LA CAMPANYA ELECTORAL CATALANA: SEDUIR ELS INDECISOS AMB CONTINGUTS MEMORABLES

Per Teresa Ciges

Mascaretes i distància de seguretat, sí, però no una campanya tan atípica com molts auguraven. La cursa electoral catalana ha sigut diferent, marcada per estrictes mesures sanitàries per fer front a la pandèmia, però els equips de campanya han treballat de forma molt més habitual a com s’havia imaginat inicialment. Els actes multitudinaris han deixat pas a cadires buides entremig, inscripcions prèvies i emissions en directe. També una reducció de les famoses passejades de candidats per mercats i carrers concorreguts (tot i que no han desaparegut). I possiblement, la diferència més abismal ha sigut la impossibilitat del contacte amb la gent.

Hi ha un concepte molt encertat de Xavier Peytibi, que parla de les campanyes connectades: “el que es fa a la xarxa té visibilitat al carrer, i el que es fa al carrer té visibilitat -en forma de continguts- a la xarxa (…) Perquè la ciutadania no diferencia entre on i off. S’informa, conversa, decideix al carrer i a la xarxa.” I podem afirmar que la campanya electoral catalana, que s’esperava més digital del que ha sigut, ha estat connectada, amb més o menys encert segons la força política. Segons apunta Peytibi, en una campanya no s’ha d’eixir a buscar vots, sinó a buscar relacions i converses, perquè les converses generen memorabilitat. Justament això és el que alguns partits han tractat d’explotar en l’àmbit digital, ja que la situació sanitària dificultava establir relacions. I hem vist com a través d’Instagram, partits com En Comú Podem, Esquerra Republicana i Ciudadanos han cercat la interacció amb els seguidors a través de les diferents funcionalitats que ofereixen les stories (enquestes, preguntes, etc).

També hem vist altres apostes per impactar en l’electorat indecís, i crear continguts memorables, que deixen empremta i que després, a l’hora de triar a qui votar, l’elector trie una força política concreta. Per això, hi ha partits que han llançat cançons (CUP, En Comú Podem i Ciudadanos), per aprofitar la música com una potent eina de comunicació política, que impacta, deixa empremta i si és enganxosa, pot fer que la gent faça de prescriptors de l’opció política. També hem vist com alguns han optat per fer un diari de campanya (Junts) i fins i tot ens han mostrat el backstage de la campanya (En Comú Podem), oferint-nos un contingut que normalment és inaccessible per als que no formem part de l’equip.

A més, la campanya digital ha tingut un eix molt definit per part de les forces amb un electorat jove: l’acostament a les noves xarxes socials on ells ja han aterrat. Per això, En Comú Podem ha emprat el canal de TikTok de Barcelona en Comú per fer campanya en aquesta plataforma i ERC es va llançar un mes abans de les eleccions. Pel que fa als candidats, Marta Pascal es va mostrar activa a la xarxa difonent el seu programa, i va sobtar la manca d’ús de Carles Puigdemont, que tan sols va penjar l’espot de campanya. A TikTok cal destacar la iniciativa del creador de contingut @GerryQuerryBerry, que va fer una pregunta oberta als candidats sobre polítiques que afecten els joves; va rebre resposta de Pere Aragonès, de Carles Puigdemont i de Jess González (nº 3 d’En Comú Podem). Pel que fa a l’altra xarxa de moda, Twitch, vam veure com la candidata de Tarragona del PNC s’animava i jugava al Minecraft; el seu target no hi era en aquesta xarxa, però sobretot era per tindre notorietat i que es parlara de l’acció. Els que més suc van traure a la plataforma d’streaming són les joventuts dels partits polítics, que vam veure com, per exemple, el debat electoral de TV3 l’anaven comentant per ací el Jovent Republicà (d’ERC) i Confluència Jove (d’En Comú Podem). Durant la nit electoral també vam veure diferents iniciatives polítiques i ciutadanes en aquesta plataforma, mostrant de nou el backstage d’una nit d’infart. Ara bé, si haguérem de destacar un contingut digital memorable impactant, sens dubte és veure com des d’ERC es va deixar de banda els missatges gravats o telefonades a indecisos, i es va apostar per videotrucades de Whatsapp que, quan la gent les despenjava es trobava a Oriol Junqueras a l’altra banda de la pantalla.

