IGUALTAT MENSTRUAL

Per Marta Baeza i Lloret

Sovint parlem de drets, de protegir-los i defensar-los, de garantir-ne per blindar a les persones i millorar la seua vida; però poc en parlem dels drets de les persones menstruants.

Assumim com a drets de les dones el dret a l’avortament, el dret a vot, el dret a gaudir de baixes per maternitat, el dret a ser mare o no ser-ho, el dret a treballar i molts més, però no parem dels drets menstruals. No sabem que suposa garantir aquests drets a totes les persones que menstruem i molt pitjor: no sabem que suposa no garantir aquests drets.

No garantir aquests drets implica augmentar la pobresa menstrual, que són les situacions que es produeixen quan la situació econòmica d’aquestes no ens permet accedir a productes adequats d’higiene. A més a més, no garantir els drets menstruals influeix també en fer més gran encara la desigualtat de gènere, que l’escletxa econòmica i la pobresa econòmica siguen encara major i que es desatenga la salut. És inacceptable que el nivell de salut menstrual depenga de la capacitat econòmica de cada persona, que depenent del teu nivell d’ingressos pugues o no pugues atendre a la teua salut menstrual. Des de la societat civil i les institucions s’ha d’avançar en la consecució de la igualtat pel que fa a la salut sexual de les dones i per reduir, si no eliminar, la pobresa menstrual i açò es fa legislant. Legislant que els articles de primera necessitat, com ho són aquests, tinguen un IVA superreduït i no del 10% com ho tenen actualment. És inacceptable que medicaments com els que es venen per a tractar la disfunció erèctil masculina tinguen un tipus de gravamen més baix que els productes d’higiene femenina, necessaris per a garantir la salut menstrual. Per què garantir l’accés a productes d’higiene menstrual adequats és una qüestió de salut i justícia social.

Considerar articles de luxe els productes d’higiene íntima com ho són les compreses, tampons i copes menstruals, incrementa la discriminació entre les persones que menstruen i les que no. I no pot ser que la menstruació supose una discriminació econòmica cap a la dona, pel simple fet de ser-ho i que, a més a més sumem el fet ambiental. En un sistema en què l’actual model consumista d’un sol ús genera milers de tones de residus que acaben creant muntanyes de residus no reciclables, apostar pel medi ambient és apostar per la cosa sostenible i pel futur, és legislar per a les persones. A un món en estat d’emergència climàtica hem d’apostar i assumir com a pròpia la responsabilitat d’abordar la crisi ecològica i el canvi que siga necessari per no abocar el món a un futur pitjor. S’ha de legislar amb l’eix transversal del feminisme i l’ecologisme caminant cap a un model de reduir, reutilitzar i reciclar on la sensibilització i l’educació siguen eixos fonamentals.

I educar, educar i educar. A totes i cada una de les persones siguen grans o menudes; educar a casa i als centres. Educar per sensibilitzar i trencar tabús.

I des del sistema educatiu valencià s’aposta i es treballa en aquesta línia: per sensibilitzar, trencar tabús i construir un món just i igualitari, des de la innovació educativa apostant per novetats al currículum. El curs 2022-2023 serà la primera vegada que s’incorporen al currículum hores per a projectes interdisciplinaris, des de primer de primària a tercer d’ESO, un espai de temps de qualitat perquè els centres educatius puguen desenvolupar projectes educatius que normalment acabaven quedant al marge. Nous espais on poder desconstruir mites i masculinitats, on treballar les relacions afectives-sexuals, on fer projectes que trenquen els tabús sobre les dones i els cossos; espais on tractar la crisi ecològica i el model actual de consum forassenyat. Grans tasques que estan modernitzant el sistema d’educació valencià des d’uns espais de qualitat on treballar els temes transversals que sempre queden a la perifèria de l’aprenentatge.

Apostant per donar recursos a la comunitat educativa com ho és la guia d’educació sexual integral per a l’educació primària i la guia d’educació sexual integral per a l’educació infantil. On s’aposta per una educació completa i transversal, una educació integral on s’acompanya en tot el seu creixement a la infantesa i joventut, sense deixar de costat la sexualitat i l’afectivitat, que són elements bàsics en la configuració de la nostra identitat. Perquè desmentir la sexualitat de l’alumnat no la fa esfumar ni d’esvanir-se: la converteix en un tabú, que s’alimenta de temors, dubtes, incerteses, expectatives irreals i canals d’informació molt poc contrastats. Treballant des de les etapes d’infantil, on tot comença, els descobriments propis, del món, de l’entorn, passant per les etapes de primària on es desenvolupa l’esperit crític i on es pot ajudar a fer que la veu de les xiquetes i els xiquets es faça poderosa davant de la societat patriarcal i hipersexualitzada. En definitiva, facilitar els mecanismes a totes les xiquetes i xiquets per a descobrir com volen viure la seua sexualitat des de la felicitat, la llibertat, des de la salut i el respecte i per damunt de tot, sense cap mena de violència.

Amb aquestes innovacions en el sistema educatiu valencià, amb materials i amb una aposta ferma per desmentir mites i construir una societat més lliure, ens trobarem. Ens trobarem amb iniciatives com la ILP Tres Voltes Rebel que té com a objectiu acabar amb la desigualtat econòmica de les persones menstruants a l’hora d’adquirir productes per a la regla, sumant la visió ecològicament sostenible. Ens trobarem a la nova Llei Valenciana d’Igualtat de Gènere, una llei innovadora i ecofeminista que és una aposta ferma per feminitzar la societat valenciana. A aquest avantprojecte s’inclou un article per a estratègies de sensibilitat i educació menstrual, on es legisla que es faran campanyes de sensibilització i educació en aquesta matèria destinades a tota la comunitat educativa i que la Conselleria competent en matèria d’educació assegurarà el repartiment periòdic en els centres educatius, de productes de gestió menstrual, prioritzant aquells que siguen sostenibles mediambientalment.

Ens trobarem en mesures com les de l’Ajuntament de Castelló i de Borriana, i pròximament a l’Estat espanyol, on es reconeixen permisos per a les treballadores que ho necessiten. Perquè no és just haver de disposar de dies de vacances o lliure disposició per tindre dolors, regles intenses o ovaris poliquístics. Açò suposa una desigualtat de gènere que s’ha d’erradicar i s’erradica pensant en les persones i com millorar la vida de totes i cada una de nosaltres.

Perquè hem de construir un món on es protegeixen i es blinden els drets a totes i de totes les persones, un món on es treballe dia rere dia per millorar la vida de totes i cadascuna de les persones i açò també és fer-ho amb relació als drets de les persones que menstruen, no ho hem d’oblidar. Sensibilitzar és imprescindible per canviar els models de consum i per crear un món més just i igualitari.

Marta Baeza i Llorent és graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública per la Universitat  de València, i màster universitari en Gènere i Polítiques d’Igualtat. Ha estat implicada en diverses entitats que defensen i promocionen el valencianisme. Actualment és membre del Consell Nacional de l’ACV Tirant lo Blanc