La nova llei electoral del Botànic: un tir al peu?

Per M. J. Calabuig Vanyó

En la passada legislatura del Botànic va intentar sense èxit modificar la Llei electoral valenciana. Fa unes setmanes el procés de reforma s’ha reactivat. La nova proposta recull, com l’anterior, una sèrie de canvis importants per a la ciutadania: un exemple és el de la paritat en les llistes per a garantir la igualtat de dones i homes a l’hora de representar la societat valenciana. Actualment només es té l’obligació que marca la Llei orgànica per la igualtat efectiva de dones i homes, aprovada pel govern central, que implica confeccionar llistes amb la proporció 60-40. En la nova llei es pretén que les candidatures estiguen formades per un 50% de dones, respectant aquesta proporció en cada tram de dos llocs. A més, aquesta proposta manté concordança amb el que es disposa en la Llei 8/2017 sobre la protecció del dret a la identitat i l’expressió de gènere al País Valencià.

Un altre aspecte que també es manté de la proposta anterior és l’enviament electrònic de les paperetes als ciutadans i ciutadanes electores que viuen en l’estranger i que hauran de votar per correu, amb l’objectiu de facilitar i garantir el vot. També es preveu l’enviament del mailing electoral de manera unificada, una manera d’estalviar recursos econòmics i generar un impacte menor en el medi ambient.

D’altra banda, el principal objectiu de la nova llei és “posar fi a una de les barreres electorals més dures de l’Estat i garanteix que les Corts reflectisquen de manera més fidel la pluralitat present en la societat valenciana”. Així s’assegura en l’exposició de motius de la proposta de llei presentada per Naiara Davó, Fran Ferri i Manolo Mata, síndics dels grups parlamentari que encapçalen aquest nou text legislatiu. D’ací que la novetat que més controvèrsies suscita és establir la barrera electoral en un 3% dels vots vàlids tant en la circumscripció com en el conjunt del País Valencià. Fins al moment, per a l’obtenció d’escons les candidatures han d’aconseguir un 5 per 100 dels vots emesos en el País Valencià. D’aquesta manera consta al preàmbul de la vigent Llei electoral valenciana.

En l’anterior legislatura la proposició per a la nova llei tenia el suport del PSOE, Compromís, Podem i Ciutadans, però en el darrer moment aquest últim partit va retirar el suport, i va fer així inviable la modificació del text legislatiu. Una de les raons de la negativa de Ciutadans fou el desacord per a corregir la sobrerepresentació que es dóna en les demarcacions valencianes, principalment a Castelló, que amb un pes poblacional menor respecte a les altres dues províncies. En l’actualitat Castelló escull 24 dels 99 diputats de les Corts Valencianes.

Sembla que ara ens trobem de nou amb un escenari amb una certa predisposició dels de Cantó a reiniciar converses per a arribar a un acord i aprovar una nova Llei electoral valenciana. Ara bé, en aquest nou escenari, hi ha la possibilitat d’aconseguir l’objectiu de Cantó de corregir la sobrerepresentació sense modificar l’Estatut. És possible això?

Per a fer aquestes modificacions s’ha de respectar el dret fonamental de sufragi (article 23 CE) i les garanties d’igualtat per a l’exercici d’aquest dret. Com indica l’Observatori per a l’estudi de diversos aspectes relacionats amb la normativa electoral valenciana: “Es permet que el legislador puga introduir peculiaritats pròpies sempre que no es vulnere el que s’estableix” a la constitució, la LOREG i l’Estatut valencià.

En l’Estatut d’autonomia trobem l’article 24 que diu: “La Llei Electoral valenciana (…) serà aprovada en votació de conjunt per les dues terceres parts de les Corts i garantirà un mínim de 20 diputats per cada circumscripció provincial distribuint la resta del nombre total dels diputats entre les dites circumscripcions (…)”. Això vol dir que hi hauria la possibilitat de fer una redistribució d’escons i assignar-los a les altres dues províncies, sempre que es respecte el mínim de 20 diputats per circumscripció, com marca l’estatut.

L’objectiu d’aplicar aquesta nova distribució seria corregir la sobrerepresentació de la circumscripció del nord, ja que en l’àmbit poblacional hi ha una gran diferència entre les tres províncies i suposa una gran desproporció en la quantitat de vots que es necessiten per a obtenir representació, que resulta ser molt menor a Castelló que en la resta de circumscripcions.

