UNITS EN… L’ADVERSITAT

Per Nathalie Torres Garcia

Hui, 26 de setembre, commemorem el Dia Europeu de les Llengües, d’acord amb la proclamació que en va fer el Consell d’Europa l’any 2001. L’efemèride volia posar de relleu la diversitat lingüística d’Europa i la riquesa que comporta l’aprenentatge de llengües al llarg de la vida, tant dins com fora de l’escola.

A l’escola, precisament, s’adreçaven les activitats que, durant uns anys, la Conselleria d’Educació va organitzar per a commemorar aquesta data tan significativa. I fora de l’escola, també, com la lectura, en diverses llengües, de l’obra de Vicent A. Estellés que feren les i els alumnes de l’EOI de Torrevella en l’any 2017. En aquella ocasió, la celebració va culminar amb un concert de Pep Gimeno Botifarra a les Eras de la Sal, on prèviament havia actuat l’Escuela Coral Municipal de Habaneras.

Desconeixem si el Consell presidit per Carlos Mazón tindrà a bé fer alguna menció al dia de hui o passarà de puntetes per una efemèride que no sembla estar en línia amb el sentir del nou govern. Des de la seua presa de possessió, les i els membres del Consell de la Generalitat només han parlat del valencià per a qüestionar-ne l’ús, en l’enèsim intent de mostrar la diversitat lingüística que els hauria d’enorgullir com un motiu de conflicte.

Han parlat del valencià, però no en valencià, que ha deixat de ser la llengua de comunicació del Consell de la Generalitat, clarament posicionat a favor d’un monolingüisme reduccionista en què el valencià queda al marge de tota consideració institucional i social. La proposta per a derogar la normativa que desplegava la Llei d’ús n’és un clar exemple: l’eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics, creada precisament per a reparar la vulneració dels drets dels valencianoparlants, és el trofeu d’un govern que demostra, cada dia, el menyspreu més absolut per la nostra llengua pròpia.

L’ús de les altres llengües oficials al Congrés tampoc no ha merescut la consideració del Consell, més preocupat per escenificar un greuge que, de tan vell, fa olor rància. La defensa a ultrança de les senyes d’identitat valencianes, per un suposat atac al valencià, va quedar reduïda a una declaració institucional on la gestualitat intentava dissimular el nul compromís d’un govern que ni parla ni deixa parlar en valencià. Només així s’explica l’objectiu d’eliminar el valencià de l’ensenyament a les zones castellanoparlants, una proposta que vulnera la legislació i nega el dret de l’alumnat a aprendre’l. Les paraules del conseller d’Educació des de la tribuna de Les Corts afirmant que els professors que imparteixen matemàtiques o història en valencià ho fan per “fotre” els alumnes, palesen l’odi visceral envers la llengua i una falta absoluta de respecte cap als docents.

La diversitat lingüística no té cabuda tampoc en el full de ruta del titular Cultura, que fa gala de la seua aversió cap a la llengua. L’exclusió de l’escriptor i pintor suecà Manuel Baixauli dels Encontres a la Biblioteca Valenciana enceta el terrible camí de la censura. No debades, la invisibilització institucional del valencià té en el soci del Partit Popular el seu principal ariet. A les poques setmanes d’arribar al govern, el partit d’extrema dreta, al capdavant de les conselleries d’Agricultura i Justícia i la Presidència de les Corts, li va voler guanyar la mà a la derechita cobarde amb una exhibició de secessionisme lingüístic digna dels anys 90 del segle passat. L’ús d’un valencià no normatiu en les xarxes socials oficials va ser un tour de force que es va resoldre de la manera com només sap fer-ho la dreta valencianòfoba: emprant únicament el castellà. I aquesta és la clau de volta del conflicte identitari i lingüístic que atia el govern valencià actual: la problematització de l’ús del valencià com a excusa per a desterrar-lo de les institucions.

En el Dia Europeu de les Llengües hauríem de celebrar el valor de la diversitat; la riquesa de la varietat de llengües, de pobles i de cultures. Però hui, 26 de setembre, no sabem si el Consell de la Generalitat farà cap referència a aquesta commemoració o ens deixarà al marge d’una efemèride a la qual contribuïm amb el nostre llegat més preuat: la nostra llengua. Per això, si la nostra màxima institució li dona l’esquena, ens dona l’esquena als centenars de milers de valencianoparlants, haurem de ser nosaltres els qui fem visible aquesta contribució i la nostra voluntat de seguir In varietate concordia, “units en la diversitat”. I en l’adversitat, també.

Nathalie Torres-Garcia és diputada a  Les Corts