CANDIDATES

Per Anna Perpinyà Saragossà

Segurament és la contessa electoral que més prop estem d’aconseguir una presidenta. Per primera volta tenim una candidata a la presidència de l’estat espanyol que el CIS afirma que serà la tercera força. És més, que serà fonamental per a fer possible un govern d’esquerres.

Sembla que hem arribat ací com per casualitat, com si d’un fet «natural» es tractara. Però la realitat és que és el resultat de molts anys de lluita feminista la que ha fet possible aquesta realitat. És la suma de totes les polítiques en favor de la igualtat que, al nostre país -i darrerament a l’estat espanyol- hem implementat.

I potser és bo que no siga «notícia». Però també podria ser que en un món de titulars, likes i relats, s’estiga invisibilitzant aquest fet diferencial perquè la candidata no pertany a l‘statu quo. No mereix atenció mediàtica extra el fet que una dona tinga opcions a ser presidenta? No és factible que si pacten les esquerres, es plantegeque Yolanda és millor presidenta que un home com Pedro que està en el focus del conflicte? I si Sumar haguera presentat un home, seria el mateix?

La resposta la té Mónica Oltra. Fa 8 anys, ací al País Valencià ja vam fer aquesta prova. (Ací sempre anem a l’avantguarda). Quan en 2015 Compromís va demanar la presidència de la Generalitat Valenciana, l’arribaren a acusar a ella «d’ambiciosa, insaciable i malíssima». Correren rius de tinta, les xarxes s’inflamaren i la pressió interna va ser demencial. Com s’atrevia, una dona a «arrabassar-li» el poder a un home, malgrat que ell havia tret els seus pitjors resultats i ella els millors? No va poder ser.

Ara, però, la societat ha evolucionat. En aquests 8 anys el feminisme s’ha fet un moviment de masses i les institucions i la societat n’estan impregnades. La paritat als governs, les síndiques a les Corts, la institucionalització de la lluita contra la violència masclista, la perspectiva de gènere als pressupostos, la coeducació, l’urbanisme feminista…

Pot ser per això els mitjans no li presten massa atenció al fet que una dona aspire a la presidència i que la ciutadania haja assumit els postulats feministes més del que sembla. Pot ser que totes les llavors per la igualtat que hem anat plantant, estiguen florint.

Podríem fer un brevíssim ull i analitzar si les preguntes -i les respostes- als debats i entrevistes dels candidats i candidates reflecteixen aquest progrés, aquest feminisme, per esbrinar si tindrem la primera presidenta de l’estat. Preguntes com les de l’àmbit familiar i la conciliació, ja sabeu, això de com fas per ser mare (o pare) i política. O quan s’aborden les propostes econòmiques, observar si es parla de posar les cures al centre, qui parla del PIB i qui de les persones. O qui parla d’escletxes salarials i de criança, de pactes per la coeducació, contra la violència masclista o contra la pobresa.

Podria acceptar que no es done importància a una candidata dona per la normalització que açò suposa i no perquè s’estiga invisibilitzant, si no fora perquè tampoc no es parla massa que el feminisme és la millor eina per combatre el feixisme, igual que no es parla de la importància del valencianisme al congrés.

Perquè en un moment que la societat civil organitzada està mobilitzant-se per demanar a la gent d’esquerres que no es quede a casa i vote, seria un molt bon moment per posar damunt de la taula arguments a favor del vot feminista valencianista, del vot transformador, que pot suposar la diferència entre mantindre els drets aconseguits amb molt d’esforç o veure com patim una regressió distòpica, com en «Handmaid’s Tale» o »Years and Years».

Diu Àgueda Micó, candidata per València al Congrés, que el vot a Compromís-Sumar val doble i crec que és una molt bona forma d’explicar que significa ser feminista i valencianista.

Val doble perquè no hi ha cap més opció per a garantir que els interessos de valencianes i valencians siguen visibles a l’estat espanyol. Baldoví ho ha demostrat sobradament. I val doble perquè des de la mirada feminista és com podrem seguir transformant realment i amb valentia les polítiques públiques, perquè atenguen el que la majoria de les persones necessitem. Per poder seguir treballant per una prosperitat inclusiva, més justícia social i la protecció del territori i les persones.

Per tot això, des de Nexe ens hem sumat a la mobilització que les entitats del País Valencià estan organitzant per al dia vinent 20 de juliol per demanar animar al vot progressista el dia #23j. Perquè ningú no es quede a casa.

Perquè els drets aconseguits en els darrers anys no podem deixar que els destruïsquen, perquè cal defensar-los sempre. Perquè les democràcies se sostenen amb una ciutadania informada i mobilitzada i perquè la gent d’esquerres i demòcrata no podem consentir «Ni un pas enrere». És el moment de votar, el moment de donar suport a qui no consentirà que es normalitze el feixisme al nostre país, però sobretot, és el moment de demostrar que estem del costat de qui millor ens servirà als interessos de les valencianes i els valencians.

Ens veiem als carrers el dia 20 i a les urnes el 23!

Anna Perpinyà Saragossà és secretària general de la Fundació Nexe. És Cap d’Acció Política de Més-Compromís i coordinadora de la sectorial de Dones amb Compromís