La LGTBIfòbia existeix, la lluita continua

Per Fran Ferri. 

Esta setmana ens hem trobat amb la primera conseqüència real de l’entrada de l’extremadreta al parlament valencià. Per primera vegada en cinc anys, Les Corts no han aprovat una declaració institucional amb motiu del dia de l’Orgull LGTBI perquè faltava la signatura d’un grup, i este tipus d’iniciatives requereixen d’unanimitat. 

No és que açò ens haja suposat cap sorpresa, però és la trista constatació al parlament d’una realitat que vivim cada dia: La LGTBIfòbia –tot i que minoritària- existeix, i està molt més present dels que alguns volen admetre.

No és estrany que quan parlem dels drets de les persones lesbianes, gais, transsexuals o bisexuals, se’ns recorde tot el que hem avançat, i de vegades, s’apunte a que l’odi cap a la diversitat forma part del passat. Res més lluny de la realitat. És cert que hem avançat molt, i ho hem de celebrar. Però s’enganya qui pense que els avanços són irreversibles o que ja hem aconseguit la igualtat plena de drets.

En l’Enquesta de Valors de la Comunitat Valenciana publicada en 2017 per la Generalitat, podem trobar algunes dades interessants sobre l’abast dels avanços socials respecte a la no discriminació per orientació sexual i identitat o expressió de gènere. Quan es pregunta, en una escala de 0 a 10 si l’homosexualitat és justificable, només un 54,4% dels valencians/es se situen en el 10, és a dir, consideren que “sempre és justificable” i un 25% se situa en valors entre el 0 i el 5.

Quan es pregunta en el mateix estudi si els gais i les lesbianes haurien de tindre llibertat per a viure com vulguen, un 61% està molt d’acord i un 23,7% està d’acord.

És a dir, una àmplia majoria de valencians i valencianes està en línia amb posicions de respecte dels drets de les persones LGTBI, però existeix una part de la societat gens menyspreable que o bé se situa en l’homofòbia més explícita o bé en eixa zona gris d’homofòbia de baixa intensitat. Perquè, si l’homosexualitat no està totalment justificada, en quins casos no ho està? Com poden haver matisos en el dret de cadascú a viure lliurament la seua orientació sexual, identitat o expressió de gènere?

Estes xifres ens han de recordar, per tant, que la LGTBIfòbia continua existint. Quan ens trobem amb casos com l’agressió amb ganivetades fa uns dies a un jove en Galícia, o a una parella de xiques a la ciutat de València, el que vivim és la conseqüència més crua d’una realitat social més estesa del que voldríem: l’odi cap a la diversitat.

I si, com hem vist i comprovar, la LGTBIfòbia continua existint al parlament i al carrer, la lluita no pot parar. Ha de continuar amb la mateixa intensitat i decisió. Això no vol dir que menyspreem els grans avanços que hem aconseguit en els últims anys, sinó que els assumim com a passos imprescindibles però encara insuficients d’un moviment que ve des de lluny i que té l’obligació de lluitar per tots els drets, de totes les persones LGTBI, de tot el món.

En estos dies tenim l’oportunitat de recordar tot el que hem aconseguit, tot el que queda per avançar, però també de reivindicar els nostres orígens i d’agrair a tots els que han fet possible que hui puguem continuar lluitant.

Per això és indecent que alguns grups polítics com Ciudadanos es dediquen a atacar a les associacions LGTBI mentres pacten i faciliten la presència i influència de l’extrema dreta en els governs locals i autonòmics. Les persones LGTBI tenim i tindrem un deute etern amb aquells que s’han deixat la pell, o fins i tot, la vida, per permetre’ns viure millor i en llibertat.

Que l’arc de sant martí en els els logos de les grans multinacionals no ens facen oblidar d’on venim: de les pedres d’Stonewall, de la dignitat insubornable i generositat il·limitada dels sectors més vulnerables del col·lectiu LGTBI.

Per això, si la LGTBIfòbia continua viva, no tenim cap altra opció que continuar en la lluita. Amb el mateix esperit, amb l’experiència de les nostres victòries –i dels nostres retrocessos-, continuem lluitant. Sense descans.

Fran Ferri és diputat i síndic de Compromís a les Corts Valencianes.