L’OBJECTIU DE LA CRISPACIÓ

Per Robert Perpinyà

Han passat sis mesos des de les últimes eleccions, i sembla que continuem en campanya electoral. El nou govern estatal només fa dos mesos que està al govern, i l’oposició intenta fer-nos creure que cada dia s’acaba el món. La majoria de la ciutadania estem alarmades i fartes a parts iguals de tanta divisió i polarització, però pense que tot això no acabarà fins que la dreta aconseguisca governar Espanya, encara que siga a base de mentides i falsedats, crispació i enfrontament, perquè la veritat, la real, és que hi ha moltíssims diners en joc.

Si ho penses amb calma: Catalunya, Amnistia, Referèndum, Puigdemont, Bildu, ETA, …. és només soroll i provocació per a crispar i enervar a la ciutadania, per manipular les nostres emocions i fomentar el nostre odi. Són només eines per controlar els nostres vots. A la gent que realment maneja els fils del poder econòmic, tot això no li importa gens. El que SÍ que els importa són els milers de milions d’euros en impostos que estan en joc, cada any. Uns diners que poden beneficiar a tota la societat, o anar a la butxaca d’uns pocs privilegiats. Aquesta és l’agenda de la dreta, com sempre.

Per si algú no ho recorda, en Espanya l’1% de la població més rica, posseeix el 22% de la riquesa de tot el país. Les grans empreses de l’Ibex-35, tenen tantes exempcions i bonificacions fiscals, que només tributen de mitjana un 3,8% dels seus beneficis (Yolanda Díaz dixit). La majoria de nosaltres paguem entre el 15 i 25% dels nostres ingressos. Les empreses de l’Ibex-35 van guanyar 52.000 milions d’euros en el 2022. I en 2023 segurament hauran guanyat prou més. Si paguen el 3,8%, són 2.000 milions aproximadament. Si hagueren de pagar el 15%, serien 8.000 milions aproximadament. La diferència és considerable, 6.000 és el pressupost de la conselleria de Sanitat.

Aquesta és la qüestió, l’objectiu real de la crispació. Això és ni més ni menys, el que intenten aconseguir Sumar, Compromís, EU, Podemos…, que les grans empreses paguen com a mínim aquest 15%, tal com propugna la Unió Europea i l’OCDE (regles GloBE). I no, no parlem de l’impost per beneficis extraordinaris, que segurament desapareixerà en poc de temps. Parlem de consolidar tipus impositius reals i habituals, perquè, almenys, les desigualtats no vagen a més.

Per contra, PP i VOX, espentats i secundats per la dreta mediàtica, estan totalment en contra d’homogeneïtzar aquest impost. Com també estan en contra de l’Impost de Patrimoni (2.200 milions d’euros) i de l’Impost de Successions i Donacions, que són els impostos que més afecten la minoria més rica. I de fet, això és el primer que van fer en la Comunitat Valenciana. Van pactar precipitadament amb VOX, per a poder formar govern autonòmic, i ràpidament abaixar impostos als més rics.

Cada dia és més evident que la dreta no té cap vocació de servei públic, sinó que vol estar als governs per al benefici d’uns pocs, dels “seus”. Així el que fan és engalipar la classe mitjana i treballadora, fent-los creure que defensen els seus drets i el seu benestar, quan realment pretenen retallar-los i així defensar els diners, el patrimoni i els privilegis dels més rics.

Probablement, els economistes formats en el dogma neoliberal argumentaran mil i una raons per a no apujar impostos als més rics. Però és que no estem parlant d’economia, ni de Friedman, ni de l’Escola de Chicago. Estem parlant d’Ètica, de Filosofia, de Societat del Benestar, de Justícia Social, de Drets Humans… Com diu l’Article 128 de la Constitució espanyola: “Tota la riquesa del país en les seues diferents formes i siga com fora la seua titularitat està subordinada a l’interés general“.

