot fer a través d’iniciatives públiques o de fites liderats per empreses tractores “.

El coordinador de la RIS3 Comunitat Valenciana, va parlar de la novetat que suposa el “Eix social de la Innovació” en aquesta estratègia que pretén introduir la participació d’agents representatius de la societat en la selecció dels reptes d’innovació que, fins ara, només determinaven el que va denominar “la triple hèlix, formada per l’administració, agents generadors del coneixement i empreses”. També va lloar la creixent implicació de les universitats de la CV en el Sistema Valencià d’Innovació, fet que, segons ell, “obre noves i positives expectatives en els objectius de l’estratègia valenciana d’innovació”.
El CEO de Dulcesol, Rafael Juan ha defensat la innovació com el camí que han de recórrer les empreses dins de l’estratègia del canvi. Durant la seva intervenció ha explicat el camí que ha seguit la seva empresa per passar a ser el primer fabricant en volum de pastisseria i brioixeria d’Espanya (143.000 tones), amb un negoci de 2.100 empleats a partir d’una pastisseria de Gandia creada el 1952. Les decisions que va prendre en la seva empresa, en la qual va haver d’acomiadar a 300 persones després de la seva ruptura amb Mercadona el 2011, li van fer superar aquesta crisi i recuperar les seves vendes gràcies a intel·ligents inversions en R + D + i ia obrir nous mercats a l’estranger.

El Controller de Bierwinkel, Francisco Valls i el gerent de la companyia cervesera Zeta, Carlos Ramada, han defensat el model de cooperació empresarial que ha portat a les seves empreses a obtenir millors resultats, des de l’autonomia però des de la col·laboració, traient així el seu primer producte conjunt: una cervesa artesanal de blat. En la seva exposició han parlat de Bierwinkel i Zeta i de les inquietuds que els van portar a establir una aliança, un model de cooperació entre dues empreses diferents, però amb la mateixa passió i el mateix concepte. Tots dos directius han lloat el model de negoci que ells han aconseguit i han explicat els passos que han hagut de donar per arribar fins aquí.

El coordinador de la taula i catedràtic, Isidre March va revisar la situació actual de la innovació en les empreses i sectors productius valencians. En la seva opinió, “la innovació ha de servir per desmarcar-se de la competència i connectar amb el mercat de forma eficaç, amb solucions que aportin més valor al client i elevin els nivells de productivitat en l’empresa, possibilitant la creació de riquesa sostenible, nous llocs de treball i millors pagues. En un context tan canviant i amb grans desafiaments com l’actual, la innovació ha d’assumir el paper de motor del canvi i promotor de solucions creatives i eficaces “.

El encuentro, en el que también se han entregado los Premios Caixa Popular a las mejores comunicaciones académicas sobre Economía Valenciana, ha sido clausurado por el Director General de Economía, Emprendedurismo y Cooperativismo, Francisco Álvarez, el Director Académico de la Fundación Nexe y Director de la Cátedra de Economía, Elíes Seguí y la Decana de la Facultad de ADE de la UPV, María del Mar Marín.

Nombrosos catedràtics i estudiosos han presentat gairebé una vintena de comunicacions amb receptes per millorar l’economia regional

El III Workshop d’Economia Valenciana, que ha inaugurat aquest matí el conseller d’Economia Sostenible, sectors productius, Comerç i Treball, Rafael Climent, ha congregat nombrosos experts i acadèmics que han analitzat la desigualtat regional a Espanya o el retard relatiu que ha experimentat l’economia valenciana, en relació a l’economia espanyola en l’últim mig segle.

Al llarg del workshop, que ha comptat amb la participació d’un centenar d’experts, s’han recollit gairebé una vintena comunicacions sobre l’evolució de la despesa familiar a la Comunitat Valenciana, el reglament general de protecció de dades en l’ètica de la pime, l’atenció pública a la dependència, l’emprenedoria agrari, la necessitat de canviar el model productiu per impulsar el creixement econòmic o la integració del turisme al Parc Natural del Túria, entre d’altres. Totes les comunicacions, estan disponibles íntegrament ací.  

