EL CORONAVIRUS RELAXA LA NORMATIVA EUROPEA D’AJUDES ESTATALS

Per Regina Laguna

La pandèmia del coronavirus ha fet capgirar les polítiques macroeconòmiques de la Unió Europea (UE), passant del control absolut de la despesa pública i del dèficit dels Estats a suspendre i modificar les normes d’austeritat que van regir la crisi financera del 2008. En aquest article ens centrarem en la modificació de les normes de la competència i, en concret, les relatives a les ajudes d’Estat que tants entrebancs van causar a la Generalitat Valenciana en el cas de la Ciutat de la Llum.

Les ajudes estatals signifiquen, en termes generals, qualsevol ajuda independentment de la seua forma, concedida a determinades empreses en l’àmbit estatal, regional o local per les autoritats públiques nacionals. En la mesura que aquest tipus d’ajuda falseja la competència i afecta el comerç, no és compatible amb el mercat interior, llevat que els Tractats disposen el contrari. L’aplicació de les normes en matèria d’ajuts estatals és un dels àmbits «de risc» de l’execució de la política de cohesió, i sovint és la raó d’errors detectats pels auditors. Per tant, la Comissió Europea estableix uns mecanismes mitjançant els quals controla els règims d’ajudes.

Un exemple va ser el patit pel Govern de la Generalitat Valenciana, quan va entrar al 2015 i es va trobar amb una sentència per executar contra l’anterior Govern, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquesta obligava la Generalitat a subhastar la Ciutat de la Llum, a causa d’una antiga denúncia d’una empresa cinematogràfica per competència deslleial. La Ciutat de la Llum és un complex, construït vint anys enrere a Alacant i constituït com a empresa pública de la Generalitat dedicada a estudis i escola de cinema. La Comissió Europea va entendre que aquesta subvenció distorsionava el mercat i el TJUE va donar-li la raó. El nou Consell va aconseguir un acord posterior amb la Comissió per a no vendre aquest patrimoni valencià.

Amb la crisi sanitària, el panorama ha canviat. La Comissió reconeixia que el brot de Covid-19 “és una greu emergència de salut pública per als ciutadans i les societats”. Però també apuntava que “és una gran pertorbació de les economies mundials i de la Unió, i una resposta econòmica coordinada de les institucions de la UE i dels Estats membres és essencial per mitigar aquestes repercussions negatives en l’economia de la Unió”.

Atesa la limitació del pressupost de la UE per a enguany, el nou govern de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va decidir que la principal resposta i més immediata procediria dels pressupostos nacionals dels Estats membres. La conseqüència jurídica va ser un nou Marc Temporal sobre ajudes estatals, que permet els Estats membres adoptar mesures ràpides i eficaces per a donar suport als ciutadans i a les empreses, en particular a les pimes que s’enfronten a dificultats econòmiques ocasionades pel brot del Covid-19.

Així, al cim de la pandèmia, el 20 de març d’enguany la Comissió Europea aprovava el “Marc Temporal relatiu a les mesures d’ajuda estatal destinades a donar suport a l’economia en el context de l’actual brot del Covid-19”, mitjançant la Comunicació 2020/C91 I/01. El panorama ha canviat amb l’emergència sanitària i la subsegüent crisi econòmica i social que s’apropa, la pitjor des de la II Guerra Mundial. El primer punt de la Comunicació és tan explícit que cal reproduir-lo literalment. Sota el títol de “El brot del Covid-19, el seu impacte a l’economia i la necessitat d’adoptar mesures”, diu:

“El brot de COVID-19 planteja el risc que es produïsca una greu recessió que afecte tota l’economia de la UE, i especialment a les empreses, a l’ocupació i a la llar. Es necessita un suport públic correctament orientat per a garantir la disponibilitat de suficient liquiditat en els mercats, contrarestar els perjudicis ocasionats a les empreses sanejades, i preservar la continuïtat de l’activitat econòmica durant i després del brot de COVID-19. Donada la grandària limitada del pressupost de la UE, la principal resposta procedirà dels pressupostos nacionals dels Estats membres. Les normes sobre ajudes estatals de la UE permeten als Estats membres adoptar mesures ràpides i eficaces per a donar suport als ciutadans i a les empreses”.

Aquesta mesura està en consonància amb la suspensió per part de la Comissió de l’aplicació del “Pacte d’Estabilitat i Creixement”, el que està permetent als Estats elevar la despesa pública i fer front a la pandèmia. Des de març, la Comissió ha modificat les normes sobre les ajudes d’Estat i flexibilitzant-les al màxim, amb la condició que se li comunicara aquesta subvenció amb un model de sol·licitud perquè la Comissió ho aprovara amb la major urgència.

