Crònica del I Workshop Feminisme i Sobiranies

Els passats 8 i 9 de novembre de 2019 van tindre lloc en l’ADEIT de València el I Workshop de Feminisme i Sobiranies, organitzat pel Lab de Feminisme de la Fundació Nexe. Durant dos dies, més d’un centenar de persones es van reunir per compartir coneixements, vivències i reflexions sobre la situació actual de les dones en les diferents esferes de l’existència -pública, privada, íntima- i sobre els fronts pendents del feminisme, amb la pretensió d’esdevenir un moviment realment transformador i inclusiu per a la diversitat d’identitats de gènere i classes socials.

En la sessió inaugural, Reis Gallego, secretària de Nexe, va presentar els valors de la fundació i va recalcar que, d’un grup de treball inicial de 6 dones voluntàries, ja n’eren 20, de diferents procedències sociolaborals, les dedicades al plantejament i organització del congrés; al mateix temps, va aprofitar per a convidar a totes les presents a sumar-se a aquest Lab. Gallego va posar sobre la taula (una expressió molt simbòlica que tothora va planejar al llarg de les jornades) el concepte d’apoderament i la proposta d’aprofundir més enllà i vincular-lo al de sobirania (dels nostres cóssos, de les nostres accions…), tal com ja s’hi treballa en termes de demarcació política i sostenibilitat ecològica. En les seues paraules, “cerquem com fer confluir dues ideologies, el feminisme i el valencianisme, en el debat públic; un canvi que comencem hui perquè es perllongue anys”. Tot seguit donà pas a la regidora d’Igualtat i Polítiques de Gènere LGTBI, Lucía Beamud, que va destacar la necessitat de tindre conceptes forts per integrar la perspectiva feminista en qualsevol àmbit de la vida. Al mateix temps, va incidir en la voluntat perquè els moviments socials, les institucions polítiques i l’acadèmia col·laboraren “cap a un objectiu comú: assolir noves eines d’apoderament”.

Sense més dilació, mamprengué la primera taula rodona del cap de setmana: Àmbit públic, Feminisme des dels marges de la política. La moderadora, Anna Perpinyà, psicòloga i membre del Lab de feminisme i altres càrrecs públics, va explicar què s’entén per àmbit públic respecte, entre altres afers, a l’accés als drets (a votar, a conduir…) atenent l’eix centre/perifèria (la masculinitat masclista versus la marginació i veto a les dones), i va apuntar com les crisis de qualsevol mena fan que de nou es qüestionen eixos drets, motiu pel qual s’han de promoure espais de reflexió des dels màrgens. A continuació va presentar les ponents convidades, la sociòloga Carmen Castro i l’economista Iolanda Fresnillo.

Carmen Castro va denunciar que “és absolutament urgent combatre el deliri neoliberal i les seues estratègies d’arbitratge i opressió ho són com la jurisdicció, la militarització, la mercantilització dels processos vitals…”. En aquest sentit, va reclamar: 1) L’heterodòxia, ampliar els màrgens també del marc conceptual del terme sobirania i entendre’l com un procés no definit encara, que comporta emancipació i apoderament multidimensional (territori, llengua, gènere…), on és clau concebre la teoria feminista com a perspectiva crítica; 2) La llibertat, en el sentit republicà: no hi ha cap lloc al món que no s’articule per un sistema opressor, és a dir, no hi ha fronteres on puguem sentir-nos dones lliures i, per tant, qualsevol procés d’emancipació política ha de tenir en compte les interrelacions del context; 3) L’internacionalisme, com l’articulació col·lectiva dels processos de despatriarcalització arreu el món.
Al seu torn, Iolanda Fresnillo va situar la sobirania reproductiva des d’un punt de vista més econòmic, de producció i distribució dels recursos que satisfan les nostres necessitats, per abordar com desfer el sistema capitalista i produir els béns i serveis i les relacions que se’n deriven des de la perspectiva feminista que cerca aconseguir una vida que meresca ser viscuda. Llavors, parlà de l’ecofeminisme, com un moviment que intersecciona el territori amb la identitat tot relacionant un incís de la moderadora, Anna Perpinyà, sobre l models propositius. A més, Fresnillo va ressaltar la importància d’ocupar els àmbits de decisió públics i institucionals que, “a escala individual potser tenen un marge de transformació petit, però si reben el suport de la base, dels/les feministes, adquireixen una capacitat potent”; un exemple molt esclaridor va ser distingir diferenciar l’accés de les dones als nuclis de decisions però reproduint actituds i governances neoliberals, davant maneres de fer política feminista, inclusiva i transversal.

Després, els i les assistents es va repartir en dues sales diferents per exposar i escoltar les comunicacions rebudes i validades pel comité científic. La qualitat i varietat de perspectives va deixar clara la necessitat de facilitar més espais per a l’intercanvi d’idees i la construcció col·lectiva de coneixements i nous paradigmes propositius.

Per tancar el divendres tothom s’hi tornà a ajuntar al saló d’actes de l’ADEIT per gaudir de la taula Sobiranies en l’àmbit privat, Feminisme des de les interseccionalitats, moderada per Irene Ballester, doctora en Història de l’Art i especialista en estudis de gènere. Ballester va reivindicar que “les dones, a més d’una habitació pròpia, necessitem una veu pròpia, la feminista”, parafrasejant a V. Woolf.

