¿Decisions autònomes o deterministes? Els processos d’isomorfisme a l’adopció de les polítiques de transparència als ajuntaments d’Alacant i València

Per Gonzalo Pardo Beneyto

La paraula transparència a l’àmbit públic és com un “mantra” que als últims anys ha entrat a les nostres vides i dels empleats públics amb una força inesperada. Aquest mot s’ha convertit tant en una filosofia militant i -en casos ben senyalats- en una “fashion management” més (Abrahamson, 1996). De fet, la necessitat de nodrir a la ciutadania d’un flux d’informació pública de qualitat és una de les eines fonamentals per a poder combatre la corrupció (Belmonte, 2014). Sense cap dubte, els ajuntaments valencians han participat d’aquestes dinàmiques i s’han convertit en actors d’interès al respecte.

Per això, és necessari comparar l’actitud i l’aptitud dels ajuntaments més grans de la Comunitat Valenciana com són Alacant i València en base a la transparència,  tenint en compte les distintes puntuacions obtingudes al Ranking elaborat per Transparència Internacional durant el període 2008-2017. Som conscients de la dificultat metodològica d’utilitzar aquest tipus de dades, ja que tant els ítems com les puntuacions s’han anat adaptant a les necessitats de l’Organització No Governamental.

No obstant i en referència a aquestes dades, pensem que, com a científics socials, hem de plantejar-se una sèrie de qüestions que ens ajuden a esbrinar com les institucions es tornen militants de la posada en marxa d’aquestes polítiques. En base a açò podem plantejar la següent: Són les decisions preses a les institucions un reflex de la voluntat absoluta dels polítics i gestors públics o pel contrari aquestes són fruit d’una sèrie de processos latents i que els afecten per igual?

La importància del neo-institucionalisme: isomorfisme i legitimitat

Hui per hui, trobem que les institucions de naturalesa pública estan immerses en diferents processos de canvi que les envolten, les transformen i, de vegades, tenen efectes inesperats -inclús negatius- per a les seues organitzacions. De fet, podem afirmar des d’àmbits connexos com la Sociologia, la Teoria de l’Organització i la Ciència Política que l’entorn al qual se situen els actors públics determina i retroalimenta les seues dinàmiques de canvi i organització (Pardo Beneyto, 2018).

Una de les visions més lúcides sobre aquest tema la trobem al Neo-institucionalisme Sociològic, enfocament plural de les ciències socials que posa l’accent a elements tan importants com l’organització, l’entorn i els aspectes socioculturals, entre altres. Per a aquesta concepció, les institucions importen i per això ens nodreixen d’un marc teòric privilegiat per a poder entendre els canvis que es produeixen a les institucions de caire públic (March i Olsen, 1986).

Al primer concepte que hem de fer referència, dins d’aquesta percepció, és l’isomorfisme que pot definir-se com el procés d’estandardització que es produeix entre organitzacions i que ve definit per forces de distintes procedències.  Per això, parlarem d’isomorfisme coercitiu en el cas que vinga produït per les constriccions que produeixen les institucions a través de l’aprovació de legislació i d’instruments de càstig per a l’incompliment. Així mateix, definirem com a Isomorfisme Normatiu al paper que tenen els professionals d’un sector a la difusió de pràctiques pròpies de la professió i de les innovacions. Per últim, qualificarem d’isomorfisme mimètic a l’adopció de tècniques d’altres institucions per combatre la incertesa (DiMaggio y Powell, 1983).

Així, un element molt important d’aquestes dinàmiques és la legitimitat (Meyer y Rowan, 1977) que es pot entendre com l’acceptació per part de la ciutadania de l’acció de la societat d’una institució que s’ajusta a les seues normes, els seus valors, les seues creences, així com a les construccions de tipus cognitiu (Suchman, 1995).

A partir d’a aquest senzill marc teòric analitzarem les principals dades d’ambdues institucions.

Principals dades de l’estudi

En primer lloc, hem de tindre en compte que els ajuntaments d’Alacant i València han seguit una recepta molt similar a la solució que dóna l’article 10 de la Llei 19/2013 de Transparència i Bon Govern a l’Administració General de l’Estat i és que han implementat un portal de transparència a les dues pàgines web. Aquest recurs està encaminat a centralitzar tota la informació de la seua pàgina web i facilitar la seua consulta. També, podem afirmar que ambdós consistoris van començar els seus esforços per a la seua construcció durant l’any 2015, en línia a la vacatio legis de la pròpia norma.

Els indicadors que formen la informació d’aquests portals estan, certament, marcats per les motivacions dels seus governants. L’Ajuntament de València va aplicar una forma híbrida entre els requisits legals i les prescripcions de Transparència Internacional Espanya i el d’Alacant es va fixar a la forma d’aquests últims. Així, mentre que el primer només tenia com a interés complir amb les prescripcions legals, el segon havia de combatre un deteriorament de la seua legitimitat pels seus casos de corrupció. No obstant això, el consistori de la capital del Túria va unir la implementació d’aquests requisits legals amb el seu pla per la implementació de la filosofia de les Smart Cities.