La Comissió estableix en la Comunicació 2020/C91 I/01 mesures temporals addicionals d’ajuda estatal que considera compatibles amb l’article 107.3 b) del TFUE, pel que es pot aprovar molt ràpidament la notificació prèvia per part de l’Estat membre. L’objectiu és establir un marc que permeta els Estats membres fer front a les dificultats en què es troben les empreses, al mateix temps que mantenen la integritat del mercat interior de la UE i garanteixen la igualtat de condicions.

En principi, els Estats membres estan obligats a notificar amb antelació a la Comissió els projectes dirigits a concedir aquestes ajudes d’acord amb l’article 108, apartat 3, de l’TFUE. Amb l’adopció de l’Reglament d’habilitació, el Consell (UE) va permetre a la Comissió definir exempcions, mitjançant l’adopció d’una normativa sobre exempcions en bloc en matèria d’ajudes estatals, i així declarar algunes categories concretes d’ajudes estatals compatibles amb el mercat interior i exemptes de notificació prèvia.

Però, més enllà de les possibilitats existents en virtut de l’article 107.3 c) del TFUE, la Comissió ha establit els ajuts temporals d’import limitat a empreses que s’enfronten a una sobtada escassetat o, fins i tot, a una manca de liquiditat, i que poden ser una solució adequada, necessària i específica mentre duren les actuals circumstàncies. Es tracta d’ajudes en forma de subvencions directes, bestretes reemborsables o avantatges fiscals, dintre del marc de les mesures temporals d’ajudes estatals.

Aquestes ajudes estan sotmeses a una condicionalitat: a) que no superen els 800.000 euros per empresa en forma de subvencions directes, bestretes reemborsables o avantatges fiscals o de pagament. Totes les xifres utilitzades constitueixen imports bruts, és a dir, abans d’impostos i altres retencions; b) que s’atorguen d’acord amb un règim pressupostari estimat; c) les ajudes poden concedir-se a empreses que no estaven en crisi a 31 de desembre de 2019 però que sí que ho estaven amb posterioritat a conseqüència del brot de Covid-19; d.) les ajudes es concediran fins al 31 de desembre de 2020; e) les ajudes concedides a les empreses que operen en la transformació i comercialització de productes agrícoles estan supeditades al fet que no es repercutisquen totalment o parcialment a productors primaris i no es fixen en funció del preu o la quantitat dels productes adquirits als productors primaris o comercialitzats per les empreses interessades.

Respecte al sector agrícola i pesquer, hi ha una condicionalitat específica important respecte a la quantitat, que déu anar dels 100.000 als 120.000 euros. A fi de garantir la liquiditat de les empreses, també les entitats financeres són objecte d’ajudes estatals de caràcter temporal per la pandèmia, en forma de garanties de préstecs, bonificació dels tipus d’interés dels préstecs, segurs de crèdit a l’exportació a curt termini.

Dintre del Marc Temporal, el 24 de març de 2020, la Comissió va aprovar dos règims de garantia espanyols destinats a empreses i treballadors autònoms afectats pel brot de coronavirus. Els règims es refereixen a nous préstecs per a operacions de refinançament, per a treballadors autònoms i petites i mitjanes empreses (pimes), i per a empreses més grans. L’objectiu és garantir que les empreses disposen de la liquiditat necessària per a mantindre els llocs de treball i seguir en activitat.

El 2 d’abril de 2020, va aprovar-se un altre per a donar suport a l’economia espanyola. Aquest nou règim permet a les autoritats espanyoles (a escala nacional, regional i local) concedir ajuts per donar suport als autònoms, les pimes i les grans empreses mitjançant subvencions directes, bestretes reemborsables, avantatges fiscals i facilitats de pagament, garanties per préstecs i tipus d’interés bonificats per a préstecs. El 24 d’abril de 2020, la Comissió va aprovar, en virtut del marc temporal, el segon règim marc espanyol per donar suport a l’economia espanyola en el context de la pandèmia de COVID-19.

Com que són els Estats membres els que han de comunicar l’ajuda individual concedida a l’empara de la present Comunicació, és la Generalitat Valenciana la que ha d’adreçar-se a l’Estat Espanyol pels conductes habituals i comunicar les seues necessitats per a recuperar el sector productiu propi. Cal recordar que aquestes ajudes es poden atorgar també a escala regional i local, però la notificació a la Comissió Europea està centralitzada a través de cada Estat membre amb un protocol concret i directe digitalitzat.

Per Regina Laguna és periodista de tribunals i política internacional. Advocada i professora d’Institucions Jurídiques de la Unió Europea