L’OPINIÓ PÚBLICA VALENCIANA EN TEMPS DE LA COVID19

Per Idoia Arreaza Aguilera

Les ciències socials tenen una importància rellevant i destacada en contextos com el que estem vivint. A partir del CIS Valencià de La Comarca Científica hem pogut conéixer algunes dades rellevants i destacables que ens permeten, de mode més fàcil, apropar-nos a la realitat que travessen les comarques valencianes durant aquesta crisi. Variables com la grandària del municipi, l’ocupació o la renda han estat, i són, claus per determinar com ha afectat la pandèmia a les nostres poblacions.

Contactes socials, tele-treball i percepcions durant la Covid19.

Arran d’un estudi de la Covid19, durant la primera onada en la població valenciana disponible al portal ARGOS veiem, per exemple, que durant els mesos de confinament estricte (marc a maig) les persones de comarques de Castelló tingueren més contactes socials que les pertanyents a comarques de la delimitació territorial de València; a més, a les grans ciutats els contactes socials, durant els mesos de confinament, foren majors a les poblacions més reduïdes. Comarques amb una població reduïda o amb risc de despoblament, i grans ciutats, són les unitats amb més contactes: la primera per una qüestió, probablement, d’envelliment de la població i necessitat de suport i ajuda mútua a l’hora de les cures (ajuda a l’hora de fer la compra, per exemple), i la segona, per una raó més relacionada amb les dinàmiques laborals de les grans ciutats (més persones treballant en serveis mínims).

Un dels aspectes clau en aquest tipus de context és analitzar l’opinió de la població entorn de la gestió de la crisi per part dels seus governs. Al País Valencià, segons les dades que ens ofereix el portal ARGOS, la major part de la població de 18 a 24 anys valora molt positivament la gestió del Botànic, de fet, són els que mostren una major satisfacció. En canvi, les persones que tenen entre 35 i 44 anys conformen el grup d’edat que més negativament valora la gestió del govern valencià. Una anàlisi ràpida de les dades ens permetria concloure que una de les causes que pot conduir a una millor o pitjor valoració de la gestió de la crisi és el grau d’exposició al virus: de ben segur, les persones d’entre 35 i 44 anys es van veure més exposades – durant el confinament domiciliari-  al virus que les persones d’entre 18 i 24 anys, amb un alt component d’incertesa i amb impactes directes en la conformació de la seua valoració i opinió d’aquesta qüestió. Haurem d’esperar el pròxim estudi de situació i opinió dels valencians i valencianes per veure com correlacionen aquestes dades amb unes noves en un context diferent i amb altres mesures de contenció.

Estretament relacionada amb aquesta última hipòtesi (el grau d’exposició a la pandèmia) trobem dades sobre el «tele-treball» al País Valencià. Extraiem que, efectivament, una de les principals variables que influeix a l’hora de trobar-se la persona en possibilitats, o no, de «tele-treballar» és el nivell de qualificació del treball. Aquesta enquesta arruixa que les persones amb menor nivell d’estudis han pogut teletreballar en menor proporció, durant els mesos de confinament domiciliari, que les persones amb un major nombre d’estudis. Les dades són ben diferenciades entre si: únicament l’1,3% de les persones amb un nivell d’estudis primari va poder treballar des de casa durant el període de referència, mentre que sí que ho pogueren desenvolupar el 55,1% de les persones amb estudis superiors.

Tendències electorals arribant a l’equador de la legislatura

La pandèmia en què ens trobem immerses no paralitza les dinàmiques polítiques i electorals, per la qual cosa en uns mesos ens trobarem a l’equador de la legislatura valenciana. El govern del Botànic, si res canvia, haurà d’enfrontar-se a les urnes novament l’abril de 2023, assumint una legislatura molt diferenciada de la primera (2015-2019). Comunament les persones expertes en gestió de crisi han apuntat que la millor manera de gestionar les crisis és evitar-les o estar preparat per a elles. Si bé, és una realitat que a l’esfera política i pública hi ha contextos en què estar preparat esdevé un impossible. Les crisis, per tant, tendeixen a deixar un escenari on la desconfiança incrementa al mateix temps que baixen els índexs de popularitat de les formacions que es troben al capdavant.

Al CIS Valencià de novembre de 2020 de La Comarca Científica s’analitzen dues enquestes publicades entre finals de setembre i octubre del present any. Segons una enquesta d’Invest Group, el Botànic revalidaria la seua posició al govern, arribant a incrementar la seua representació fins als 52 escons, mentre que a la dreta valenciana el PPCV incrementaria en dos els seus diputats (de 19 a 21) i Vox arribaria fins als onze parlamentaris a les Corts Valencianes; Ciutadans continuaria en la seua tendència generalitzada i cauria fins als 7 diputats, suposant una pèrdua de 9. L’enquesta de SyM Consulting realitzada a finals de setembre, apunta igualment a la revalidació del Botànic: el PSPV i Compromís podrien perdre un escó cadascú mentre que Unides Podem podria créixer fins als 10 o 12 diputats.

