¿Per què?

Perquè sóc valencià. Simplement i clarament, amb l’alegria i la responsabilitat que això comporta. Eixa és la meua resposta al dubte que moltes persones es plantegen: ¿per què he de dedicar tant de temps i tants esforços al valencianisme? Doncs perquè sóc valencià. I eixa és la principal motivació que m’ha portat a assumir el gran repte que suposa formar part, com a president, del nou equip de persones que estem al capdavant de la Fundació Nexe i de l’ACV Tirant lo Blanc.

Ací, al País Valencià, és on vaig nàixer, on he passat la major part de la meua vida, on visc junt amb la meua família i les meues amistats. On treballe, on balle, on ric, on plore. On somie. Seria agosarat dir que és el millor lloc del món; per a mi és, simplement i contundentment, la meua terra, la meua gent. I veig clarament que la societat valenciana podria estar millor, i hauria d’estar millor. Ens mereixem més respecte, més justícia, més solidaritat i més reconeixement del que fins ara hem rebut, malgrat ser un dels territoris que, d’una manera responsable, més ha aportat a les arques de l’estat.

Volem respecte a la nostra identitat com a valencians, allò que som i volem ser, la nostra manera d’expressar-nos i actuar. La riquesa cultural i patrimonial del nostre país és un dels nostres valors més importants. I, sobretot, voldria destacar la nostra llengua. Sóc valencianoparlant, valencianoescriptor, valencianopensant. Eixa és la meua —i la de molta altra gent— forma natural d’entendre el món que m’envolta, i de relacionar-m’hi. ¿Cal aprendre llengües? És clar que sí, però des d’una perspectiva de multilingüisme que es recolza en el coneixement de la llengua pròpia per a poder aprendre’n de noves, un multilingüisme autocentrat.

Exigim justícia i solidaritat per part d’un estat que hauria d’assegurar-nos un finançament suficient per a prestar dignament els serveis socials bàsics, disposar d’unes infraestructures suficients i competitives per a la nostra economia —com, per exemple, un veritable corredor mediterrani o l’alliberament de l’AP-7— i que també afavorisquen la nostra cohesió com a poble del Sénia al Segura, com hauria de ser un autèntic servei de transport públic per tot arreu. I, fins i tot, començar a assentar les bases d’una hisenda pròpia que gestione adequadament i responsablement la recaptació dels impostos que empreses i particulars valencians aportem per a contribuir al manteniment de l’estat del benestar que ens és propi.

I volem un reconeixement explícit i efectiu d’una major capacitat per a participar en la resolució dels problemes que ens afecten directament i que nosaltres, els valencians i les valencianes, coneixem de primera mà. Hem de ser capaços de prendre les decisions oportunes i justes per a assegurar-nos que la nostra qualitat de vida és la millor possible.

Sincerament, l’esforç i la dedicació que he d’invertir treballant per a assolir eixos objectius em semblen insignificants comparats amb l’enorme satisfacció de saber que estic col·laborant per a aconseguir unes reivindicacions òbviament justes i, també, per a construir un futur millor per a València.

He d’agrair i reconéixer la bona tasca duta a terme per la gent que ha estat col·laborant més activament estos últims anys en la Fundació Nexe i en l’ACV Tirant lo Blanc. Ens han deixat en el bon camí. Ara, cal que nosaltres caminem decididament cap a la consecució de la nostra missió, la nostra raó de ser. Hi estem més prop, però queda un bon tros. Una de les satisfaccions més grans en esta nova etapa és veure’m acompanyat de persones ben qualificades i honestes, però voldria que n’hi haguera més. Totes i tots hem de ser partícips de la construcció d’una societat valenciana digna, solidària i justa, lliure i sobirana. Totes i tots tenim molt a aportar. Totes i tots som importants.

Ens veiem pel camí!