DIAGNÒSTIC I PROPOSTES PER AL MODEL DE CREIXEMENT ECONÒMIC VALENCIÀ

La Fundació Nexe va presentar el passat dijous dia 16 de setembre, el número 14 de la col·lecció Demos: El model de creixement econòmic valencià. Es tracta d’una obra elaborada pels professors del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, José Ramón Ruiz-Tamarit, María José Murgui-García i Antonio Cubel-Montesinos. Tant l’obra com els autors pertanyen al Lab d’Economia de la Fundació Nexe.

Per a contextualitzar, el model de creixement econòmic valencià és el principal instrument al nostre abast quan volem aproximar-nos, des d’una perspectiva macroeconòmica, a l’estudi de les llargues fases de desenvolupament observades en les economies reals. Aquesta ferramenta facilita l’explicació sintètica de complicats processos econòmics. Al document del Demos 14 es fa un estudi i anàlisi del model de creixement econòmic valencià, tot apuntant les principals problemàtiques en un estudi històric i aportant propostes de millora a partir de mecanismes alternatius i de diferents models de creixement econòmic. A la presentació de la publicació, de la mà dels autors, poguérem aprofundir en tots aquests eixos centrals.

A la taula de presentació es va comptar amb la presència dels tres autors i va estar moderada i presentada per María Luisa Alamá Sabater, membre del Lab d’Economia de la Fundació Nexe i professora de la Universitat Jaume I. Entre el públic es trobava el secretari autonòmic d’Hisenda, Francesc Gamero i el degà de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, Francisco Muñoz.

La sessió, amb quasi una cinquantena d’assistents, es va iniciar en tocar les 19.15h de la vesprada amb una breu introducció sobre la missió i els objectius de la Fundació Nexe, com també exposant breument l’estructura per Labs i les col·leccions de publicacions amb què compta l’entitat. Alamà va assenyalar en aquesta intervenció inicial a més que l’estudi “situa l’economia valenciana al lloc que li pertoca i discerneix els motius pels quals ha quedat endarrerida respecte de la mitjana espanyola”. Posteriorment va donar pas a les intervencions dels autors per poder desgranar amb el públic els eixos més importants del Demos 14.

El primer dels autors a intervindre fou Ruiz-Tamarit comentant, d’acord amb el document, la suma de les visions d’un historiador econòmic, macroeconomista i un teòric del creixement en cerca de tres objectius: “comprendre la mecànica subjacent del creixement, obrir noves línies de recerca i plantejar un nou debat sobre la nostra economia”. Per la seua part, Cubel va assegurar que el model econòmic “és la conseqüència del model de creixement” i que aquesta premissa ha estat la base del treball presentat i desenvolupat en el Demos 14 de la Fundació Nexe.

Finalment, Murgui-García va posar diversos exemples d’indicadors de l’endarreriment de l’economia valenciana. Entre altres, el PIB per càpita valencià, que era en 2019 de 22.145€, mentre que la mitjana espanyola es situava en 25.388€. “Des de fa quatre dècades ens estem allunyant de les economies més dinàmiques, i el diferencial en 2018 ja era de 12 punts percentuals respecte de l’espanyola, i és que les xicotetes diferències de les taxes de creixement, en ser sostingudes en el temps, generen grans diferències quant als nivells de benestar”. Tot seguit va apuntar que “la nostra hipòtesi és que la pauta de creixement a llarg termini ha estat un model on la producció final es basa en l’ús intensiu del capital natural, del conjunt d’actius mediambientals que generen un flux de béns i serveis per a l’activitat econòmica i humana”.

Per a Murgui-García, i acord amb les premisses de la publicació, l’economia valenciana actual és “bàsicament, predadora, perquè tots els sectors de forma generalitzada aprofiten d’aquesta manera el capital natural, que s’aprofita com a base per a créixer, i eixa sobreexplotació suposa un impediment per al creixement sostingut i sostenible, i un perjudici per al benestar dels valencians”.

Per a concloure, es va posar negre sobre blanc per plantejar propostes d’actuació per al futur. Els autors suggereixen, a curt termini, incidir sobre l’actual model de creixement, corregint les ineficiències de l’ús dels actius mediambientals, gestionant els drets de propietat individual o comunal, implantant noves normes d’obligatori compliment amb mecanismes de control i supervisió, i d’altra banda, amb una regulació amb impostos que modifiquen els preus relatius. Quant al llarg termini, el treball proposa avançar cap a un nou model de creixement basat en l’ús del capital humà i la tecnologia, introduint entre altres una reforma fiscal que mire de corregir externalitats mediambientals complementada amb un programa de fiscalitat verda.