Si el nou intent de reforma tingués èxit…, què passaria si la modificació de la barrera del 3% s’aplicara als resultats (vots) que va obtenir cada partit en les darreres eleccions? I si a més, per a corregir la sobrerepresentació de la província del nord, es modifica l’assignació d’escons de cada circumscripció? Una proposta és que la circumscripció de Castelló passe de 24 a 22 diputats, i aquests dos restants passen a València i Alacant respectivament.

Aquesta seria la distribució d’escons per partits si es mantingueren els resultats electorals de 2019, s’establís una barrera electoral del 3%, i s’afegís una nova distribució d’escons de manera que Castelló en tingués 22, 36 per a Alacant i 41 a València (se’n trauen dos de Castelló que van a Alacant i València). És clar que en unes futures eleccions els resultats no seran exactament aquests, però l’anàlisi ens permet fer-nos una idea de l’impacte partidista de l’enginyeria electoral.

En primer lloc, pel que fa a Castelló l’última candidatura que entraria seria UP-IU amb un 7,94% dels vots. Com que UP-IU sobrepassa el percentatge necessari per a poder participar en la repartició d’escons aleshores no tindria cap problema amb la barrera. Ara bé, cal tenir present que amb la nova normativa la circumscripció de Castelló tindria dos diputats menys. En aquest context, Ciutadans i Compromís perdrien un diputat o diputada, respectivament: C’s obtindria 3 escons en lloc de 4 i exactament igual per a Compromís que es quedaria amb 3 escons. Per a la resta de formacions que es trobarien en el repartiment d’escons (PSOE, PP i UP-EU) no hi hauria cap canvi.

En segon lloc, la circumscripció d’Alacant tindria un diputat més que aniria a parar al Partit Popular. Això situaria la formació de Bonig en 8 escons en lloc de 7 que té en l’actualitat d’acord amb els resultats del 2019. Pel que fa a la resta de formacions, no hi hauria cap canvi. Ara bé és cert que amb la nova normativa el Partit Popular tindria un escó més que C’s. En els resultats del 2019 aquestes dues formacions tenen els mateixos escons per la circumscripció d’Alacant. L’última candidatura que sobrepassa amb un alt percentatge la barrera del 3% seria UP-IU amb un 9,51% dels vots.

En tercer lloc, la circumscripció de València tindria també un diputat més fruit dels dos que se li lleven a Castelló. Seguint els resultats de les eleccions del 2019, aquest aniria al Partit Popular que en lloc d’obtenir 7 escons en tindria 8 i es reproduiria el cas de la circumscripció d’Alacant en què amb la modificació el PP sobrepassaria Ciutadans. Com succeeix en les anteriors circumscripcions, l’últim partit que supera el 3% dels vots exigits seria la candidatura d’UP-EU amb un 7.66%.

Amb tot això, els resultats finals no variarien massa: la candidatura del Partit Popular aconseguiria dos escons més que trauria a Ciutadans i Compromís respectivament. La majoria del Botànic no canviaria substancialment: l’esquerra tindria un total de 51 escons, que sumaria PSOE (21 escons), Compromís (16 escons), UP-IU (8 escons), davant dels 48 que tindria la dreta amb la suma de PP (21 escons), C’s (17 escons) i Vox (10 escons).

Actualment, la proposta de llei té 54 vots a favor i calen 66 vots favorables (dos terços de les Corts Valencianes) per a aprovar-la. El debat el veurem les pròximes setmanes al parlament valencià, on sabrem si aquesta llei que es defineix com a més avançada, democràtica i participativa té els suports necessaris. Si finalment s’arriba a un acord per a corregir la sobrerepresentació que tenia Castelló, és possible que Ciutadans done suport a aquesta modificació. En cas de ser així, aquesta proposta tindria 18 vots favorables més, cosa que suposaria un total de 72 vots, de manera que seria suficient per a ser aprovada. No deixa de ser una mica paradoxal que el PP, el partit que més afavorit en sortiria, semble decidit a votar-hi en contra. I que els partits més xicotets, els que en resultarien marginalment més afectats, siguen els més disposats a impulsar-la. La clau, és clar, està en la barrera del 5% i el seu potencial efecte en les futures eleccions a les Corts Valencianes.

En conclusió, aquesta modificació planteja una qüestió vinguda del debat que es manifesta favorable a representar de la manera més real i proporcional possible el vot de la societat valenciana en lloc d’exercir un abús en les regles del joc amb el 5%. Suposa un avanç cap a la garantia del dret fonamental de participació i fa una interpretació del principi de representació que s’acosta més a la societat actual que busca ser més justa i igualitària i que necessita un nou text per a determinar el model de representació política que vol el poble valencià.

Sóc estudiant de Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració Pública per la Universitat de València. Faig pràctiques en la Fundació Nexe.