Respecte a la publicitat digital, ha sorprés la tímida inversió en aquesta línia, ja que s’esperava un bombardeig continu a totes les xarxes, mitjans digitals i espais on es pot colar la publicitat de Google, però no ha sigut així. Possiblement, un factor que haja contribuït a la poca inversió que s’ha fet haja sigut el ball de dates de les eleccions. Recordem que una setmana abans de començar la campanya el Tribunal Superior de Justícia va confirmar que serien el 14 de febrer, per tant, els partits van tindre una setmana per reactivar la maquinària. I n’hi ha aspectes, com els de la publicitat digital, que no depenen exclusivament d’ells, ja que són les plataformes les que han de revisar els continguts polítics i aprovar-los o no; i aquest procés de validació pot durar dies. Potser per això hem vist una menor empremta publicitària de l’esperada.

Si haguérem de definir la campanya digital amb alguna xarxa, ho faríem amb dues. Per una banda, amb Youtube, ja que ha sigut la xarxa estrella a través de la qual s’han vist els actes de campanya. El nombre d’usuaris, de visualitzacions i de minuts s’ha multiplicat exponencialment respecte a qualsevol altra elecció en un context “normal”, i segurament aquest format ha vingut per a quedar-se. Per altra banda, Whatsapp ha sigut clau en les últimes 48 hores. No sols ha circulat l’emoticona del candidat del PP, sinó que en les últimes hores abans de les eleccions és on s’ha viscut la veritable pugna per seduir els indecisos. Àudios de Whatsapp personalitzats, vídeos virals, missatges mobilitzant, etc., que formen una part importantíssima de la contesa electoral, tot i la jornada de reflexió.

Pel que fa a la campanya de terra, no hi ha hagut grans fets a destacar. Els actes han sigut com sempre (però amb menys públic), i en alguns casos hem vist com s’incloïa una pantalla amb els militants. També molts partits han muntat un plató per fer les xarrades o actes més sectorials des d’allà, així com les rodes de premsa, declaracions, entrevistes, etc. Alguns partits van voler impactar amb la posada en escena d’alguns actes concrets. Per exemple, la CUP, a l’acte d’inici de campanya, va projectar un maping en 3D sobre l’edifici de la Generalitat a Girona, transmetent els eixos claus del seu programa. Per altra banda, als actes finals, Junts i el PSC van apostar per una escenografia impactant (sobretot la dels independentistes), amb una sala envoltada de pantalles amb els seus militants.

En aquesta contesa electoral, amb més d’un 30% d’indecisos durant la darrera setmana, han jugat un paper rellevant els debats, per ajudar a definir-se a les persones que dubten entre una força o l’altra política. I els partits ho van saber jugar, atacant les seues fronteres electorals per posicionar-se. Per exemple, Àngels Chacón (PdeCat) interpel•lava constantment Laura Borràs (Junts) per veure si entrava al drap; Dolors Sabater (CUP) a Jèssica Albiach (En Comú Podem) per definir-se com l’esquerra “de debò”, Jèssica Albiach a Laura Borràs, que tot i no ser frontera electoral, era per posicionar-se com l’antítesi de la dreta. I possiblement el gran guanyador va ser Alejandro Fernández (PP), que va desmantellar tots els discursos de l’extrema dreta.

Al final, els grans guanyadors de les eleccions són els que han pogut retindre els vots, han mobilitzat l’electorat davant una elevada abstenció, i els que han aconseguit que aquelles persones indecises apostaren finalment per ells. I com ja sabem, no sols és important qui guanya, sinó qui és capaç de formar govern. I en aquestes estem.

Teresa Ciges és periodista especialitzada en comunicació política i estratègia digital