EL REQUISIT LINGÜÍSTIC I L’ADMINISTRACIÓ VALENCIANA

Per Nathalie Torres-Garcia

Quan es parla de requisit lingüístic, se solen citar la Constitució de 1978, l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament de Valencià, normalment per aquest ordre. Quasi mai, però, es fa referència a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre), que disposa, en l’article 56.2 que «Les administracions públiques, en l’àmbit de les seues competències, hauran de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per a cobrir els llocs de treball en les comunitats autònomes que gaudisquen de dues llengües oficials».

Això és el que el Consell de la Generalitat va fer en l’articulat del projecte de Llei de la Funció Pública Valenciana, un text que no va ser aprovat per Les Corts fins a la primavera de 2021. Per primera vegada, 38 anys després de l’aprovació de la Llei d’Ús, el projecte de llei incorporava les competències lingüístiques en valencià com un dels requisits generals de participació en l’accés a la funció pública (art. 62.1.g): «Acreditar la competència lingüística en els coneixements de valencià que es determine reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents».

També garantia els drets lingüístics de les ciutadanes i dels ciutadans en la seua relació amb l’administració pública, fixant els principis d’actuació del personal empleat públic, la conducta del qual «es basarà en el respecte dels drets fonamentals i les llibertats públiques, i evitarà qualsevol actuació que puga produir una discriminació per raó de naixement, origen racial o ètnic, gènere, orientació sexual, religió o conviccions, llengua, opinió, discapacitat o diversitat funcional, edat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social» (art. 98.4). 

Igualment, entre les obligacions d’aquest personal, el projecte introduïa la de «Conéixer les llengües oficials de la Comunitat Valenciana en els termes que es determinen reglamentàriament i garantir a la ciutadania l’exercici del dret a utilitzar-les en les relacions amb l’Administració autonòmica» (art. 99.5).

En definitiva, l’acreditació dels coneixements de valencià en els processos selectius per a ingressar en alguna administració pública valenciana esdevenia la garantia per a fer efectiu el dret de les persones a parlar en valencià (o castellà) en les seues relacions amb l’administració, i també a ser atesos en valencià (o en castellà) pels funcionaris públics.

Una vegada aprovada la Llei, la disposició final tercera fixava en un any el termini per al desplegament reglamentari de la llei, és a dir, per a la incorporació efectiva del requisit lingüístic en les proves d’accés a la funció pública, que s’hauria d’haver produit fa mig any, però que no ha sigut possible fins fa pocs dies. En concret, el dia 28 de novembre, les conselleres Raquel Tamarit (Educació) i Gabriela Bravo (Administració Pública) anunciaren l’acord que concreta els coneixements de valencià en relació amb els nivells funcionarials i també els mecanismes per a adquirir i acreditar aquests coneixements.

Sobre l’àmbit d’aplicació, la Llei opera en l’administració de la Generalitat, les administracions locals (ajuntaments i diputacions), les universitats públiques (personal d’administració i serveis) i els organismes públics i consorcis adscrits a la Generalitat. En queden fora l’educació i la sanitat, que es regulen per les seues pròpies normatives. En el cas de l’educació, fa anys que els ensenyants han d’acreditar la capacitació lingüística per a l’exercici de la docència. No és així en el cas de sanitat, on el coneixement del valencià és un mèrit i no un requisit; sense dubte, una assignatura pendent no menor en un àmbit en què, en els últims mesos, s’han produït nombrosos casos de vulneració dels drets lingüístics dels pacients. 

Per aquest motiu, Compromís va registrar una proposició no de llei (PNL) per a demanar al Govern de l’Estat la modificació de la Llei General de Sanitat, en concret, de l’article 10.1, que recull els drets que assisteixen els pacients en la seua relació amb les administracions públiques sanitàries. Una relació que s’ha de donar en condicions d’igualtat efectiva de totes les persones pel que fa «a la seua personalitat, dignitat humana i intimitat, sense que ningú puga ser discriminat pel seu origen racial o ètnic, per raó de gènere i d’orientació sexual, de discapacitat o de qualsevol altra circumstància personal o social». El reconeixement dels drets lingüístics és, per tant, una reclamació justa que evitaria casos indesitjats com els que, per desgràcia, hem conegut en els últims temps. 

Sobre l’acreditació en valencià, la Llei de Plurilingüisme preveia el desplegament d’un decret específic per a determinar-la una vegada finalitzades les etapes d’ESO i Batxillerat. En el primer semestre de 2023 està prevista l’entrada en vigor d’un decret d’homologació per estudis a través del qual l’alumnat que finalitze l’ESO tindrà acreditat un nivell B1 de cada llengua oficial. Per la seua banda, l’assoliment del Batxillerat, acreditarà un nivell B2 de cada llengua oficial. En el cas del Batxillerat, a més, des del curs 2021-2022 l’alumnat que supere l’assignatura de valencià amb una nota mínima d’un 7 en cada curs, obtindrà el nivell C1 de valencià. D’aquesta manera, el programa plurilingüe contribueix a prestigiar els coneixements de valencià del nostre sistema educatiu i a facilitar l’accés a la funció pública valenciana dels nostres estudiants, independentment de la comarca que siguen i de la llengua que parlen.

Una funció pública, convé recordar-ho, afectada per un envelliment del personal que només es pot solucionar amb la incorporació d’aquests joves, garantia del relleu generacional i de la modernització de la nostra administració pública. Però, sobretot, imprescindibles per a fer una administració valenciana més respectuosa amb totes les ciutadanes i ciutadans valencians, que ens mereixem un tracte igual i just independentment de la llengua que parlem.

Nathalie Torres-Garcia és Diputada de Compromís a Les Corts Valencianes