NEXT GENERATION UE. IMPLICACIONS PER AL PAÍS VALENCIÀ

Per Andreu Arnau Paradís

La crisi provocada per la Covid-19 ha impulsat els països de la Unió Europea a prendre mesures per protegir la salut dels ciutadans i les ciutadanes, i també per evitar el col·lapse econòmic.

El 26 de juliol de 2020 el Consell Europeu va adoptar unes mesures extraordinàries per als vint-i-set països de la UE amb el fi de disminuir els danys econòmics causats per la crisi de la Covid-19, i que s’estructuren en dos documents: el futur Marc financer plurianual (MFP) i les mesures específiques de recuperació (Next Generation EU). En total l’acord assolit arriba als 1.824.300 milions d’euros: 1.074.300 milions adreçats al MFP a llarg termini (període de 2021 a 2027), i 750.000 milions al Next Generation EU per pal·liar els danys ocasionats per la Covid-19 (període de 2021 a 2023).

En aquest article ens centrarem en les mesures que són realment extraordinàries i que es detallen en el Next Generation EU, del qual extraiem aquestes idees més rellevants:

a) L’obtenció, en nom de la UE, de fons per valor de 750.000 milions d’euros, a través del mecanisme d’emprèstits en el mercat de capitals. Es tracta d’un deute mutualitzat, per a l’amortització del qual s’estableix un termini realment llarg (31 de desembre de 2058).

b) La destinació dels recursos obtinguts: una part, a crèdits per als països membres (360.000 milions d’euros) i una altra, a sufragar despeses, és a dir, a subvencions o transferències directes sense contraprestació (390.000 milions d’euros).

c) Les noves aportacions dels estats membres i la implementació de nous impostos incrementaran els fons propis de la UE. Entre els impostos que contribuiran al reemborsament anticipat del deute general, destaquem el gravamen de 0,8 euros per quilo dels residus d’envasos no reciclables a partir de l’1 de gener de 2021, la proposta d’impostos sobre emissions de carboni, impost digital, els drets d’emissió i sobre transaccions financeres.

d) L’aplicació del 70% dels fons de recuperació i resiliència (partida més important de les ajudes que representa el 90% de total) en el període 2021 i 2022, i del 30% en el 2023.

e) El criteri de repartiment dels fons entre els estats membres s’estableix en tres paràmetres: la població, el PIB i nivell d’atur (anys 2021 i 2022); per 2023 se substitueix el nivell d’atur pel decrement del PIB.

f) L’elaboració per part dels estats membres de programes de reformes i inversions, que la Comissió Europea avaluarà i aprovarà per majoria qualificada (quinze països que en total representen el 65% de la població), i també n’avaluarà el compliment dels objectius.

Quina part li correspon a Espanya?

D’acord amb els criteris establits, la part dels fons del programa Next Generation EU que correspon a l’estat espanyol és de 140.000 milions d’euros, quantitat que suposa el 19% del total i representa l’11% del PIB espanyol. Hem d’assenyalar que el 52% (72.700 milions d’euros) s’adreçarà a ajudes directes o subvencions i el 48% (67.300 milions d’euros) a préstecs. A més, les transferències netes seran un poc inferiors a causa de les contribucions addicionals per la rebaixa als anomenats països frugals (els Països Baixos, Suècia i Dinamarca).

Aquest pla suposa un augment de liquiditat per invertir i incrementar la productivitat de les empreses, que s’ha de materialitzar en transformació digital, sobretot per a les pimes, en inversió en ciència, en formació professional i en millora de les infraestructures.

Per una banda, és important remarcar que els recursos obtinguts són deutes per a la UE i que hauran de tornar les generacions futures, és per això que és força important invertir els recursos en projectes que garantisquen un creixement actual i futur. En cas contrari, els recursos es perdrien en ajudes sense cap retorn. L’endeutament realitzat per la UE suposa, en gran mesura, hipotecar les generacions futures, i en cas d’una altra crisi seria molt difícil articular uns programes de les dimensions actuals.

I per l’altra, cal destacar que si la inversió pública no va acompanyada d’una inversió privada, no s’aconseguiran els objectius previstos. És per això que considerem que només un cofinançament públic i privat, realitzat de manera coherent, permetrà assolir els objectius marcats, crear ocupació qualificada i digitalitzar les pimes, entre altres reptes.

Impacte al País Valencià

Els criteris de repartiment del fons de recuperació (Next Generation EU) entre les diferents comunitats autònomes no està encara decidit. Està prevista una conferència de presidents autonòmics en la qual es podria avançar una previsió de les quantitats que rebria cada comunitat autònoma, i s’ha plantejat una reunió de Consell de Política Fiscal i Financera que podria analitzar la proposta amb més rigor.

Cal dir, però, que algunes comunitats ja s’hi han manifestat i proposen diversos criteris de repartiment, com aquells que més afavoreixen els seus propis territoris. Es podrien seguir els mateixos criteris que els seguits per la UE per al repartiment entre països, o els de l’estat espanyol per al repartiment del fons no reemborsable per l’impacte de la Covid-19, entre altres. En qualsevol cas, la decisió final roman oberta.

Des del govern valencià s’estima que els recursos que li corresponen a la Comunitat Valenciana són de 7.000 milions d’euros. I el president ha indicat que ja s’han iniciat els projectes per obtindre-los i que se centren en la transmissió energètica, en la digitalització i en l’estat de benestar.

A més, recordem que tan important és la quantitat de liquiditat obtinguda com la destinació dels fons, de la qual s’encarregarà de manera exclusiva la Generalitat Valenciana a través dels projectes presentats. Així la transferència de recursos estarà condicionada pel compliment d’aquests programes, és a dir, si els programes són viables, s’assoliran els objectius previstos; en canvi, si no ho foren, es desaprofitaria una important suma de fons que no contribuiria a un desenvolupament econòmic i sostenible, i es perdrien futurs recursos. Per tant, hem de tindre clar que en cap cas es tracta de transferències sense destí.

El PIB per capita de la Comunitat Valenciana és inferior al de la mitjana espanyola, i els costos laborals també ho són, situació que el govern valencià fa temps que tractava en reunions amb els agents socials tot aportant estudis rigorosos. Ara es disposarà d’una suma de recursos, impensable fa pocs mesos, amb els quals es podran dur a terme moltes de les conclusions a les quals han arribat els grups de treball de la Generalitat amb la finalitat de modernitzar i fer sostenible l’economia valenciana. Estem, per tant, en un moment crucial per a una veritable transformació del model de creixement de l’economia valenciana.

Cal no oblidar que si els recursos s’inverteixen en projectes amb els objectius previstos, augmentant la productivitat i competitivitat de les empreses valencianes, estarà més pròxim el creixement sostenible a llarg termini. Tanmateix, si no se segueix aquest requisit, els recursos augmentaran el benestar a curt termini tot i que comprometran les generacions futures a llarg termini.

Remarquem que al govern valencià se li presenta una bona ocasió per pal·liar, encara que no solucionar, el dèficit de finançament autonòmic que pateix en comparació amb altres comunitats.

Andreu Arnau Paradís és professor titular del departament de Finances i Comptabilitat de l’Universitat Jaume I