EL TÍPIC ARTICLE D’INICI DE CURS?

Per Gonçal Andreu Grau i Muedra

Aquest és possiblement un dels articles que més m’ha costat d’escriure. Si comencem pel títol, la meua primera proposta era: Açò és una puta merda. Però em van indicar que potser aquest no és el tipus d’expressió més adequat per a un article escrit com a president de Nexe.

Un cop decidit el títol calia triar quin era l’enfocament escaient. Podria triar un to més institucional amb el qual vos detallaria que tenim preparades quatre noves publicacions per a l’últim quadrimestre de l’any, i dues més per a l’inici del 2021. També vos comentaria que a l’octubre complirem la tradicional cita del Workshop d’economia valenciana, una data ineludible del nostre calendari i més necessària que mai. Podria parlar de l’Observatori del valencià o dels articles setmanals d’actualitat.

Un altre enfocament podria tindre un caire més personal, des de l’optimisme o des del pessimisme? La situació actual resulta un viatge emocional trepidant a tots els nivells, em sent com en una muntanya russa sense fi. No vos passa el mateix?

De vegades em sent reconfortat, esperançat i ple d’optimisme, atés el voluntarisme, l’altruisme, la dedicació i la voluntat de servei públic que estan demostrant moltes persones. Però d’altres m’omplic de ràbia, d’impotència i de frustració, per les mostres d’irresponsabilitat, d’incivisme i d’egoisme de molts conciutadans.

Durant el confinament molts desitjàvem que una de les conseqüències d’aquesta pandèmia mundial fora el canvi de prioritats en la nostra societat. Confiàvem innocentment que totes les persones modificaríem d’alguna manera la nostra escala de valors i prestaríem més atenció als béns immaterials com ara la salut o el temps compartit amb la família i les amistats, o a la importància que té poder gaudir dels nostres espais naturals d’una manera sostenible o poder disposar de productes de proximitat per a l’abastiment del nostre consum. Sobretot valoraríem molt més com és d’important el respecte als altres i veuríem la necessitat d’ajudar-nos els uns als altres, perquè les persones vivim juntes, en societat.

Però malauradament sembla que no ha sigut així, la crisi ha agreujat més les diferències que ja hi havia i ens ha retratat: qui era bona persona abans, encara ho és més, i qui era una mala peça, ara… Qui em coneix sap que soc una persona positiva. M’agrada, com deien els Monty Python, sempre veure la part positiva de la vida. Per tant, estic convençut que si heu arribat fins ací en la lectura, pertanyeu al primer grup de persones, per la qual cosa vos desitge un curs acadèmic ple d’èxits i d’alegries. Cuideu-vos molt perquè sou més necessaris i importants que mai. I recordeu que a Nexe sempre trobareu el nostre suport incondicional i el nostre agraïment infinit.

Per cert, seguiu la nostra activitat, tenim propostes excel·lents que descobrirem a poc a poc durant els propers mesos.

Gonçal Grau i Muedra, president de Fundació Nexe