MARIA BENEYTO, D’OLIVA PER PART DE PARE

Per Helena Malonda Júdez

Enguany Maria Beneyto Cuñat és l’escriptora de l’any de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Després de reivindicar i divulgar l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas el 2020-21 i de Maria Ibars el 2024, la institució dedicarà 2025 a Beneyto, amb la voluntat manifesta de recuperar les nostres autores de postguerra.

El que ara us contaré és una qüestió local sobre Maria però que de tan local tracta temes universals: el pare, els avis i rebesavis de Maria Beneyto eren d’Oliva i, més enllà, venien de Bocairent. Per part de mare, venia de Montcada i Catarroja. Ara bé, l’autora va parlar o se li va preguntar poc sobre aquests orígens[1], fins al punt que es desconeixia la vinculació de la família paterna amb Oliva.

I aquesta llacuna és una qüestió que pot tindre interés més enllà de l’àmbit local per diverses raons. És una llacuna que ens evidencia el desconeixement que encara ara tenim sobre les nostres autores a causa de la criptogínia i ens fa evident la importància de l’acadèmia i la investigació a l’hora d’acostar-nos-les. També, per casualitat, és una mostra de com el teixit cívic pot contribuir a enriquir el patrimoni cultural valencià. N’explique el motiu.

Fa uns anys, des del Lab de feminisme de la Fundació Nexe, vam impulsar el projecte Dones i valencianisme[2] per tal de contribuir a la investigació i difusió de la genealogia feminista i valencianista. Aquella iniciativa hui és una realitat i és un repositori en construcció d’informació valuosíssim, fruit de la unió d’acadèmia i activisme, gràcies sobretot a la qualitat de l’aportació de Maria Lacueva i a l’impuls de Reis Gallego. Però quan érem a les beceroles de la iniciativa i l’explicàvem al nostre entorn va arribar el dia que li la vaig contar a mon pare, mestre jubilat. I ho vaig fer amb una pregunta provocadora: “Dis-me una autora en valencià activa abans de la Guerra Civil”. La seua resposta va ser “Maria Beneyto no entra per cronologia… però saps que venia d’Oliva?”. Em va desarmar. Ja no volia parlar ni d’Empar Navarro ni de Beatriu Civera[3], que eren la resposta que esperava… sinó de Maria Beneyto!

Mon pare em va contar que una cosina prima de Beneyto li va parlar feia molts i molts anys del lligam familiar amb l’escriptora. I aquella informació, que havia estat tant de temps en guaret, la vam regar i fer brotar junts. Al registre civil i als arxius parroquials, amb l’ajuda d’Andrés Bolinches, vam corroborar que el pare de Maria Beneyto, Vicente Beneyto Boronat, va nàixer a Oliva el 1889, així com els avis. Els rebesavis per part d’àvia també eren d’Oliva i els rebesavis per part d’avi, els Beneyto, eren nascuts ja a Bocairent. També vam confirmar que Ricardo Pellicer Beneyto, un dels tres olivers empresonats en camps de concentracions nazis, era cosí prim de Maria[4]. I que Vicente Beneyto Almunia, el Sequillero, jugador de raspall local, n’era tio segon. Per últim, vam traslladar el lligam oliver de l’autora a l’Associació Cultural Centelles i Riusech, mitjançant Francesc Devesa, i es va proposar posar-li el seu nom a un carrer del poble[5].

Vam poder descobrir i divulgar que Maria Beneyto era mitja olivera i saforenca per pura casualitat, perquè va propiciar el diàleg pare/filla l’existència d’un projecte activista com Dones i valencianisme. Però aquella informació encara quedava coixa. I ací és on pren protagonisme una altra de les idees universals que comentava a l’inici: la potència de la unió d’activisme i acadèmia.

