NIT DEL TIRANT # 2024

Per Vicenta Tasa i Fuster. Discurs pronunciat a la XXVIII Nit del Tirant el 21/02/2025

Amigues i amics, bona Nit del Tirant

Benvingudes a les autoritats, als premiats i a totes les persones presents.

La Nit del Tirant per recordar el treball fet en un any terrible

Una vegada més dir-vos que és un plaer estar esta Nit del Tirant amb totes i tots vosaltres.

Ens hauríem d’haver vist abans. En novembre. Com tots els anys per retrobar-nos i parlar de les coses que hem fet durant 2024. Però, com sabeu, no va ser possible. L’any que hem deixat arrere ha sigut un any terrible.

La DANA que vam patir l’octubre passat ha sigut devastadora. Semblant a la riuà de 1957, la pantanà de Tous de 1982, la DANA del Baix Segura de 2019.

La diferència és que un desastre natural es va convertir en la tragèdia més gran que hem viscut com a poble perquè el govern valencià que havia de protegir i defensar la vida dels ciutadans i ciutadanes va demostrar uns nivells d’incompetència absolutament reprovables.

En 2024, uns mesos abans de la DANA, este mateix govern ja havia posat en marxa el pitjor atemptat contra el valencià, des del final del franquisme.

Hui és el dia de les llengües maternes, o de les llengües familiars primeres. No està de més recordar-ho. Perquè el valencià tot i que no és la llengua familiar primera de tota la població, sí que és la llengua que ens identifica com a poble.

Per això la llei contra la llibertat educativa diu una cosa tan colonialista com que estudiar valencià i en valencià és un acte d’imposició, mentre que estudiar castellà, anglés, o mandarí són expressions de llibertat.  Assistim a la indissimulada persecució política del valencià pels poders públics, per la Generalitat, quan la seua obligació legal és protegir-lo.

Si volem que el valencià siga la llengua primera i comuna del poble valencià, necessitem que les consultes de tria de llengua a les famílies de les pròximes setmanes siguen un esclat de voluntats a favor del valencià.

2024 ha sigut també l’any de les massacres de Gaza. L’any de la victòria sense pal·liatius de Trump als Estats Units i l’any de la derrota, també sense pal·liatius, d’Europa a Ucraïna…

El món canvia a una velocitat vertiginosa i semblaria que molts dels mapes que teníem per a orientar-nos i per a actuar estan difuminant-se radicalment i haurem d’aprendre a orientar-nos de nou i a repensar moltes de les coses que creiem certes.

2024 ha sigut un any terrible; però no tot ha sigut tenebrós. Hi ha llums esplèndides.

Tots vam quedar impressionats, per exemple, per l’enorme allau de persones voluntàries, amb pales, graneres i poals, que va acudir a ajudar solidàriament a la gent que ho havia perdut tot, en la primera setmana després de la tragèdia, un moment en què el govern valencià no sabia què fer i el govern central esperava les peticions de la Generalitat.

La solidaritat de les persones voluntàries va ser vital aleshores per a generar esperança a una part de la ciutadania que es va sentir oblidada.

Em va emocionar la manifestació del 9 de novembre. La força de la dignitat. L’exigència de ser respectats i respectades. La reivindicació de voler ser una democràcia de veritat, on els governants assumeixen els errors i dimiteixen conseqüentment.

Açò em van fer pensar que necessitem, més que mai, molta més gent organitzada en tot tipus de grups, associacions, sindicats i partits. Gent conscient que hem d’actuar amb perspectiva valenciana, autocentrats i sense dependre de les iniciatives de fora. I em va fer pensar també que necessitem sobretot molta més capacitat de pensament crític.

Un any de la Fundació Nexe

La Fundació Nexe té esta voluntat i la seua activitat ha anat un any més en esta direcció.

El Lab d’Economia, va organitzar, en setembre, el IX Workshop d’economia amb el títol Polítiques europees per a la sostenibilitat.

També des d’este Lab s’ha impulsat la publicació número 16 de la Col·lecció Demos amb el títol: Passat, present i futur del cluster ceràmic de Castelló, un treball escrit per Francesc Xavier Molina Morales, membre del Lab.