Reprenent el fil, Montserrat Hormigos, gestora cultural i crítica de cinema, art i literatura, especialitzada en anàlisis de gènere, va dissertar sobre com la producció artística i literària ha representat les dones al món, en alguns períodes som a objectes passius, en d’altres amb anhels d’emancipació i desafiament, i convidava l’audiència a reconéixer-se com a dones vàlides i capaces. També, estimulada pel torn obert de paraula de la sessió i des de la seua experiència docent, va requerir el compromís de cercar l’entesa i la complicitat amb la joventut.

Seguint aquest debat, Bel Olid, escriptora, traductora i activista feminista, va ressaltar el repte de confluir amb els codis no només d’altres generacions sinó de persones de qualsevol estrat social, cultural, identitari, etc., que també tenen pràctiques feministes dignes i assenyades però que moltes vegades no són reconegudes per no ser explicitades en l’argot de la lluita institucionalitzada. Per aquest objectiu, Olid escull utilitzar un llenguatge inclusiu que facilite acollir els discursos i vivències feministes generades fora de l’acadèmia. En un altre ordre de coses, va desvetlar com l’heteropatriarcat exercia violència simbòlica d’una manera subtil i sofisticada només amb l’exigència de seguir aparentment la norma estètica (“pots ser homosexual però que no ho sembles”). Per il·lustrar una de les tantes maneres de desafiament quotidià va l’organització familiar diversa. Tanmateix, l’autora va matisar que qualsevol gest de dissidència contra el sistema (pròpia o en suport a la d’altres) pot comportar una exposició personal a la violència que s’ha d’estar en disposició d’assumir o no.

L’endemà, dissabte, es va encetar l’última sessió del congrés amb una videoconferència de la filòsofa, escriptora i activista Jule Goikoetchea, per a qui és imprescindible tindre espais no mixtes i repensar la sobirania popular i estatal, tot advertint de la perversió capitalista dels conceptes definits per l’esquerra (territori intel·ligent, eco-…). En aquest sentit, Goikoetchea recalcava que pretendre assolir la llibertat únicament alliberant-se de l’Estat capitalista, és una fal·làcia doncs “la domesticació és necessària i perquè desaparega el patriarcat han de desaparéixer els homes i les dones com a subjecte de classe, categoria sociopolítica i econòmica, dins el marc neoliberalista que privatitza totes les capacitats emancipadores”. Així, segons l’activista, caldria albirar a la sobirania del cos i la comunitat, no de la nació i del poble, en processos de reterritorialització global i local. Per continuar, Dèlia Amorós va moderar la darrera taula de la jornada, Àmbit íntim: Feminisme des del cos cap endins, “de les autocures, d’ampliar els cóssos de poder i apartar-los de la debilitat”, i presentà les ponents Mercedes Fernández-Martorell i Maria Llopis.

L’antropòloga Mercedes Fernández-Martorell va fer un repàs dels orígens i l’avenir de la dominació masculina precapitalista, capitalista i postcapitalista, on tot es construeix al servei de la dignitat de l’home i, en conseqüència, com es concep la dignitat de la dona (dona d’algú /esposa davant dona de ningú/prostituta). No obstant això, segons F. Martorell, “en els últims 50 anys les dones vivim en un estat revolució” També, va convidar l’audiència a reflexionar sobre el concepte de la mort i els processos de dol arreu del món, una de les seues darreres investigacions, que va estimular un col·loqui controvertit sobre l’essència humana i el conflicte biològic/cultural.

Maria Llopis, va parlar, entre altres aspectes, del seu treball artístic i vital entorn la maternitat, i de com les presses i aspiracions professionals exigides dins la lògica capitalista contrasten amb la plenitud i l’apoderament amb què ella es permet assaborir la criança i el plaer com a fet personal i comunitari; una manera resilient d’intervenir en el marge aparentment preestablert per a la seua pròpia generació i les vinents. Així mateix, Llopis va advertir com encara molts espais de pensament i acció feminista deixaven fora persones no cisgénere i racialitzades.

Com a fil conductor del Workshop, a totes les ponents se’ls va preguntar per com vincular el feminisme al concepte territorial de sobirania, i com podria aquest paradigma combatre l’auge actual dels discursos de l’odi. Per a totes elles, respondre a sengles qüestions comportà un gran repte d’abordatge i síntesi. Tanmateix, cadascuna va saber aterrar-ho a la parcel·la de pensament i acció que l’ocupava, com una aportació més a la realitat complexa de la contemporaneïtat que, indefugiblement, reclama una escomesa igualment polièdrica, és a dir, no la d’un moviment per la igualtat, sinó la de marors Feministes, desacomplexades, contundents, en majúscula i en plural. Una bona mostra d’aquesta intenció fecunda, tot i la semblança dels perfils sociodemogràfics de les persones assistents, és la participació del públic durant les sessions, que, amb deferència entusiasta i heterogènia, van aportar pruïja a la cruïlla.

Finalment, Reis Gallego, i les coordinadores de les comunicacions, Vicenta Tasa i Alícia Villar, van agrair l’assistència del públic i les ponents, i l’esforç epistemològic que entre totes havien mamprés per diagnosticar i refutar els posicionaments supremacistes heteropatriarcals i per tractar de constituir un moviment fundacional, el del feminisme valencianista. En definitiva, com a reflexió compartida, “una lluita orgànica de la qual no tenim la certesa sobre on va però sí cap on no volem que hi vaja”, no exempta de temors i contradiccions però ben bastida de solatge i sororitat.

[Per accedir als detalls del programa i continguts: https://fundacionexe.org/workshops/femlab19/inici/]

[Per veure la galeria fotogràfica: https://www.facebook.com/fundacionexe/photos/?tab=album&album_id=2843046805715976]

[Per veure el vídeo-resum: https://www.youtube.com/watch?v=e46IOBZpN_k&feature=youtu.be]