Com a evidència numèrica del que hem afirmat anteriorment, hem de fer referència a l’evolució de la puntuació representada al gràfic 1.

Com es pot comprovar, l’any 2017 és l’únic al qual les dues institucions superen la mitjana espanyola; no obstant això, l’Ajuntament d’Alacant també ho va fer en 2008 i 2009. També, s’ha de destacar que la capital de l’Alacantí sempre ha tret una major puntuació que el de València, a excepció de l’any 2014. El motiu d’aquesta situació és que l’Ajuntament de València va començar a participar en l’elaboració del rànquing a partir de 2014.  Aquest canvi d’actitud s’explica per dues raons: 1) La necessitat del govern municipal de legitimar la seua posició i la seua acció política per l’aparició de casos de corrupció que podien posar en dubte al mateix govern municipal i, 2) els treballs previs existents per a la implementació del portal de transparència (Pardo Beneyto, 2018).

Així mateix, l’Ajuntament d’Alacant va sofrir una davallada a la seua puntuació els anys 2010 i 2012, encara que, amb l’aparició de la Llei de transparència, la tendència canvia i, el 2014, l’Ajuntament de València va incrementar la seua puntuació en 50 punts respecte a l’anterior rànquing, fins a situar-se als 81,3, mentre que el 2017 va obtindre 90 punts. En canvi, l’evolució de l’Ajuntament d’Alacant va ser una miqueta més sostinguda, arribant a la puntuació màxima, l’any 2017.

Consideracions finals

Per últim, només ens queda donar resposta a la pregunta que hem plantejat a l’inici d’aquest breu estudi i és que els processos d’isomorfisme marquen les pautes i les decisions dels responsables polítics d’ambdues institucions. Encara que, donada la brevetat d’aquest estudi i les problemàtiques metodològiques, hem de ser cauts amb la seua generalització.

En primer lloc, els dos consistoris posaren en marxa un portal de transparència seguint les pautes marcades per al govern central, situació que ens fa afirmar que existeix, en quant la forma, l’isomorfisme mimètic respecte a les polítiques de transparència. Així mateix, podem comprovar que només es va reaccionar amb l’aparició de la legislació sobre transparència i la seua entrada en vigor. Per tant, l’isomorfisme coercitiu va ser una de les causes fonamentals per a l’adopció d’aquestes mesures. A més a més, els ajuntaments estudiats aplicaren en major o menor mesura els indicadors prescrits per Transparència Internacional, situació que ens fa pensar que existeix certa mena d’isomorfisme normatiu.

Per últim, el marge dels decisors públics el podem trobar amb l’interés que van mostrar a l’Índex de Transparència Internacional i la seua col·laboració i és que mentre que a l’Ajuntament d’Alacant la publicació de dades era una estratègia de supervivència i de generació de legitimitat, a València no es percebia com tal. És més, aquest últim consistori va unir la necessitat legal amb els desitjos d’implementar una estratègia d’Smart Cities.

Per tant, si bé és cert que a l’àmbit polític-administratiu la presa de decisions públiques és discrecional, aquesta -per sort o per desgràcia- ve influïda de forma directa pels processos d’isomorfisme i la influència de l’entorn.

Bibliografia

Abrahamson, Eric. 1996. “Management Fashion”, Academy of Management Review, 21(1): 254-285.

Belmonte, I. 2014. “La transparencia, el buen gobierno y la rendición de cuentas” en José M. Canales y Jose J. Sanmartín (eds.) Introducción a la Ciencia Política. Madrid: Universitas.

DiMaggio, Paul J. i Walter W. Powell. 1983. “The iron cage revisited: institutional isomorphism and collective rationality in organizational fields”, American Sociological Review, 48(2): 147-160.

March, James G. i Johan Olsen. 1984. “The New Institutionalism: Organizational Factors in Political Life”, American Political Science Review, 78: 738-749.

Meyer, John W. i Brian Rowan. 1977. “Institutionalized Organizations: Formal Structure as Myth and Ceremony”, American Journal of Sociology, 83(2): 340-363.

Pardo Beneyto, Gonzalo. 2018. La modernización de la administración local municipal. La innovación y la reingeniería de procesos en los ayuntamientos de Alicante y València (2001-2016). Canales Aliende, José M. (dir.), Universitat d’Alacant, Sant Vicent del Raspeig.

Suchman, Mark S. 1995. “Managing Legitimacy: Strategic and Institutional Approaches”, The Academy of Management Review, 20(3): 571-610.

Transparencia Internacional. 2018. Transparencia Internacional. Disponible a la web: https://transparencia.org.es [Consulta: 01 de juny de 2018].