UNA VIA UNIVERSITÀRIA D’ÈXIT PER A TITULADES I TITULATS

Per Raül Burriel Calvet

La setmana passada la Xarxa Vives d’Universitats feia públics els resultats de l’estudi Via Universitària 2022, treball que explora l’accés a la universitat, les condicions d’aprenentatge i les expectatives i retorn dels estudis universitaris de l’estudiantat de 20 institucions d’educació superior dels territoris de parla catalana.

Aquesta és la segona edició de l’estudi. Els resultats de l’anterior es van presentar en 2019 i ara es presenten els obtinguts de les dades recollides entre 2020 i 2022; estan, per tant, molt influenciats per la pandèmia provocada per la COVID-19.

Via Universitària respon a la necessitat de contribuir a l’elaboració d’estudis sistemàtics, basats en dades i amb perspectiva comparada sobre les condicions de vida dels estudiants, les seues formes d’estudiar, la seua vinculació amb la universitat, els seus hàbits culturals, els condicionants econòmics, així com les seues expectatives, valors i creences en relació a l’educació superior.

L’estudi, per tant, es planteja diversos objectius. En primer lloc, generar una sèrie de dades i indicadors fiables i en el temps, que permeta l’estudi comparat de les condicions de vida de l’estudiantat de les universitats de la Xarxa Vives. D’aquestes dades han de sorgir necessàriament estudis i investigacions que les exploten i generen propostes per als actors polítics i universitaris que prenen decisions, per a la millora de la política universitària. Finalment, en el marc de la Xarxa, es busca que apareguen sinergies de col·laboració entre aquests actors, institucionals, polítics i socials, per tal que sumen esforços de manera coordinada en la millora de la realitat dels universitaris i universitàries.

Els dos primers objectius, la generació d’una gran base de dades per al seu estudi i el foment de la seua explotació i generació d’investigacions i propostes, em sembla que està plenament aconseguit i cal felicitar a la Xarxa Vives i a l’equip tècnic que hi ha darrere (que inclou, a més de les universitats, a les agències de qualitat autonòmiques) pel seu treball. Per comprovar-ho només cal consultar els diferents documents que hi ha disponibles en la pàgina web del projecte. Una altra cosa és fins a quin punt els resultats d’aquests estudis són assumits pels responsables polítics i universitaris i acaben transformant-se, efectivament, en polítiques universitàries basades en l’evidència.

Per posar un exemple d’açò, trobem com a proposta la necessitat d’adequar les polítiques i els plans universitaris a un perfil d’universitari que no és el tradicional (amb dedicació única i a temps complet). Hi ha persones que decideixen estudiar en edats més avançades, o reciclar-se professionalment. La irrupció de les TIC i la possibilitat dels estudis a distància fomenten l’aparició d’aquest perfil no tradicional. Atendre les seues necessitats no només té sentit en quant significa captar un estudiant més per part de la universitat, sinó que la societat guanya un nou professional, que s’ha reciclat professionalment o que ha millorat la seua qualificació. Per contra, la normativa universitària -la generada per l’estat i la de les mateixes universitats-, sembla que legisla per a l’estudiantat a temps complet, amb horaris de classes que exigeixen dedicació exclusiva, metodologies presencials generalitzades i normes de permanència draconianes.

L’estudi destaca el fet que el sistema universitari s’estanca en l’avanç cap a l’equitat, en la mesura que disminueix lleugerament el percentatge d’estudiantat de classe social baixa (del 10,6% en 2018 al 9,1% en 2021) alhora que augmenta també de forma lleugera el dels de classe social alta (del 55,0% en 2018 al 58,8% en 2021). El quadre d’estancament queda complet si a aquesta dada li afegim que la possibilitat d’accedir als estudis universitaris depén sobretot del suport familiar. La política de taxes i beques és clau per a facilitar l’accés als estudis superiors dels joves de famílies de classe baixa.

En relació als efectes que la COVID-19 puga haver tingut en la vida de l’estudiantat universitari, l’estudi mostra que s’accentuen les diferències entre els perfils de l’estudiantat presencial i virtual. Per contra, les joves i els joves valoren positivament la reacció de les universitats a l’emergència derivada de la pandèmia.

La bretxa de gènere també està present en les dades recollides per Via Universitària. Les dones dediquen més hores durant la setmana lectiva normal a l’assistència a classe i l’estudi (3 h més), mentre els homes dediquen més temps a les aficions i fer vida social (2 h més). Aquesta bretxa disminueix amb l’edat. A més, mentre que la motivació de les dones per estudiar està relacionada amb què la titulació es correspon més amb les seues aptituds o amb la professió que voldria exercir (motivació vocacional), els homes trien preferentment aquells estudis amb més sortides professionals (motivació instrumental). Però atenció, la investigació sobre les motivacions per a la tria dels estudis – que Via Universitària corrobora-, indiquen que la motivació vocacional es relaciona amb menor abandonament i millor rendiment acadèmic, el contrari de la motivació instrumental.

Com veieu, un univers de coneixement per explotar i -sobretot- guiar els responsables de les polítiques universitàries.

Raül Burriel és tècnic d’ocupació universitari i patró de la Fundació Nexe