El Lab de Democràcia i Participació, promové, en juliol, un debat obert amb el títol Com està el patí? sobre la bateria de lleis que PP i Vox van aprovar un any després d’assumir el govern de la Generalitat.

Pel que fa al Lab d’Identitat i Cultura dir que, en octubre, va organitzar la Jornada Generació LUEV: 40 Anys de Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. I d’igual manera, este Lab ha mantingut i reforçat la informació de l’Observatori del valencià de la Fundació Nexe, el centre més complet d’informació d’accés obert sobre la situació sociolingüística del valencià i del seu marc legal. A més, en 2024, l’Observatori també ha fet un informe per a l’AVL sobre les campanyes de foment del l’ús del valencià dutes a terme per entitats públiques i privades en les últimes dècades.

El Lab de Feminisme va començar l’any amb una nova edició del Club de lectura feminista que havia encetat l’any anterior, i el febrer va celebrar la sessió amb la lectura crítica de l’obra Feminismes revolucionaris.

Així mateix, s’han continuat al llarg de l’any activitats del Projecte Dones i Valencianisme, que pretén superar les mirades que a voltes afirmen, en la pràctica, que, quan s’és feminista ser valencianista o parlar valencià són coses secundàries, com si les lluites i els problemes foren compartiments estancs.

S’han realizat entrevistes documentades visualment amb la intenció de conéixer la història de dones vinculades al valencianisme cívic i presentar les seues experiències personals, un total  de  9 entrevistes a dones que van viure directament la dicotomia valencianisme-feminisme en les primeries de la democràcia.

També s’ha produït la primera temporada del podcasts del Projecte Pebrella: Les Pioneres, centrada en el primer període temporal del projecte, des de l’any 1918 al 1939, del que ja comptem amb una primera publicació de la Col·lecció Pebrella amb el mateix títol.

Es va celebrar també el III workshop del Lab sobre Moviments antifeministes i extrema dreta a Europa, que fou suspés en novembre pels efectes de la DANA i acabà fent-se en el mes de desembre. El workshop va comptar amb el suport la de la Fundació Coppieters.

A més de tot el treball dels Labs, com sabeu, cada dilluns de l’any, s’han publicat al web i a les xarxes articles de debat i divulgatius sobre diferents qüestions d’actualitat política, social, cultural, econòmica o de qualsevol altre àmbit d’interés col·lectiu i que ha sigut una iniciativa mantinguda al llarg dels últims 5 anys.

Final d’una etapa

Antonio Gramsci, l’intel·lectual comunista italià, escrivia fa un segle quan el feixisme acabava de fer-se amb el poder a Itàlia que quan el mon vell no acaba de morir i el mon nou no acaba de nàixer, apareixen els monstres.

Crec que ara estem en un moment de monstres. Entre els desastres de 2024, i que no he citat abans, hi ha també el creixement de l’extrema dreta, que segurament coneixerà un nou salt qualitatiu despús-demà a Alemanya.

Però els intel·lectuals d’eixa extrema dreta que ara ens preocupa i ens fa por perquè creix, fa dècades que han llegit, a fons i, paradoxalment millor que l’esquerra, tot el que Gramsci va escriure sobre com es poden fer transformacions profundes des de la política en les societats avançades.

La solució era l’organització massiva i la lluita per l’hegemonia. En altres paraules, si es vol canviar de manera profunda la societat, molt abans d’aspirar a ocupar un lloc en un govern, el que cal és conquistar la forma de pensar de la majoria social organitzada i convençuda. Si això no passa els canvis des de la política seran sempre pobres i superficials.

Potser les teories gramscianes tenen molt d’abstractes i aspectes discutibles; però sembla evident que sense pensament crític, de qualitat, i alhora popular i pràctic; sense centenars de grups valencianes col·laborant en projectes comuns, i sense mitjans de comunicació propis i àgils serà  difícil que el valencianisme avance.

Més pensament crític, útil i assequible. Eixe ha sigut el meu propòsit com a directora acadèmica de la Fundació Nexe estos cincs anys de treball.

