Les sobiranies, en el sentit més ampli de la paraula i en plural, són les que ens permeten a les persones prendre les decisions de les nostres pròpies vides. El terme sobirania sempre ha sigut central dins el nacionalisme de les perifèries, que n’hem fet ús per tal d’exigir el nostre dret a autodeterminar-nos, a prendre les nostres pròpies decisions com a poble. De la mateixa manera, les feministes valencianistes reclamem que també ha de ser clau des d’una perspectiva feminista: nosaltres també volem prendre les nostres pròpies decisions. 

Així, el concepte de sobirania es converteix en un aliat de l’apoderament feminista que ha d’abastar tots els àmbits: d’una banda el públic, d’una altra el privat i, també, l’íntim. És a dir, ha de ser un instrument de transformació des d’aquells espais col·lectius i socials, passant pels espais privats de les relacions personals, fins arribar al més íntim en què ens trobem amb nosaltres mateixes.

D’aquesta manera, sobirania és poder decidir quines polítiques socials volem, és prendre partit en el model de relacions afectivo-sexuals que allotgem en les nostres vides, i també és poder decidir sobre els nostres cossos o sentir-nos segures a l’espai públic i a l’espai privat, entre moltes altres decisions. Com diu la coneguda frase, “allò personal és polític”, i, per tant, allò emocional també ho és, hem d’aprendre a transformar també aquest espai. Posar els nostres cossos i les emocions al centre de tot, perquè la sobirania comença en nosaltres mateixes.

En aquest sentit, creiem en el concepte d’autogovern en tots els sentits: no només en aquell que fa referència al de prendre les pròpies decisions pel que fa al govern d’un territori en concret, on sempre s’ha centrat el valencianisme més tradicional, sinó també en la possibilitat d’autogovernar-nos a nivell individual i relacional.

Per tot això, l’objectiu del I Workshop Feminisme i Sobiranies organitzat pel Lab de Feminisme de la Fundació Nexe, és abordar les diferents sobiranies que ens permetran aconseguir l’apoderament feminista i prendre les decisions de les nostres vides, amb una perspectiva des de les perifèries i, en el nostre cas concret, des del valencianisme.