L’objectiu del Workshop, que s’allargarà fins demà a la tarda amb dues sessions monogràfiques sobre sectors productius innovadors i pràctiques empresarials d’èxit, és aportar un enfocament territorial a l’estudi dels problemes de l’economia valenciana i posar en comú les propostes per millorar-la, així com fomentar el debat en un fòrum plural i obert als investigadors, estudiants, empresaris i professionals de l’àmbit de l’economia d’empresa que busquen intercanviar idees, experiències, opinions o resultats de les seves pròpies investigacions.

CONVOCATÒRIA: Els mitjans de comunicació podran assistir a aquestes taules, demà divendres 19 d’octubre a partir de les 15.30 hores al Saló d’Actes de la Facultat d’ADE (Edifici 7J- 2 plantes de la Universitat Politècnica de València) 

REPENSANT ELS CLÚSTERS: TEORIA I PRÀCTICA

Al llarg de la tarda, el workshop s’ha reiniciat amb l’anàlisi dels clústers de la Comunitat Valenciana, en una taula moderada per l’Editora d’Economia 3, Gemma Jimeno, en què han participat el catedràtic d’Organització d’Empreses de la UJI, Xavier Molina, l’Project Manager del clúster d’empreses innovadores de la Vall del Joguet, David Monllor, el consultor en innovació i gestió del sector ceràmic, Paco Corma i les professores de les universitats de Pàdua i Bolonya, Fiorenza Belussi i Cristina Boari, respectivament.

Fiorenza Belussi ha analitzat l’impacte de les multinacionals en els clústers i en les cadenes de valor i destacant la creixent participació de les empreses els processos de canvi, renovació i internacionalització. En la seva intervenció, ha posat de manifest, amb exemples i casos empírics, la complexitat de les economies locals i de la seva evolució. La professora italiana ha repassat la història dels clústers i del concepte de “districte industrial”, defensant l’existència de diversos models, dins del seu cicle de vida.

Xavier Molina, ha assegurat que els clústers signifiquen una alternativa de desenvolupament d’un territori que, en contrast amb el desenvolupament induït per les grans empresdas, s’ha mostrat equilibrat, basat en l’emprenedoria i amb una presència activa del capital social.
Per la seva banda, la professora Cristina Boari ha parlat sobre les xarxes horitzontals de petits proveïdors i l’evolució de la relació entre empreses i la gestió del coneixement dins el clúster industrial. En la seva intervenció, Boari ha posat de manifest l’existència de pràctiques innovadores en grups industrials i ha destacat el paper dels petits proveïdors que “actuen de manera proactiva per abordar nous reptes, com les tecnologies emergents i l’augment de la competència global, dissenyant noves associacions i experimentant noves formes de govern “.

La intervenció de David Monllor ha girat al voltant de la implantació de sistemes de gestió de la R + D + I en empreses industrials i de la millora de la gestió de la innovació i de la transferència tecnològica, així com sobre la vigilància estratègica en pimes. Finalment, Paco Corma ha identificat els reptes futurs del clúster de la ceràmica de la comarca de la Plana mitjançant la implantació d’estratègies d’innovació.

LA GESTIÓ I REGULACIÓ DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A LA CV

A la segona sessió monogràfica, moderada per la subdirectora de Llevant- EMV, Gemma Martínez han participat Joan-Carles Cambrils, Subdirector general de la Fundació Turisme València, Pau Pérez Ledo, director del Pla de Dinamització i Governança Turística de la Safor, Clara Ferrando , Secretària Autonòmica d’Hisenda i Isabel Palafox Gamir, Subdirectora General de Turisme.

Per la seva banda, Pau Pérez Ledo ha proposat la necessitat abordar el que s’ha anomenat com “l’Overtourism” repartint el turisme tant en el temps com en el territori. En la seva opinió, aquesta estratègia permetrà desmuntar la bombolla turística i la saturació d’algunes zones, permetent que el turisme es reparta en tota la Comunitat Valenciana. Ha destacat que no és partidari de reduir l’IVA turístic, ni tampoc d’apujar els impostos a les pimes tot i que “sí a les grans cadenes i grups amb interessos a l’estranger”.

La intervenció d’Isabel Palafox ha girat al voltant de la Llei Turisme Oci i Hospitalitat i el seu desenvolupament reglamentari en què ara treballen des de la Generalitat Valenciana. Finalment, Clara Ferrando ha explicat les diferents figures impositives existents per a l’activitat turística.

