LA GESTIÓ CULTURAL DESPRÉS DEL CORONAVIRUS

Per José Martínez Tormo

La crisi sanitària de la COVID-19 ens ha obligat a parar, a parar-nos tant personalment com professional. Una aturada generalitzada que tindrà conseqüències més enllà de les que ens puguem imaginar i que afectaran tots els àmbits de la nostra vida particular i de la mateixa societat en la qual ens trobem. És difícil que després del coronavirus tot seguisca igual, o almenys no ho hauria de seguir. Aquesta aturada, aquest confinament al qual ens hem vist obligades, ens ha de fer reflexionar sobre la nostra vida i la nostra societat; i sobre el que volem d’ambdues.

Una d’aquestes coses, d’aquests àmbits de la vida i de la vida pública que ja no tornaran a ser iguals és la gestió cultural. El confinament que estem vivint ens ha posat de manifest la importància dels productes i servicis culturals i de com els necessitem per a viure. Més enllà de l’activitat física i la cuina, és la tecnologia i la cultura allò que ens ha permés no defallir en el nostre dia a dia. Aquests dies ens hem refugiat en els llibres, la música, les sèries i pel·lícules, inclús en les representacions escèniques o visites virtuals a museus i exposicions que ens oferia la tecnologia. Pot ser que aquesta calma ens haja fet reconciliar-nos amb la cultura com a suport fonamental de la nostra vida.

Però tampoc serà igual el sector productiu de la cultura. El sector cultural ha sigut considerat sempre com un sector feble, malgrat la seua importància en persones ocupades i en el producte interior brut que produeix. I, en el cas del País Valencià, ens trobem davant d’un sector creativament molt potent, amb una gran qualitat en les seues produccions i creacions, de manera que els serveis culturals que arriben a la ciutadania són importants i no tindrien res a envejar a altres latituds territorials, però és cert que també pateix una situació que, encara que puga ser semblant a la del sector cultural en altres territoris, té alguns aspectes que, pel mateix ecosistema cultural valencià, s’agreugen en moments com el que estem vivint.

Encara que és difícil generalitzar per les particularitats concretes de cada sector o subsector cultural (arts escèniques i musicals, museus i arts visuals, audiovisual, editorial…), i també respecte a si es tracta de l’àmbit de creació o de l’exhibició, és cert que podríem indicar algunes característiques comunes a tot el conjunt del sector cultural valencià: grandària molt reduïda de les empreses (empreses familiars, menudes o microempreses); gran quantitat de treballadors per compte propi; contractació de professionals (tant artístics com tècnics) de manera temporal i intermitent; necessitat de finançament del procés de creació previ a la comercialització; no reproductibilitat de gran part dels seus productes; reduït marge de beneficis empresarials; manca d’un entramat i ecosistema estable que els permeta una total independència de la iniciativa pública, entre d’altres.

La crisi de la COVID-19 ha afectat el sector cultural des del moment en què es prohibiren els espectacles públics i després en el moment en què es va decretar la paralització dels serveis no essencials. Si barregem les dificultats de qualsevol empresa en aquesta situació de paralització econòmica, les característiques pròpies del sector cultural, i la incertesa de quan podran tornar a convocar-se concentracions de persones, podem preveure que la desfeta del sector cultural valencià, tal com ja estan advertint les associacions professionals, serà enorme.

Com afecta tota aquesta situació a la gestió cultural al País Valencià? La gestió cultural (i també la política cultural) haurà de fer front a una nova situació i, per això mateix, haurà d’adaptar-se temporalment, en especial en les seues accions, a la nova realitat del sector cultural valencià.

Les associacions professionals sectorials valencianes han anat reunint-se, debatent i fent arribar als diferents governs (ja siga individualment ja siga conjuntament amb associacions d’àmbit estatal) propostes per a salvar la situació de crisi empresarial que s’accentuarà amb posterioritat al coronavirus, també en l’àmbit cultural. Moltes d’elles van encaminades a l’ajuda econòmica (pagament de subvencions, proporcionar liquidesa, convocatòria de préstecs, agilització de procediments i pagaments, etc.), però també algunes vinculades a la programació cultural.

A casa nostra, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport ha reaccionat positivament i ràpidament a aquestes demandes i ha presentat les primeres propostes del paquet que ha denominat “reaCtivem” i que van vinculades a facilitar finançament directe i immediat al sector: convocatòria avançada d’ajudes previstes per a 2020; flexibilització dels pagaments i justificació de les ajudes anteriors; adquisició de llibres i obres d’art; reprogramació d’espectacles i programació d’activitats escèniques, musicals i audiovisuals en espais de titularitat privada. Una sèrie de propostes que, juntament amb la demanda al govern estatal i d’altres mesures que aniran concretant-se permetran una injecció econòmica en el sector cultural valencià.

Però més enllà de les ajudes econòmiques i de les iniciatives de foment empresarial, que pertanyen a l’àmbit de la política cultural autonòmica i que vindran fonamentalment condicionades per la dinàmica marcada pel govern estatal, hi ha algunes accions que la gestió cultural local pot posar en marxa en el moment en què tornem a la normalitat. En aquest sentit, volem aportar al debat públic una sèrie de propostes, algunes d’elles ja indicades per les associacions, que òbviament no són concloents ni fórmules màgiques, però que humilment creiem que poden aportar a aquest procés de reconstrucció que haurem d’iniciar l’endemà una vegada s’haja superat la crisi sanitària:

1) Reprogramar les activitats anul·lades amb motiu del coronavirus. Per tal de no crear un perjuí major a les empreses culturals, hauríem de ser capaços de reprogramar les activitats pre–COVID que s’hi hagueren de cancel·lar. Això ens obligarà a un replantejament total de les programacions culturals ja previstes, en el sentit que moltes de la post-COVID s’hauran d’ajornar i, en alguns casos, les pre–COVID hauran de sumar-se a les ja previstes per al post-COVID, amb una multiplicació de les propostes culturals.