Em vaig fer càrrec de la responsabilitat de la direcció acadèmica de la Fundació en març de 2020, uns dies abans del confinament i gràcies a l’esforç i la generositat de molta gent no vam deixar de fer activitats en la pandèmia ni en tots estos anys hem parat mai de fer-ne

Ara tenim 11 llibres més, una nova col·lecció de publicacions: la Col·lecció Pebrella d’Estudis Feministes, s’han celebrat entre 2 i 3 workshops i jornades cada any de mitjana. Hem creat un nou Lab, el Green Lab, que sumàvem als 4 ja existents, i s’han impulsat moltes activitats de difusió mitjançant la creació de vídeos amb recomanacions de lectures,  presentacions de llibres en diversos fòrums, seminaris, entrevistes enregistrades, podcasts i més de 350 articles de dilluns publicats durant estos 5 anys.

Moltíssima faena per part de moltes persones, els coordinadors i les coordinadores dels Labs a qui vull agrair molt la seua faena i suport, molta generositat per part de tota la gent que conforma els Labs. Molta estima i un agraïment enorme a totes i a tots els que feu possible el treball de la Fundació i m’heu ajudat tots estos anys en la meua tasca.

Ara, cinc anys després, s’acaba un cicle. He pres la decisió personal de deixar la direcció acadèmica de Nexe perquè considere que no es bo allargar excessivament el temps en els càrrecs, i encara menys quan les organitzacions estan formades per col·lectius grans inque compten amb molta gent qualificada. Circumstancialment, torne el testimoni a la persona de qui el vaig agafar, Elies Seguí. Estic segura que Elies continuarà treballant incansablement com a nou president i director acadèmic de la Fundació. Saps que comptes amb el meu suport, ara des de una altra posició, i  també amb el de molta gent.

Personalment, només puc estar agraïda al fet d’haver ocupat el càrrec de directora acadèmica. He aprés molt. He treballat i he fet amistat amb gent magnífica. I això és un privilegi. Com ho és també estar en una organització on la pràctica totalitat de la gent treballa desinteressadament per fer possible Nexe, un projecte col·lectiu i compartit de país i de societat, que no ha deixat de créixer i de fer-se més complex i necessari alhora.

Soc conscient que l’inici de la meua intervenció esta nit pot haver semblat dur. Però és que 2024 ha sigut un any pesat i són pocs els moments en què no hem deixat de vore una contínua i desagradable ofensiva dels enemics del valencianisme i del poble valencià.

Però, jo soc de naturalesa optimista i voldria acabar la intervenció hui amb optimisme.

Mireu, està setmana alguns mitjans han recordat la història del Moviment Indi Americà perquè la justícia dels Estats Units ha alliberat, després de 50 anys en la presó, a un dels seus fundadors.

L’acció més important d’aquell moviment va començar el 27 febrer de 1973 i va consistir en l’ocupació per uns 200 membres del moviment de la localitat de Wooded Knee, un lloc on el 1890 l’exèrcit d’Estats Units havia massacrat tota la població índia que hi vivia.

Es tractava d’un acte de protesta contra la marginació dels natius americans i la persecució de la cultura i les llengües pròpies.

L’ocupació de la localitat durà 71 dies. El moviment indi va resistir la pressió de la policia i l’exèrcit, i mobilitzà simpaties i suports. El conflicte va ser un punt d’inflexió en el tracte cap a les comunitats índies, que aleshores anaven camí de desaparèixer.

50 anys després, no s’ha acabat amb totes les formes de marginació de la població nativa; però han guanyat sobirania política i respecte. Han passat de ser poc més de mig milió de persones a ser-ne més de tres, han recobrat en part llengües i cultures, i, sobretot, han demostrat que lluitant qualsevol poble pot recuperar la part del món que li pertany.

Hi ha una dita siux que diu que sempre és millor tindre enemics que siguen molt forts, perquè així no ens sentirem malament quan els derrotem.

A mi m’agradaria que al meu país no hi haguera gent que odiara el valencià i al poble valencià; però n’hi ha, i la nostra obligació és derrotar-los, amb les idees i amb la mobilització social, pacífica i democràtica, i fer-ho sense sentir-nos malament.

Bona nit i moltes gràcies, per tantes coses.

Vicenta Tasa i Fuster és la directora acadèmica de la Fundació Nexe