CONSTRUÏM EL NOU RELAT PROGRESSISTA PER AL PAÍS VALENCIÀ

Per José Miguel Gadea Benlloch

Les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig d’aquest any 2023 han suposat la pèrdua de l’anomenat “Govern del Botànic”, és a dir, la fi d’un govern de coalició progressista que, amb els seus encerts i les seues errades, portava ja dues legislatures treballant per recuperar el prestigi del nostre país -després d’anys marcats pels casos de corrupció dels governs del Partit Popular-, i tractant de millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes amb polítiques econòmiques buscant el benestar de la majoria i no el benefici d’uns pocs.

Seria molt fàcil quedar-se amb la “satisfacció del treball aconseguit”, al cap i a la fi, no han sigut 8 anys fàcils, ja que parlem que s’ha hagut de fer front a una pèssima herència rebuda i una crisi econòmica, sanitària i social sense precedents per la pandèmia de la COVID-19 i els efectes de la Guerra d’Ucraïna.

Però aquest article no es dirigirà cap a una descripció dels encerts i les errades comeses pel Govern del Botànic i les forces polítiques que el van conformar. Aquest article el que busca és la reflexió de qualsevol lector o lectora, una reflexió sobre el relat que ha de tindre el progressisme, l’esquerra i el valencianisme de cara a una legislatura on el govern de la Generalitat està conformat per la dreta del Partit Popular i l’extrema dreta que encarna VOX.

Aquest article parteix de la premissa del fet que el relat de les forces progressistes valencianes ha fallat i no ha aconseguit anul·lar el relat de les forces de la dreta, per tal és important que entre totes i tots fem possible la construcció d’un nou relat guanyador per a recuperar el govern de progrés l’any 2027.

Per a fomentar que la persona que vaja a llegir aquest article reflexione sobre aquesta qüestió, faré una proposta (dins dels meus coneixements actuals i idees) dels punts a tindre en compte per a construir relat que haurien de traslladar les forces progressistes a la societat valenciana per tal de guanyar de nou a les eleccions de l’any 2027 i superar el relat de les forces de dreta i extrema dreta a la nostra comunitat.

El punt del qual partiré té a veure amb el context de “batalla ideològica” actual entre les forces progressistes i d’esquerra i les forces de la dreta i l’extrema dreta, tant al País Valencià com a la resta de l’Estat Espanyol. Aquesta batalla d’idees i de formes de veure la societat i el país, al meu paréixer es pot organitzar en tres fronts o eixos principals:

-Eix econòmic i administratiu

-Eix polític

-Eix sociocultural

Cal recalcar que aquests eixos estan marcats per dos grans temes de fons, com són la qüestió de gènere i la qüestió de classe.

Una volta es tenen clars els eixos ideològics i els temes de fons, es pot començar a construir un relat políticament potent per tal de, primerament competir el relat establert per les dretes, i finalment tractar que el relat progressista siga l’hegemònic entre els sectors de la societat als que es vol arribar.

No entraré en les mesures concretes, els programes polítics ni les directrius de les forces polítiques progressistes i d’esquerra al País Valencià, perquè són aquestes les que han de tractar aquestes qüestions, debatre i seleccionar de manera democràtica.

El punt amb el qual tancaré aquest text, té a veure en com pense que un relat de caràcter progressista pot començar a construir-se i de la mateixa manera que aquest puga començar a introduir-se en la societat valenciana.

Els principis fonamentals a seguir són: el principi d’igualtat, el principi de participació, el principi de conscienciació i el de transversalitat. Aquests principis serien la guia per a la construcció del relat.

El principi d’igualtat, en aquest sentit concret, es basaria a treballar amb la mateixa dedicació amb la ciutadania urbana i amb la ciutadania dels pobles grans, mitjans o petits, amb independència de si el predomini lingüístic és valencià o castellà. Al final les propostes progressistes i valencianistes no van dirigides (com poden afirmar des d’altres tendències) sols a una ciutadania concreta, van de cara a tot el País Valencià perquè el relat ha de tractar d’entrar igual en la província de Castelló, en la de València i en la d’Alacant.

Sense cap dubte, la qüestió de gènere ha d’estar present i s’ha de tenir especial atenció en què les dones tinguen un paper clau que es mereix un col·lectiu que, a pesar de ser la meitat de la població, ha sigut i és invisibilitzat i minoritzat a la política i a altres espais (sense negar en cap cas els avanços que s’han donat gràcies a totes les que han creat, fomentat i participat del moviment feminista al llarg de la història).

El principi de participació pretén crear espais de participació on puga haver-hi un diàleg proper, eficaç i fluid entre la ciutadania i els representants polítics progressistes. Pense que a voltes estem molt pendents del món digital i de les xarxes socials i oblidem que existeix una gran part de la població que encara rep informació i propaganda per mitjans tradicionals com televisió, ràdio o en format físic. Per això, és important posar atenció a la creació d’espais de participació presencial i facilitar la participació de gent major (parlant de la gent major que per les circumstàncies que siguen no tinguen facilitat per a l’ús de les noves tecnologies) o gent que té accés a mitjans digitals. No cal dir que no s’ha de descuidar les xarxes socials, pàgines web i fòrums digitals perquè aquests siguen fàcils i còmodes com siga possible.

El principi de conscienciació és, segurament, el més difícil de realitzar donat que suposa d’un esforç d’estudi, paciència, pedagogia i coneixements diversos que no sempre són fàcils per a les formacions polítiques ni per a les persones que les integren, i per aquests motius donaria per a molt més estudi i dedicació que un simple apartat.

Aquest principi es basa en el foment de la voluntat de les persones en participar, proposar i expressar les seues opinions. Sembla bàsic, però aquest treball pot fomentar que, amb independència dels debats i les diferències, la persona en concret es puga sentir escoltada i respectada, inclús fer-li tindre consciència que part del seu pensament o creença sobre les forces progressistes estava basada en falsedats o arguments erronis.

Com he explicat, és treball molt difícil i que requereix d’un fort estudi social, però tota contribució a una societat amb més voluntat participativa sempre afavorirà a la democràcia i la llibertat.

El principi de transversalitat té a veure amb la qüestió de classe mencionada anteriorment. Aquest principi té com a objectiu tenir una mirada ampla dels sectors on un relat progressista pot tindre èxit. El més important és tindre un objectiu clar, en aquest cas és que el relat entre a fons dintre dels sectors populars i les classes mitjanes.

La transversalitat, en aquest cas, té un objectiu que és que la majoria social del País Valencià s’identifique o adopte el relat progressista i no el relat de les dretes. Aquest objectiu comporta necessàriament apropar-se a les classes treballadores, víctimes de la precarietat laboral, de la inseguretat en sentit ampli i d’unes polítiques que històricament les han perjudicat, però apropar-se d’igual forma a les classes mitjanes com els petits i mitjans empresaris i comerciants, i altres sectors més professionalitzats. Aquests últims també sofreixen les conseqüències de la mala gestió dels seus impostos, problemes per a competir amb les grans empreses nacionals i transnacionals, entre altres.

Per a finalitzar aquest article, vull reiterar la voluntat que aquest text fomente la reflexió de qualsevol lector o lectora, perquè el futur de que la visió progressista, feminista i de justícia social per al nostre territori, la nostra societat i el nostre país està sols en les mans de totes i tots, per damunt dels carnets i de les petites diferències. Tota aportació per petita que puga semblar ajuda a la construcció del relat, com se sol dir: “Tota pedra fa paret”.

José Miguel Gadea Benlloch és estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració Pública