MÉS I MILLOR MOBILITAT SOSTENIBLE AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE

Per Ricard Barberà i Guillem

El canvi climàtic és un problema global amb greus dimensions ambientals, socials, econòmiques, distributives i polítiques, i planteja un dels principals desafiaments actuals per a la humanitat. A pesar dels negacionistes o d’aquells que relativitzen la seua importància, hi ha un ampli consens científic. Aquestes paraules són de l’encíclica Laudato sí de 2015. En ella el Papa Francesc incideix en la necessitat de cuidar la “casa comuna” i em serveixen per a demostrar que el canvi climàtic ens afecta a totes i per tant necessita conscienciació i respostes des de tots els àmbits. Fan falta mesures honestes, valentes i responsables que tinguen continuïtat en el temps.

Parlem de mesures no del tot honestes. El desembre de 2021, el conseller socialista Arcadi España presentava el Pla de Mobilitat Metropolitana (PMOME) de València. Un pla necessari i que planteja, després de molt de temps, una visió conjunta i estratègica per als pròxims anys en termes de mobilitat. Però, si era tan urgent la seua presentació a finals del 2021 per què encara no s’ha publicat? Estarà el conseller esperant a la campanya electoral per fer “mobilitat-anuncis”? Esperem que no.

L’èxit de la targeta SUMA+ ha de servir per a redoblar esforços a millorar el transport públic. Hi ha molt de treball per fer i no podem perdre ni un segon més. Per exemple, és urgent resoldre les licitacions del transport públic en l’àrea metropolitana de València, vora 20 anys caducades, pendents d’incorporar millores com l’increment de freqüències o l’ampliació d’horaris. També és precís la construcció d’una plataforma segregada per a vianants i ciclistes en l’accés de Xirivella, Aldaia i Alaquàs a València amb continuïtat en l’avinguda del Cid amb un carril bici que hauria de materialitzar-se ja. Un sector de població que representa més de 100.000 habitants però que tot i la proximitat a la metròpoli no trau partit dels potencials beneficis com l’accés a una xarxa de transport pública segura i eficient.

Parlem de mesures amb manca de valentia. Tant la Llei estatal 7/2021 de Canvi climàtic i transició energètica, com el més recent Projecte valencià de llei de canvi climàtic i transició ecològica, aprovat l’1 d’abril passat, en mobilitat, ho fien tot al cotxe elèctric. Així la llei valenciana, centrada en els quatre eixos d’energia, urbanisme i territori, mobilitat i fiscalitat verda; en les 82 pàgines del document, només parla una vegada de vianants i dos de bicicleta contra les 12 que ho fa de vehicle elèctric. El vehicle elèctric pot ser una solució més sostenible que els cotxes tradicionals de combustió però continua sent molt menys sostenible que anar a peu, en bici o en transport públic. En aquest sentit, cal mencionar que el govern Noruec, màxim impulsor en l’àmbit europeu del cotxe elèctric, retallarà en breu els avantatges atorgats als cotxes elèctrics per fer més atractiu viatjar en transport públic, en bicicleta i a peu. Falten propostes que obliguen, per exemple, a les grans empreses a disposar d’aparcaments segurs per a bicis i patinets elèctrics, amb possibilitat de càrrega elèctrica (sí que obliga a tindre càrrega de cotxes elèctrics!) o vestidors i dutxes per a canviar-se de roba. Recordem que en una plaça d’aparcament de cotxe caben 10 bicicletes.

Quan parlem de mobilitat al País Valencià és imperiós denunciar el desastre dels trens de rodalia. La campanya #OnEstàElMeuTren?, llançada per Compromís denunciant els 7.593 trens cancel·lats o els 11.384 trens amb retard, és una sobrada mostra de la magnitud de la tragèdia. Col·lectius com @Indignats_RENFE s’han convertit en un referent de la defensa del transport públic amb tren que afecta milers de valencians i valencianes en el dia a dia. A les més conegudes deficiències de les línies de la costa, es junta, l’agonitzant C5 a Caudiel i la seua continuació a Terol, la C3 a Utiel en vies de desmantellament (el tancament definitiu de la línia entre Conca i Utiel només és l’inici), o la rubricada mort de la C4 amb la signatura d’un conveni entre ADIF i l’Ajuntament de Xirivella per cessió de l’estació i altres espais al consistori. La reclamada transferència de les línies de rodalia a la Generalitat Valenciana, si no ve acompanyada de la dotació econòmica necessària, pot ser un greu problema, i ja sabem que en qüestió d’inversions i finançament de l’estat sempre ens toca la pitjor.

