D’AQUESTA SORTIREM, SI PERÒ, CÓM?

Per Francesc Xavier Molina

Parlar avui dels efectes econòmics de l’actual pandèmia, quan encara no s’han confirmat ni els seus límits temporals ni el seu abast, sembla un exercici arriscat sinó imprudent. Per tant tot comentari o pronòstic ha de considerar-se com una mera temptativa de marcar possibles escenaris futurs. Ara, voldria solament reflexionar sobre la seua potencial magnitud, la seua caracterització i algunes conseqüències previsibles.

El que sembla fora de cap dubte, és la profunditat de l’impacte econòmic de la crisi sanitària. Ja comencen a publicar-se algunes prediccions i quantificacions de l’efecte a nivell macro. Per exemple, Goldman Sachs aventura que l’estat espanyol pot sofrir una davallada en el seu PIB de quasi un 10%, molt semblant a les xifres que donen altres organitzacions com ara IESE Business School que parlen de diferents escenaris segon la durada de la situació de confinament, i que van des d’un mínim de 4% fins a 10% de pèrdua en termes de PIB. A més a més, amb un endeutament de prop de 100.000 milions d’Euros. Encara que com assenyala Guillem López Casasnovas en una entrevista recent, no hi ha problemes de liquiditat, el que sí que pujarà de forma significativa és la prima de risc, la qual cosa farà encarir el propi el finançament del deute públic. Per a dir-ho tot, aquestes mateixes fonts auguren una forta recuperació per al curs vinent, de quasi de la mateixa magnitud de la davallada, la famosa forma de V.

D’altra banda, la recessió econòmica, serà sobrevinguda per un shock extern i alié, que impacta sobre els mercats, les empreses i les indústries, i per tant, serà una crisi no provocada per la dinàmica interna del sistema econòmic. Això, marca una diferència important respecte a anteriors crisis. Per dir-lo d’altra manera, ens estalviem el diagnòstic de les causes, amb la temptació conseqüent de donar com vàlid, l’estat de coses previ a la crisi.

En segon lloc, és una crisi global i simultània. Per tant, sense diferències comparatives entre economies nacionals o regionals. En termes de competència en els mercats internacionals, en principi, no hi ha zones amb avantatges comparatius.

Per últim, la crisi tindrà un impacte desigual entre els sectors econòmics. De moment, sembla que afectarà de forma més intensa als serveis, que no a la manufactura, i que, fins i tot, excepcionalment alguns sectors o subsectors es veuran reforçats com ara la distribució alimentària, els transports, o alguns sectors relacionats amb l’àmbit sanitari.

En termes d’economia valenciana, la crisi tindrà un efecte directe sobre la producció i les vendes en molts sectors, on l’activitat col·lapsarà parcialment o totalment durant l’emergència per la interrupció de la cadena de subministrament, per la caiguda de la demanda per la incertesa i el canvi del patrons de consum. El cas valencià presenta una major variabilitat entre els valors màxims de baixada i de pujada, atenent el que va passar en la crisi anterior.

Un punt important que cal remarcar és el fet que, encara que la crisi no s’ha generat dintre del cicle econòmic, no vol dir que puguem pensar en una restauració més o menys exacta de la situació anterior després d’un període de temps.

Presentem ara, algunes consideracions sobre els escenaris possibles previstos, que poden significar canvis més a menys significatius en l’estructura econòmica valenciana.

1.-La crisi actuarà com una mena de test d’estrés, sobre unes indústries i sectors que en alguns casos ja pateixen problemes i que la situació actual pot accelerar el seu desenllaç. Hi poden haver moltes empreses amb aquesta situació. Per exemple, el sector de l’automòbil, tan important per a l’economia valenciana, estava ja condemnat a una seua reestructuració. De fet, són conegudes les decisions prèvies de la Ford, tot just abans de la crisi, que ara es podem precipitar.

2.- Una segona consideració, té  a veure amb l’impacte asimètric de la crisi. Els serveis, en contrast amb la indústria, presenten menors barreres d’entrada i sortida, la qual cosa farà que tant la davallada com la previsible recuperació siguen més accentuades. Podem assistir a un impacte més intens en les setmanes vinents.

3.- Un cas particular és el sector turístic valencià que es veurà afectat per la contracció d’una demanda particularment sensible a percepcions i qüestions psicosocials, ara relacionades amb la seguretat sanitària, que com és sabut perduren en el temps.

4.- D’altra banda aquesta crisi ressalta el paper de les noves tecnologies, en particular de les TICs. Estem assistint aquests dies a una inversió i esforç molt gran per adaptar totes les infraestructures de coneixement i comunicació per substituir la presencialitat. Aquesta mobilització de recursos farà que, més que tornar al punt anterior, donarà un paper encara més estratègic a aquestes tecnologies, amb implicacions en els processos de digitalització, d’automatització en l’àmbit laboral, etc. No és tema nou, però la crisi pot accelerar també aquest procés. Caldrà examinar tots els programes encetats pels sectors i empreses valencians, des d’aquesta perspectiva.

5.- Una qüestió no menor que la crisi sanitària ha ficat en evidència són les ineficiències del mercat i les limitacions de l’oferta pública en alguns serveis socials. Tot l’àmbit del denominat tercer sector s’ha vist sacsejats per la seua fragilitat enfront de la crisi. També era una qüestió sabuda, però ara serà més complicat obviar-la. En general, encara que potser prematur afirmar-ho, els aspectes de sostenibilitat social entren en més força en les nostres prioritats.

6- El previsible creixement del dèficit de l’estat, pot afectar el fiançament valencià, per exemple posposant l’aplicació del nou model de finançament. Pot existir la temptació de fer perdurar el procés de centralització, que l’estat d’alarma ha justificat de manera provisional.

En definitiva, l’impacte econòmic de l’actual crisi, serà important i la situació no tornarà a ser la que era abans. El que la corba siga més una V o una L, depèn de la nostra de resiliència territorial, la nostra capacitat d’adaptació i diversificació. Res de nou, són coses que depenen de la capacitat d’innovació, la gestió del coneixement, les estratègies de cooperació, de les estructures interempresarials de les nostres indústries i les empreses. En altres paraules, a la sortida de la crisi sanitària, haurem d’aprofitar alguns dels esforços fets, haurem d’abordar de forma prioritària els processos tecnològics, haurem de tindre una concepció més social de l’economia, dins d’una identitat valenciana ferma, perquè tot això ens donarà una major resiliència com a territori.

Frances Xavier Molina Morales és coordinador del Lab d’Economia de la Fundació Nexe i professor catedràtic a la Universitat Jaume I