DIVERSITATS HOMOGÈNIES

Per Idoia Arreaza Aguilera. Publicat el dia 6/05/2023 a Nós Diario

La ultradreta de Vox saltava a la graella de notícies per haver fet un còpia i enganxa del programa electoral, replicant el mateix – a excepció del nom, faltaria més- per a tots els municipis en els quals concorren a les eleccions del 28 de maig, i amb el lema cuida lo tuyo. Lo tuyo probablement és una platja en Xàtiva- ja vam tindre velles glòries que prometien platges en Xàtiva- o l’ampliació de línies d’un metro inexistent en Algemesí. Ves tu a saber.

Semblava obvi, com que la terra és redona, que cada municipi es caracteritza a través d’unes particularitats i necessitats concretes que requereixen mesures diferenciades per a cada cas. Però en època de negacionismes, no podem assumir res com a obvi. Anotem en lletra clara: la terra no és plana i els municipis no són homogenis.

Ens trobem, doncs, amb una situació berlanguiana. Els més de tres milions d’habitants del municipi més gran de l’Estat espanyol i els habitants del municipi més xicotets al qual concorre Vox als pròxims comicis comparteixen programa electoral. Els habitants de municipis de costa i els habitants de municipis d’interior, també. Els que tenen problemes de superpoblació i els que tenen problemes per falta de població, també. Els que compten amb diferents grups generacionals, i els que tenen dificultats per envelliment extrem de la població, també. Els que reben diàriament un al·luvió d’avions i creuers, i els que no, també. Ens hem fet una idea, però vaja, podríem inserir qualsevol comparació que ens il·lustrara com de desbaratada és la situació. Alguns estan d’enhorabona, com els il·licitans que s’han trobat amb un metro que no tenien i al que inclús li ampliaran les línies. Vist així, l’adjectiu berlanguià es queda curt. Note’s la ironia.

La pregunta és: què hi ha darrere d’aquesta nefasta evidència? Desinterés? Falta d’implantació municipal que permeta desenvolupar programes específics? O una estratègia perquè parlen mal, però que parlen.

Probablement és una conjunció de factors. Bé és cert que moltes formacions polítiques estableixen un programa marc per a les seues marques municipals, però ho fan de forma interna i amb el compromís de què els respectius partits locals s’encarreguen de conéixer les seues realitats concretes i adaptar estos textos. En el cas de Vox no és aquest el propòsit; pots generar el teu propi programa electoral ja fet i redactat introduint el nom del teu municipi directament en una pàgina web creada a propòsit per a la missió, però no com a programa marc. Es tracta d’un programa únic que homogeneïtza els problemes i especificitats de tots els municipis que compten amb llista de Vox – llistes que, per cert, s’han vist incrementades en un 260% respecte de 2019-. Este programa conjunt s’estructura a partir de huit eixos com són cultura, economia, família, seguretat, habitatge, temps lliure, comerç local i serveis socials; i baix el lema cuida lo tuyo. Què és lo tuyo, per cert? La platja en Sòria? Huit eixos que, d’altra banda, es queden més bé escassos si han de ser el full de ruta de quatre anys de govern, especialment en municipis de major densitat poblacional.

La falta d’interés en el municipalisme és òbvia. La falta d’implantació també ho és. I el que parlen mal, però que parlen, ni es discuteix. És una de les estratègies recurrents en l’extrema dreta, més encara quan els seus pronòstics no són tan bons com s’esperava a principi de les actuals legislatures autonòmiques i estatals i mandats municipals.

Siga com siga, la realitat és preocupant. Molts dels municipis als quals concorre Vox en les pròximes eleccions tindran representants ultradretans ocupant regidories en oposició i, el que és més greu encara, en govern. No és sols alarmant per les seues posicions ideològiques, ho és també per la manifesta falta de preocupació i de propostes reals per a millorar la vida de les persones durant el pròxim mandat. Una altra obvietat, realment.

En moments de creixent desafecció política, juga a la contra que la ciutadania senta que el nivell de govern més pròxim – el municipal- està sent capolat amb fets que traspassen la frontera del que és qüestionable pel que fa a la ideologia. O no traspassen, van de la mà. Comprendre, contemplar i gestionar diversitats mai ha estat l’eix de rotació de l’extrema dreta. I si el problema és que mentre que la terra gira ells s’han quedat ancorats?

Idoia Arreaza Aguilera és doctoranda per la Universitat de València i membre del Lab de Democràcia i Participació de la Fundació Nexe