Segurament algú hauria d’explicar millor a la gent que, quan vota a la dreta, a les dretes, el que estan defensant és que els beneficis de les grans empreses (Bancs, Elèctriques, Petrolieres, Telefòniques…) paguen menys impostos que nosaltres. I amb el seu vot, estan donant suport als privilegis i les fortunes de les famílies més riques (Botín Del Pino, Entrecanales, Domecq, Ortega…) I amb aquest vot a la dreta, estan justificant que aquests milers de milions d’euros es queden en les butxaques dels potentats i no en les arques públiques (via impostos) per millorar la vida de tots els ciutadans i ciutadanes.

Ho podem comprovar fàcilment, a la Generalitat Valenciana i a l’Ajuntament de València, on hem passat d’un govern on Compromís era el motor del canvi social, al govern de les dretes més predadores. Podem veure com la redistribució dels diners públics, estan anant a parar a mans dels rics, abaixant-los impostos i apujant-los als pobres, com el preu del lloguer de la vivenda pública o els 7.000 € que es van gastar a Londres per anunciar la renúncia a la taxa turística o la pressa que tenen per regalar-li 800 milions d’euros a una multinacional amb el tema del port de València.

No cal ser molt espavilat per a adonar-se’n que els mitjans de comunicació privats (ABC, Razón, Mundo, T5, Cuatro, A3, Cope, Onda Cero…) són empreses i, per tant, el seu objectiu prioritari és guanyar els màxims diners possibles i pagar els menys impostos possibles. I el mateix ocorre amb les grans estrelles mediàtiques (Pablo Motos, Ana Rosa Quintana, Herrera, Alsina…) i amb tertulians i polemistes professionals (a sou d’aquestes empreses). Algú es pregunta quant cobra un presentador famós, o quin patrimoni té? Algú es pregunta quants impostos s’estalvia quan governa la dreta? És possible que ací estiga, en gran part, l’explicació de moltes opinions tendencioses i moltes manipulacions.

Tornant al moment de crispació, l’entrada dels partits a l’esquerra del PSOE en els governs -cal dir que els socialistes sols mai no s’han atrevit- han canviat les coses i per primera vegada en 80 anys, els més rics i poderosos han vist perillar els seus privilegis. Per primera vegada tenen por que els apugen els seus impostos al nivell d’Europa. I no estem parlant de comunisme ni d’expropiacions ni res semblant. Només de tributar un poc més. Però per a ells és difícil d’acceptar. No estan acostumats i sembla que la seua avarícia i el seu egoisme estan molt per damunt del seu patriotisme. Que la seua Pàtria són els seus diners i estan fent el que siga per a evitar pagar més, encara que això implique dividir i enfrontar a tota la societat.

Des de les grans empreses i les grans fortunes d’Espanya, l’objectiu és desestabilitzar i tirar a l’esquerra del Govern, el més ràpid possible. I aquesta consigna es transmet a través de la Dreta Mediàtica i Política (PP/VOX) a la resta de la societat, mitjançant una feroç oposició i virulents atacs a TOTES les decisions dels governs progressistes. Fins i tot amb mentides, notícies falses, mitges veritats… Tot val per crispar, polaritzar i posar la gent en contra dels “Governs de Rojos“.

Estic convençut que la immensa majoria de la ciutadania volem un estat de benestar, un bon viure, que ens empare i ens protegisca, amb uns serveis públics de qualitat que funcionen amb rapidesa i eficàcia. Tot això costa molts diners, que s’han de recaptar via impostos, per tant, com menys impostos paguen les grans empreses i les grans fortunes, més impostos haurem de pagar la resta.

Els Impostos no són un mal necessari, són un símptoma de civilització i democràcia. I de fet, els països més avançats d’Europa són els que més impostos recapten. Hisenda som tots i totes. Però els més rics i poderosos intenten lliurar-se, com sempre, amb la inestimable ajuda de la dreta, i la d’aquells als que puguen convéncer perquè els donen suport. La bona gent, amb un poc de seny, no hauria de deixar-se arrossegar, o caure en el seu joc de crispació i polarització, de falsedats i odi, de patrioterisme i salva pàtries, de l’Espanya se rompe mil vegades.

No ens deixem enganyar. Realment, el que no volen és pagar.

Robert Perpinyà, extreballador de banca.