Parlem de mesures responsables, una mobilitat sostenible necessàriament amb perspectiva de gènere. Com mostra la figura 1 els patrons de mobilitat habituals de dones i homes són diferents. Mentre que les dones solen realitzar desplaçaments més complexos, que incorporen la mobilitat de les cures, els homes solen fer desplaçaments més senzills del punt A al B i tornada. Per tant, no només hauríem de parlar de desplaçaments d’un punt A a un punt B sinó prendre una visió que incorporara tots els desplaçaments del dia fins i tot els que es fan a peu o en transport públic. Perquè, justament aquesta és també una de les característiques dels patrons de mobilitat de les dones, la combinació de més d’una forma de desplaçament.

Figura 1. Desplaçaments encadenats vs. desplaçaments simples. Patrons representatius de la mobilitat diferenciada de dones i homes (Font. Projecte DIAMOND)

Les estadístiques publicades parlen que el 80% dels acompanyaments a les portes del col·legi els fan les mares. És evident que això demostra uns usos dels temps que com a societat hauríem de canviar per fer-los més equitatius, perquè la cura de les criatures també hauria de preocupar i ocupar els pares. I el que passa moltes vegades amb les activitats que majoritàriament fan les dones és que no es tenen en compte per al disseny de serveis. Dissenys tot siga dit, moltes vegades dirigits i executats per homes. Així, vist des del punt de vista de mobilitat més inclusiva hauríem de plantejar, per exemple, que els sistemes de bicicleta compartida tingueren cadiretes per poder acompanyar la xicalla a l’escola.

Per altra banda, la probabilitat de les dones de patir qualsevol mena d’assetjament en els desplaçaments és molt més elevada que per als homes. Fins al punt d’arribar a condicionar-los, per exemple, evitant parades en funció de les hores o prenent precaucions com viatjar acompanyades. I açò té implicacions en com hauríem de definir les estacions o parades de transport públic, perquè siguen més segures, o on ubiquem les bases dels serveis de bici compartida, o com aconseguim que els itineraris a peu dels nostres pobles i ciutats resulten més segurs.

Amb tot, els cotxes elèctrics o els cotxes autònoms, que no necessitaran conductors i dels que es parla des de fa dècades, seguiran sent una trampa mortal per a les dones si no s’apliquen mesures de correcció davant una realitat que és aclaparadora. Quan una dona es veu involucrada en un accident de cotxe, té un 47% més de probabilitat de patir lesions greus que un home. I un 71% més de probabilitats de sofrir lesions moderades. També té un 17% més de probabilitats de morir. I tot té a veure en com i per a qui està dissenyat el cotxe. Això per no parlar de l’exempció de les dones embarassades de l’ús del cinturó i per tant de la seguretat que hi proporciona. Hem arribat a la lluna però no som capaços de fer un cinturó de seguretat per a dones embarassades?

Si juguem amb els temps electorals i vivim totalment enlluernats per la tecnologia dels cotxes elèctrics qui perd és la sostenibilitat. És urgent publicar ja el PMOME i que les lleis pel canvi climàtic incorporen elements per a una mobilitat més sostenible més enllà del cotxe elèctric. Necessitem ciutats pensades per a caminar, anar en bici i utilitzar de forma fàcil i eficient el transport públic. És absolutament necessari, igual que en altres àmbits, aplicar una perspectiva de gènere a la mobilitat sostenible.

Ricard Barberà i Guillem és doctor en tecnologies de la salut i el benestar per la Universitat Politècnica de València i coautor de la guia «El vehicle autònom vist amb ulleres violeta. Idees per a un cotxe autònom més inclusiu i equitatiu des de la perspectiva de gènere», resultant del projecte europeu DIAMOND .