2) Coordinar els calendaris. Lligat amb el punt anterior, i en previsió d’una multiplicació d’esdeveniments, caldrà que tant el sector cultural públic com el sector empresarial coordine les seues activitats, de manera més o menys formal, per tal de no convertir-se en competència en cerca de la captació de públic en unes mateixes dades i/o horaris.

3) Posar en marxa un pla de captació i fidelització de públics. Tornar a la normalitat no serà fàcil i probablement a la gent ens coste tornar a tindre confiança a entrar en espais tancats amb molta gent. Els i les professionals de la gestió cultural, tant de l’àmbit públic com privat, haurem de treballar a inspirar confiança perquè el públic torne a les activitats, així com generar nous públics que ajuden a aconseguir, almenys, l’índex de participació cultural pre–COVID.

4) Replantejar el format de les activitats públiques. Potser ens vejam obligats a replantejar les nostres activitats, en especial respecte a les representacions escèniques i musicals, cap a formats que permeten un menor aforament controlat. Probablement passaran mesos fins que puguem tornar a fer activitats multitudinàries (grans festivals i macro concerts, per exemple) i, per això, haurem de posar la creativitat a treballar en la creació de nous formats.

5) Prioritat en la contractació d’empreses valencianes. Sense arribar a caure en el localisme, potser haurem de prioritzar el sector cultural valencià com a mesura per tractar de donar oxigen a les nostres empreses culturals. Això no vol dir en absolut que prioritzem l’origen de les propostes o productes culturals enfront de la qualitat d’aquestes, però sí que, a igual o similar qualitat, hauríem d’intentar apostar pels treballs valencians i d’empreses valencianes.

6) Adaptació de preus. Les conseqüències econòmiques d’aquesta crisi també afectaran les famílies i a les persones destinatàries de les nostres activitats. Per això, i lligat al punt de captació i fidelització de públics, haurem d’intentar, sempre que siga possible, una adaptació de preus d’accés a les nostres activitats, especialment en aquelles propostes de l’àmbit públic, que òbviament tenen cert major marge que les de la iniciativa privada.

7) Mantindre els pressupostos culturals. En especial en l’àmbit públic, hem de procurar mantindre els recursos econòmics previs a la crisi sanitària amb destinació la vida cultural dels nostres municipis. La nova situació donarà pas a moltes necessitats econòmiques, però un manteniment del pressupost cultural ens permetrà oferir a la ciutadania una oferta de qualitat que responga a les seues necessitats culturals.

8) Comprometre el públic amb la creació cultural. Hem de ser capaços de buscar les estratègies perquè el públic passe de ser usuari a implicar-se en el servei cultural. Un compromís del públic cap al producte o servei cultural podria ajudar en la creació, i inclús en el finançament, dels productes o serveis culturals i, alhora, facilitar una nova experiència cultural més enllà del consum del servei o producte adquirit.

9) Segmentar per ser més eficients. En un context en què haurem de ser més eficients, haurem de planificar la nostra oferta cultural d’acord a segments de la població. Si ja és un dels pilars fonamentals de la gestió cultural, en aquest nou context que preveiem per a un futur immediat, la segmentació per edats, gustos, o nivells de participació, per citar només alguns exemples, serà encara més important en la gestió i programació d’activitats.

10) Avaluar els programes i projectes culturals. L’avaluació forma part intrínseca del procés de la gestió cultural, però generalment és la més oblidada i a la que menys recursos es destinen malgrat ser la més important perquè ens dona informació de millora i ens detecta aquelles estratègies i aspectes en els quals estem errant. En una situació com la que preveiem després de la crisi de la COVID-19, l’avaluació ha de ser més fonamental encara i ha de ser requisit indispensable per a una gestió cultural de qualitat.

Este llistat d’accions o estratègies a dur endavant dins de la pràctica de la gestió cultural i del disseny de la política cultural local són tan sols algunes opcions que, fàcilment, poden ampliar-se i complementar-se. Totes elles necessiten una concreció segons l’àmbit cultural (escèniques, musicals, audiovisuals, visuals, etc.) i l’espai territorial a què s’apliquen (no és el mateix la realitat d’un municipi que la d’uns altres). Encara que algunes d’elles puguen tindre una aplicació molt més directa en algun àmbit concret del sector cultural, hem tractat de fer un llistat de propostes que podrien aplicar-se a qualsevol àmbit del sector cultural (amb independència de la seua responsabilitat pública o privada) perquè entenem que, amb les particularitats concretes de cada àmbit, hem de continuar tractant el sector cultural com una unitat, ja que les estratègies són molt semblants en un i un altre àmbit, sempre depenent de la capacitat dels professionals de la gestió cultural que estiguen a càrrec seu.

I, amb tot, no haurem d’oblidar una part important de la cultura, que va més enllà de l’àmbit productiu i econòmic directe, i que és més transversal si encara és possible que els sectors culturals tradicionalment considerats, com és la creació amateur, la sociabilitat, l’associacionisme i les interrelacions personals. Unes pràctiques culturals que hauríem de potenciar, conjuntament amb la creació, exhibició i difusió de cultura professional, per ajudar a construir aquesta nova realitat cultural que ens espera.

Si el confinament al qual ens ha obligat aquesta crisi sanitària ha posat de manifest la importància de la cultura en la nostra vida diària, la gestió cultural professional ha de demostrar una vegada més la seua capacitat d’adaptació a entorns i contextos canviants. Perquè, d’alguna manera, d’això tracta la cultura.

José Martínez Tormo és Gestor Cultural a www.gestiocultural.net