Tota la investigació que vam iniciar fa anys pare i filla es basava en una partida de naixement del 1920, en la partida de la que créiem “germana” de Maria Beneyto, Encarnación. La funcionària del registre civil ens va explicar que li va ser totalment impossible trobar una partida de 1925, l’any oficial de naixement, o del 1922, l’any de naixement segons la partida de defunció. No vam insistir-hi. Amb la partida de la “germana” ja quedava confirmat el vincle oliver. Uns anys després, amb motiu de l’any Beneyto, vam pensar que era positiu traslladar a l’acadèmica olivera Àngels Gregori la descoberta i contribuir així a divulgar-ne l’obra a la Safor. La resposta d’Àngels fou entusiasta i ens va posar en contacte amb Carme Manuel.

Però la professora i acadèmica Manuel, en rebre la nostra informació, ens va fer una esmena que ens va deixar gelats: Maria no tenia germanes! Per això i per una altra documentació amb què comptava (un passaport de Beneyto de 1960), ens va confirmar que la partida de naixement que créiem de la germana era la de la pròpia Maria, qui sempre havia declarat que la seua data de naixement era 1925. Maria Encarnación Beneyto no va nàixer fa 100 anys, si comptem des d’enguany, quan li dedicarem tot un any de commemoracions[6], sinó l’any 1920. Per tant, totes les vivències d’infantesa i adolescència de l’autora caldrà ara contemplar-les amb cinc anys més d’edat. Tindrà cinc anys més quan se’n va anar a Madrid i en va tornar, quan va morir son pare o quan afrontà la cruesa de la postguerra immediata des del Cap i Casal.

I així és com la història local d’una descoberta ens parla de com de poderoses són les sinergies entre teixit cívic, acadèmia i institucions. L’any Estellés n’ha estat una mostra. I com  que tenim a penes el que tenim i prou, tant de bo que aprofitem l’any Beneyto i l’impuls de l’AVL per descobrir una autora que va conrear la poesia i la novel·la, el valencià i el castellà com a llengua literària, una de les nostres escriptores més guardonades i valorades.

A mi m’interpel·la la Beneyto activista del primer Lo Rat Penat, la que va plantar cara a Xavier Casp quan es va mantindre fidel en l’ús de les normes de Castelló, la que va adoptar el valencià com a llengua literària amb tot en contra. M’interpel·la també la que es va rebel·lar contra els estereotips femenins i les limitacions culturals de l’època, la que va donar veu als desvalguts… Reconec que descobrir que venia d’Oliva m’emociona i, íntimament, m’esperona a llegir-la més! Però qualsevol excusa és bona per acostar-nos a una autora lloada per la crítica, trencadora i vigent. 2025, un bon any per llegir Maria Beneyto. I els propers anys, també!

Helena Malonda Júdez és tècnica de promoció lingüística de la Generalitat Valenciana

[1] “Jo venia de Catarroja, d’Oliva, dels parents i tot això, i del carrer, del que se sentia al carrer”, dins el capítol dedicat a l’autora a ‘Dones i Valencianisme. Clandestines (1940-1969)’ de Maria Lacueva.

[2] Podeu saber més sobre el projecte al web https://fundacionexe.org/donesivalencianisme/.

[3] La resposta a la pregunta i molt més la trobareu en el primer volum de publicacions del projecte, ‘Dones i Valencianisme. Pioneres (1900-1939)’ de Maria Lacueva.

[4] Ricardo va ser empresonat en els camps d’extermini nazis de Mauthausen i Güsen, on morí. Podeu llegir l’article de Vicent Malonda sobre la qüestió “Tres olivers als camps de concentració nazi”.

[5] L’AC Centelles Riusech i l’FPA Serafí Centelles, mitjançant una proposta al plenari i un projecte interdisciplinar respectivament, han treballat per l’augment de la presència de noms de dones als carrers d’Oliva.

[6] La premsa s’ha fet ressò d’aquest fet https://valenciaplaza.com/lany-maria-beneyto-comenca-desmuntant-el-seu-centenari-va-naixer-cinc-anys-abans