Per a la dreta la tendència és molt semblant a la de l’altra enquesta: Vox incrementaria la seua representació, però en aquest cas l’estimació és major, arribant fins als 18 diputats. Aquest increment seria possible per la pèrdua de votants de Ciutadans en més de la meitat dels aconseguits a 2019; el PPCV sembla haver arribat al seu sostre electoral, mantenint la representació aconseguida a les últimes eleccions autonòmiques.

Aquestes dades, no obstant, no són determinats, simplement reflecteixen la situació política de les diferents formacions a l’àmbit valencià en un moment i context concret.

A debat: monarquia o república?

Més enllà d’aquesta pandèmia sobrevinguda i amb la que ens estem acostumant a viure, l’any 2020 ha estat un capítol negre per a la situació de la monarquia amb un seguit de notícies entorn de la corrupció del rei emèrit, Juan Carlos I, i el coneixement de molts d’aquests assumptes pel present monarca Felipe VI. Si bé, la pèrdua de simpatia entre la població no s’ha vist incrementada, únicament, arran d’aquestes notícies; ve d’ençà Felipe VI va prendre la direcció de la institució el 2014 com a conseqüència de l’abdicació de Juan Carlos I.

En relació més concreta amb el debat de referència, el 67,2% de les persones enquestades considera que calen reformes i modificacions a la Constitució Espanyola aprovada l’any 1978. El 41,6% es mostra propici a la celebració d’un referèndum entre monarquia i república, però la majoria votaria monarquia (37%) enfront de les persones que votarien república (32,4%). Aquesta divisió no és gens determinant com a salvadora de la institució, ja que un 14,1% de les persones enquestades no tenen una decisió definitiva sobre aquesta qüestió.

En cas de canviar monarquia per república, el 43,4% de les persones valencianes preferirien una república amb un president triat pels ciutadans i amb amplis poders; únicament un 28,4% es decantaria per un president triat pel Parlament i amb pocs poders. La resta no tenen una resposta concreta sobre aquesta qüestió.

Dels membres de la casa reial, Felip VI i la reina emèrita Sofia són els millors valorats pels valencians i valencianes, seguit de Letizia i, per últim i pitjor valorat, el rei emèrit Juan Carlos I.

Pel que fa a l’acceptació o no d’algunes reformes al si de la monarquia actual, els valencians i valencianes estaríem d’acord amb què el rei puga ser jutjat durant el seu regnat, com també que es canviara la prioritat de l’home sobre la dona en l’accés al tron i la implementació d’una major transparència en les accions, béns, propietats, comptes i activitats de la Família Reial. No obstant, no considerem implementar canvis com que el rei fora privat de la seua participació en els actes d’investidura ni que fora retirat de cap de les Forces Armades.

A banda de fer un estudi d’opinió sobre la monarquia, aquesta enquesta elaborada per un conjunt de mitjans independents ens deixa altres dades ben interessants. Per exemple el gruix de les persones valencianes enquestades es divideixen entre les que tenen «prou» interés (37,4%) i «poc» interés (35,1%) en la política. A les comarques valencianes llegim, subtilment, amb més freqüència el periòdic que al conjunt de l’Estat espanyol, d’Andalusia i de Catalunya, però menys que a Madrid. A més, consumim molta programació política: un 40,7% de les persones enquestades, a territori valencià, ho fa tots els dies; si bé, no som una població que s’informe a través de les xarxes socials. Segons aquestes dades, la majoria dels valencians i valencianes no ens informem mai a través de xarxes socials.

Els valencians i valencianes ens auto-ubiquem ideològicament, de mitjana, en un 4,9 (sent 1 més esquerra i 10 més dreta).

Una pregunta molt interessant d’aquesta enquesta gira entorn de la importància de viure a una democràcia. Per als valencians i valencianes això té una importància mitjana de 8,7 (en una escala que va de l’1, menys important, a 10, més important). Tot i aquesta importància que li donem a la democràcia, no estem satisfetes amb el seu funcionament: la satisfacció mitjana és del 4,7. De fet, valorem més positivament el funcionament de la monarquia (5,2).

Tindre dades com aquestes, centrades al nostre territori, és molt més important del que generalment considerem: conéixer les nostres opinions respecte de diferents qüestions que ens afecten en el nostre dia a dia, aproximar-nos a les percepcions, a les valoracions i a com impacten les variables en les nostres comarques. Per això, cal dotar d’importància aquestes anàlisis que ens fan conéixer-nos com a societat.

Si voleu llegir més dades relacionades amb aquestes, podeu consultar la secció del CIS Valencià de La Comarca Científica.

Idoia Arreaza Aguilera, politòloga, membre del Lab de Democràcia i Participació de la Fundació Nexe

M’encarregue de la secció del CIS Valencià de La Comarca Científica