La Fundació Nexe, la Universitat de València (UV) i la Càtedra d’Economia Valenciana de la Universitat Politècnica organitzen el III Workshop d ‘Economia Valenciana, el major fòrum d’anàlisi conjunt entre acadèmics i empresaris a nivell autonòmic.

Les dues universitats públiques de València al costat de la Fundació Nexe celebraran els propers dies 18 i 19 d’octubre el III Workshop d’Economia Valenciana, en el qual es presentaran les diferents aportacions dels experts del món econòmic, empresarial i acadèmic sobre l’actualitat de l’economia valenciana.

L’objectiu d’aquesta trobada és debatre, posar en comú i presentar a la societat les conclusions dels analistes en diferents matèries però amb un marcat enfocament territorial de l’economia. Es tracta d’ordenar i divulgar les anàlisis i les propostes per abordar els problemes actuals que es detecten en l’àmbit econòmic i empresarial valencià.

Per això, els organitzadors del workshop han recollit comunicacions acadèmiques, elaborades per diferents investigadors i economistes que han analitzat la realitat valenciana des de múltiples perspectives com:

• Pimes i empresa familiar
• Tributació i finançament autonòmic i local
• Mobilitat, transport i infraestructures
• Ordenació del territori, urbanisme i habitatge
• Logística i gestió de la cadena de subministrament
• Industrialització, sectors productius i districtes industrials
• Nova Economia
• Tecnologies de la informació i comunicació
• R + D + I i gestió de la innovació
• Emprenedoria i start-ups
• Entorn empresarial i estratègia competitiva
• Aliances estratègiques
• Estratègies i polítiques de recursos humans
• Internacionalització de l’empresa.
• Anàlisi de mercat i consumidors
• Màrqueting operatiu
• Ètica empresarial, RSE i codis de govern d’empresa
• Mercat financer valencià, entitats financeres i finançament per a pimes
• Economia social i cooperativa
• Desenvolupament, creixement econòmic i competitivitat de l’economia valenciana
• Capital humà
• Economia del turisme
• Economia de la cultura i indústries creatives
• Economia regional, polítiques urbanes i governança.
• Economia dels recursos naturals, l’energia i el medi ambient
• Economia de la salut, l’educació i el benestar
• Economia pública
• Economia laboral i demogràfica
• Història econòmica valenciana
• Població i moviments migratoris

En aquest ampli fòrum, en el qual es donaran cita investigadors, estudiants, empresaris i professionals de l’àmbit de l’economia d’empresa que busquen intercanviar idees, experiències, opinions així com resultats de les seues pròpies investigacions, es presentaran les comunicacions i es posaran en comú les conclusions a què han arribat els experts.

A més, una part fonamental del workshop la constitueixen les quatre sessions d’experts professionals, on empresaris i professionals proposaran guies de desenvolupament per als nostres clústers industrials, com gestionar i regular una activitat tan rellevant com el turisme, com atendre les necessitats específiques dels sectors productius innovadors o com posar en marxa algunes pràctiques empresarials d’èxit.

El workshop es clausurarà amb el lliurament dels Premis Caixa Popular a les millors investigacions en economia valenciana, reconeixements que compleixen la seva tercera edició.

La trobada, després de les passades edicions a València i a Castelló, congregarà al món econòmic, empresarial i polític i té com a finalitat visibilitzar les necessitats de l’empresa valenciana, així com alguns dels seus millors casos d’èxit en el marc d’una economia oberta, tecnològica i sostenible.

Ací es pot trobar més informació així com el programa de l’acte. 

DECLARACIONS D’ELIES SEGUÍ. Director de la Càtedra d’Economia Valenciana de la UPV:
“La finalitat del workshop és “convertir l’economia valenciana de nou en objecte d’estudi, oferint als investigadors oportunitats per concretar les seues anàlisis a la nostra realitat empresarial i oferint als empresaris coneixement sobre les millors pràctiques d’èxit que estan desenvolupant les nostres empreses. Tot això amb l’ànim de generar un debat constructiu i plural sobre com generar un nou model productiu i de benestar “.